Newsletter

Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

TELEGRAM DI CONSUMADUS JENÀ 2010



Dërć nüs por chi che va cun la ferata

Da śëgn inant vëgn i passajiers dla ferata y ći che ai se tol para sconà da dërć nüs tl’UE. Tl regolamënt CE n. 1371/2007 che é jü en forza ai 3 de dezëmber sön i dërć di passajiers dles ferates vëgnel fissé i dërć fondamentai di passajiers y al ti vëgn scrit dant ales aziëndes dla ferata na ligna de responsabilitês ti confrunć de sü tliënć.


Auti: somes assigurades plü altes

Porvia de desposiziuns nöies mëss la soma assigurada minima legala gnì alzada por düć i contrać de assiguraziun di auti da dezëmber dl 2009 incà.
Chësta soma ê ćina śëgn de 774.685,35 euro. L’alzamënt gnarà fat te dui vari. La Zentrala Consumadus arata che l’alzamënt sides intardié y aconsiëia en general na soma assigurada de altamo trëi ćina a cin miliuns de euro.


Incongruënzes pro les zertificaziuns de ćiasa tlima


Por ciafè le bonus de cubatöra tl cheder dl ressanamënt energetich dl frabicat val debojëgn de na calcolaziun de ćiasa tlima y dl zertificat de na agenzia de ćiasa tlima. Por le zertificat tira ite la agenzia de ćiasa tlima 660,00 euro tl caje de na ćiasa por öna na familia. La ZCS ne vëiga nia ite ćiodì che na agenzia dla Provinzia ti arates chisc cosć ai consumadus. Implü ghira la ZCS la poscibilité de calcolè a na moda plü scëmpla le ressanamënt dl frabicat.


Metede averda ala dorada!

Le Parlamënt à tut demez la poscibilité de se retrà vigni ann dai contrać d’assiguraziun de de plü agn ascognon chësc fat te na lege omnibus. La conseguënza: i consumënć po – sce ai ne mët nia averda – gnì lià por cin’ agn alalungia a n contrat de assiguraziun. A chësta moda ti vëgnel indô tut la poscibilité de se möie a na moda lëdia sön le marćé dles assiguraziuns y de se chirì fora vigni ann la miù oferta y chëra plü bun marćé. Le consëi dla ZCS: controlede la dorada pro la stipulaziun dl contrat y no sotescriede contrać de de plü agn.


Degun alzamënt dles tarifes!

La ZCS dij de no a n alzamënt dles tarifes desvalies a Balsan (parchè, scolina, nodadoia). Te tëmps olache les families mëss sparagné aratunse che inće i ënć publics dess miré a sparagné y a alzè la efiziënza dles resserves impede alzè les tarifes, avisa sciöche al vëgn inće ghiré dai privać.


Sconè i dać bancars!

Tosc ti déssel ester conzedü ai Stać Unis d’America de anulè le socrët bancar cun l’autorisaziun ofiziala dl’UE. La Zentrala Consumadus de Südtirol (ZCS) ghira te na lëtra daverta al Minister por l’Intern Maroni che al se destanziëies y damana le Parlamënt talian y europeich da defëne i zitadins dl’UE da chësta limitaziun di dërć fondamentai.


Retlam al telefonn – anulaziun dla proibiziun

La Zentrala Consumadus de Südtirol s’adressëia preocupada y scandalisada ala Comisciun Europeica. La Ćiamena di deputać à trasformè de novëmber le decret de lege n. 135/2009 te na lege y à inće fissé danü les regoles por le retlam al telefonn - le „telemarketing“. Chëstes regoles va aladô dla ZCS cuntra la diretiva europeica y dij avisa le contrar de ći che la UE ti scrì dant ai stać comëmbri por la sconanza di zitadins da telefonades nia orüdes.


Scioldi tl caje de intardiada

Ćina śëgn â i passajiers le dërt de indenité dl dann ma tl caje de anulaziun dl jore o sce ai ne podô nia sentè ite te fligher. Na sentënza revoluzionara dla Curt de iustizia Europeica revoluzionëia i dërć di passajiers di jori ti reconëscion inće le dërt de indenité dl dann tl caje de intardiada dl jore. Śëgn romàgnel da odëi sce les compagnies de jore se adatëia a chësta dezijiun.


Dagns al aldì tres mp3-player

Bele d’otober dl 2008 avertî le Comitê scientifich dl’UE por i risć sanitars nüs y identificà da püch (SCENIHR) che ascutè musiga dadalt cun mp3-players dî alalungia po portè pro a dagns al aldì permanënć. Tl 5-10% di caji él ćinamai le risch de n’aldì daldöt nia plü. Aladô de sciazades é chësc le risch pro ćina a 10 miliuns de zitadins dl’UE. La Comisciun Europeica ti à śëgn dè la inćiaria al Gremium de normaziun dl’UE CENELEC de laurè fora standarg de segurëza tecnics nüs.


Slominé cun LED

Pirns por sparagné energia foss do la aboliziun dl pirn ma n intermezzo dij la categoria. Tröc produturs mira bele ales löms-LED dl dagnì. Chëstes trasformëia le 90% dl’energia te löm y tëgn ćina a 50.000 ores.


Mangé por le tlima

Aladô de n stüde dla FAO prodüj le zidlamënt de tiers sura döt le monn feter le 18 porcënt di gas cun faziun „ćiasa de spidl“. Por vigni chilo de ćern d’armënt vëgnel consumé diesc chili de blâ y 100.000 litri d’ega. Mo por prodüje n chilo de patachi adora le produtur ma 500 litri d’ega, por n chilo de soia incër 2000 litri. Aladô de n stüde iapanesc pësa la produziun de n chilo de ćern d’armënt sön le tlima tan co 250 km cun l’auto.
www.utopia.de


La soia modificada geneticamënter é sön tru

Le 60% dla soia convenzionala é modificada geneticamënter y la tendënza va sö pert. Por i paurs che n’ô nen savëi nia de tecnica dla genetica vëgnera tres plü strënta. Scebëgn che le 70 – 80 porcënt di consumadus refodëia la tecnica dla genetica tl’agricoltöra romagn la politica dl’UE de pücia convinziun. I conzerns s’la conforta.


Ês che à fan

Zidlaês y scienzià dà l’alarm: porvia dles monocultures y de strotöres cun püces sorts patësc les ês, les öspes y d’atri vijitadus dles flus bele d’isté la fan. N remede po gnì dal orientamënt nü dla politica agrara y dai pici ortolans che implanta brüsces y coles en flu.


Iadi dla matura che scona le tlima

Tl catalogh nü „Klassenfahrten & Jugendgruppenreisen 2010“ da 240 plates pîta la ferata todëscia por le pröm iade iadi cun la ferata zënza CO2. L’oferta online pîta inće n calcoladù dl prisc por ofertes dl dé atuales.
www.bahn.de/klassenfahrten


Bun tof plëgn de tosser

I bugn tofs cheriëia umors, moscedoc plëgns de fantasia y i destributurs che alda laprò – eletrics o manuai – é dër aprijà. Mo al vëgn dejaconsié dassënn da adorè chi sintetics de destributurs y sprays, al é anfat sce t’auto o te ćiasa, deache ai contëgn idrocarboniums poliziclics de chi che an sospetëia che ai provochëies de vigni sort de maraties. Implü dezipi le tlima dl local tres stöps suraprò y carbonium.


Fitness dal lëgn da pom


Ordöra y zücher d’üa, pectina, vitamina C, sostanzes minerales dantadöt calium, polifenol… le pom é n ćiariun de sanité. La maiù pert é atira sot la scüscia. Porchël lavede bun i poms y mangédei cun la scüscia, y chësc altamo un n iade al dé, p. ej sciöche picia marëna.


Da sparagné


po vignun y vignöna imparè. Les scores de economia de ćiasa pîta tröc cursc olache al vëgn insigné la basa de dötes les economies: l’economia de ćiasa. Savëi da economisé sa bel y dëida sparagné.


Liberté por i radiadus!


Coltrines lunges, canapês o meses da scrì dan i radiadus tëgn sö l’emisciun de ćialt. Liede adöm les coltrines sön na pert o ascortédeles, mo stlüjede les coltrines de nöt deache le plomac d’aria che se forma danter coltrina y vider smendrësc la pordüda de ćialt. No adorede i radiadus por lascè assuié guant deache a chësta moda val a perde ćina le 40 porcënt de energia.


Scombatüda di aparać mangia-eletrizité

Por podëi sparagné forza eletrica mësson savëi cai che é i aparać che nen consüma dër tröpa. Por ciafè fora avisa tan de forza eletrica che al vëgn consumé te ćiasa él aparać da mosoré la forza eletrica y la capazité che vëgn metüs danter l’atach y l’aparat eletrich y che mostra le consum. Chisc aparać po gnì imprestà fora pro la Zentrala Consumadus.


Capitalismus – Na storia d’amur

Te so film nü "Capitalism: A Love Story" mostra Michael Moore sciöche le sonn american s’à trasformè te n ri sonn por tröpes families di Stać Unis d’America y cal che é le rode di gragn conzerns y di politics.
www.greenpeace.at


Homepage dl mëis

www.ecotopten.de

Cun la campagna EcoTopTen dà le Ökoinstitut Freiburg regolarmënter consëis sön produć de diesc seturs. I produć dla EcoTopTen che vëgn aconsià é düć produć ecologics de pröma cualité.


CD aconsié


"Zwangsimpfung" le CD nü dl grup „Bandbreite“.
Le grup Bandbreite sona ite la generaziun nöia dl polit-pop. Le grup trata a na moda plajora y da capì temesc soziai y politics che fajarà forè do inće porsones che ne n’ô plü nen savëi nia dla politica.