Telegram di consumadëures Jená/Forá 2026

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

 

Metede averda, Fake-Shop
Na botëga de belijia a Balsan fej reclam online de sconti gnanca da dí

Dan da püch s'á zacotan de consumadësses y consumadus lascé adintëne dijon da ester rová online pro na botëga de belijia cun "Bozen" tla misciun internet. Sciöche al pé dessel ester dailó da cumpré belijia gnanca da dí bunmarcé porvia dla stlüta dla botëga.

Le problem é che sön la plata web mancel dötes les informaziuns che messess pordërt ester por lege o ince ma por rajuns comerziales: degöna misciun dla botëga, degun numer de partida CVA (IVA), degun numer de register dles impreses, degöna miscun PEC.
La plata web é impormó gnüda registrada al scomenciamënt de jená y sciöche sënta de registraziun online él dé dant Reykjavík. Bëgn n pü' demorvëia por na botëga de Balsan che é tl laur da stlüje süa ativité.

Che che á cumpré valch pó porvé da damané n insciödit "charge back" tres la cherta de credit por ciafé zoruch i scioldi.

 

 

Posta taliana: dal 2026 inant é le SPID da paié
Da canche an ciafa la comunicaziun él 30 dis de tëmp por paié o por se retrá debann

La dezijiun de Poste Italiane da fá so sorvisc SPID "PosteID" a paiamënt (6 euro al ann) é jüda en forza al 1. de jená dl 2026 y vëiga danfora:

  • le pröm ann: debann por dötes les porsones;
  • dal secundo ann inant (renovamënt): 6 € al ann (cun l'IVA bele lapró).

Nia bria da paié n’á les zitadines y i zitadins che á passa 75 agn, les porsones che vir foradecá, les porsones de mëndra eté sciöche ince che che adora le SPID por fins profescionai.

Les anuzadësses y i anuzadus che á so SPID atif bele da passa n ann, ciafa sëgn na comunicaziun tres e-mail da pert de Poste Italiane che i inviëia da paié 6 euro tl tëmp de 30 dis o da se retrá debann dal sorvisc.

Co vára pa da eserzité la retrata debann?

  • Jide sön https://posteid.poste.it/.
  • Jödapé dla plata sot a "Help & Assistenza" él da cliché sön "Richiedi Assistenza".
  • Le formular de retrata é da ciafé sot a "Modulo di richiesta di revoca dell'Identità Digitale di clienti maggiorenni o minorenni con almeno quattordici anni".
  • Le formular scrit fora é da ortié cun na copia o na foto dla cherta d'identité y ince dla cherta sanitara - por le numer de codesc fiscal - tres e-mail a  revoca.posteid@posteitaliane.it o tres PEC a revoca.posteid@pec.posteitaliane.it (al pó gní adoré chisc formac: *.pdf, *.pdf/a, *.tiff, *.jpg, *.odf, *.txt, *.p7m).
  • L'anuzadëssa/L'anuzadú ciafa n SMS cun la confermaziun che la domanda de revocaziun dl'identité digitala vëgn elaborada.
  • Tl tëmp de 5 dis da canche al é gnü mené le SMS vëgn i dac d'azes revocá te na manira definitiva.
  • Do che la prozedöra de revocaziun é gnüda stlüta jö ciafa l'anuzadëssa/l'anuzadú tres e-mail na confermaziun che Poste Italiane á revoché l'identité digitala.

Deplü informaziuns sön la prozedöra de retrata: https://posteid.poste.it/risorse/condivise/doc/manuale_operativo.pdf (ciara pl. 79)

Alternatives
Indöt él 12 fornidus de identités digitales acreditades dal'AgID (l'Autorité de verda sön l'identité digitala), che pîta chësc sorvisc y 7 de chisc le pîta debann – Intesi Group, ID InfoCamere, TIM ID, Sielte ID, Namirial, Lepida und EtnaID.

L'azes debann al'identité digitala án ince cun la Cherta d'identité eletronica (tres l'app CieID).

Important: dai 3 de agost dl 2026 n'á la cherta d'identité sön papier nia plü validité bel anfat ci data de tomanza che al é lassura. Dötes les zitadines y düc i zitadins adora da dailó inant na cherta d'identité eletronica.

 

 

Deboriada sunse stersc: 30 agn Zentrala di Consumadus dl Südtirol

Ai 25 de novëmber dl 2025 á la Zentrala di Consumadus dl Südtirol fat festa tl Ciastel Martesch a Balsan por i 30 agn da süa fondaziun.

Le presidënt dla Zentrala di Consumadus Pepi Trebo á rengrazié dötes les porsones che á acompagné y sostigní - nia ma economicamënter - la ZCS te chisc 30 agn y "les porsones cun chëres che i se un confronté, che á daidé porté inant les ghiranzes dles zitadines y di zitadins, y cun chëres che i ne sun datrai gnanca stá daldöt a öna canche al ê da ademplí nüsc dovëis istituzionai. I sun de chëra che olache al é le respet fondamental pól zënzater ince gní strité n iade o l'ater".
La festa é stada tl medemo tëmp ince l'ocajiun por presenté la premiera de n film cört, che á lascé odëi chisc pröms 30 agn dla ZCS (chiló él le link al film https://www.youtube.com/watch?v=Bio0roOZ_IA).
Sciöche al vëgn ince mostré tl film á la Zentrala di Consumadus dl Südtirol traté te chisc 30 agn plü de n miliun de domandes da pert de consumadësses y consumadus, y é stada bona da fá indô rové plü co 27 miliuns de euro ti tacuins dla jënt.
N ater punt culminat dla festa é sté le rengraziamënt dles colaboradësses y di colaboradus che á acompagné la ZCS bele dal scomenciamënt incá o por tröc agn alalungia.
Impede scincundes él gnü coiü adöm scioldi tratan la festa a bëgn dla "Südtiroler Vinzenzgemeinschaft". La soma trata ite é gnüda radoplada da pert dla ZCS: insciö él rové adöm indöt 1.020 euro. N gran giulan ti vá porchël a dötes les porsones inviades che á tut pert a chësta racoiüda.
"Al é ri da odëi danfora les desfidades y i temesc che nes aspetará tl dagní. Mo öna na cossa é sigüda: pordërt sunse düc consumadësses y consumadus. Y sciöche tai sunse contënc, sce i ne gnun nia lasciá da susc." stlüj jö Gunde Bauhofer, la direturia dla ZCS.

 

 

Cotan de plü co ma capüc: co arjigné ca i capüc talians, i capüc cöci y i capüc da craut

Bales cun capüc, tais de salverjina cun capüc cöci: dlungia chëstes manires tradizionales da cujiné capüc, vára da d'adoré le capüc talian, le capüc cöce y chël da craut te tröpes d'atres manires. Por na salata taion sö capüc da craut y capüc cöce te strisciores dër fines y les moscëda adöm te n cop cun se. Sce an mëna i capüc deplü menüc alalungia spo vëgni plü morjí y da süch. Inultima i fejon jö cun ajëi de pom o de vin, öre, ciarí y porvada, y lascia spo trá la salata te frescara denanco la porté sön mësa. Cun la fermentaziun di capüc da craut te craut gnôl plüdadî garantí vitamina C assá por le corp tratan la sajun frëida (deplü informaziuns é da ciafé sot a https://www.consumer.bz.it/de/wie-kann-man-gemuese-selbst-fermentieren).
N bel pesto da corú vára da fá sce an tol fëies de craut cöce crües, les taia sö bel fin y les mët te n mixer cun n pü' de öre d'orí, ai, nusc apartades, ciajó da graté y se, y fruziëia y sbat döt adöm.
Capüc pón ince cujiné sciöche verzöra te furn: an le taia sö te sones tan grosses sciöche n dëit, les marinëia cun öre d'orí, ajëi balsamich y erbes da saú, y les cöj te furn.
Por fá rolades de capüc mëton naota les fëies de capüc te ega cöta, ti lascia dé n bol y spo les mëton atira te ega frëida. Dedô pón mëte laite verzöra, fonguns, bla o cern majenada.
Tla sajun frëida á nosc magun ince dagnora ion na jopa bona cialda y muscoc.
N consëi scëmpl: cun n pü' de süch de limone, vin o n pom n pü' aje se mantëgnel damí le bel corú cöce dl capüc cöce.

 

 

23ejima incuntada dles Zentrales di consumadus - Regiuns
Inteliënza artifiziala: etica, oportunités y risć

Ala fin dl 2025 él gnü tigní a Ravenna la 23ejima incuntada dl Consëi nazional di consumadus (CNCU) y dles Regiuns. En chësc ann é la manifestaziun gnüda dedicada ala tematica: "Inteliënza artifiziala: etica, oportunités y risć". Tl documënt final él gnü sotescrit les indicaziuns por na Cherta di dërc algoretics.
La scomenciadia á promoiü n dialogh costrutif danter les assoziaziuns di consumadus (danter chëstes ince la ZCS), les istituziuns y les espertes/i esperc dl monn digital sön les prospetives dl'inteliënza artifiziala tla Talia. La discusciun s'á dantadöt conzentré sön l'atuaziun dla lege nazionala n. 132/2025 sön l'inteliënza artifiziala (https://www.normattiva.it/uri-res/N2Ls?urn:nir:stato:legge:2025;132), sön la proposta de na Cherta di dërc algoretics y sön la definiziun de n model de governance che dess garantí etica, segurëza y trasparënza ti sistems IA nüs.

Deplü informaziuns é da ciafé sot a https://www.consumer.bz.it/de/23-jahrestreffen-verbrauchervereine-regionen-2025.

 

 

Les perts negatives dl zidlamënt de salmun

L'organisaziun todëscia por la sconanza di consumadus “foodwatch” á fat da d'altonn dl 2025 na inrescida undercover ti zidlamënc de salmun dla Scozia. Les relaziuns che vëgn da chësta inresciada mostra sö les perts negatives dl zidlamënt de salmun: danter 50.000 y 100.000 salmuns mëss se partí na lerch te öna dles gran gabies torones che é tles eghes publiches nia dalunc dala spona. De te zidlamënc intensifs te aquacoltura provochëia i medemi problems co chi di zidlamënc intensifs a tera. De gran cuantités de escremënc adöm cun i resć dl'ojoradöra röia sön funz dl mer. Les eghes vëgn suraincultades, l'ossigen tl'ega vá jö y d'atri organisms dl mer mör. Mo le majer problem tl zidlamënt de salmun é l'infestaziun da piedli dl salmun. Chisc parasic se taca ai pësc y ti mangia sö la pel fajon de te pici büsc che fej me. Insciö vëgn i salmuns plü ziti da baters y infeziuns. Aladô de statistiches y inrescides mörel tla Scozia feter n terzo di salmuns da zidlamënt te na manira premadüda tratan la produziun. Por tigní sot a control l'infestaziun da piedli s'anüzon tla produziun de medejines y insetizig. Cuntra l'infestaziun da baters vëgnel implü dé antibiotics.

Cumpré salmun salvare n'é pordërt nia propi na dërta alternativa al salmun da zidlamënt. I popolamënc de salmun salvare europeics vëgn bele sfrutá dër dassënn y en pert vëgnel pié salmuns salvari fora de mosöra. Surapró vëgni ince manaciá dala vijinanza dles aquacoltures y dai parassic y dales maraties che ai se taca dailó.
De conseguënza la sora manira por afronté i problems liá al zidlamënt de salmun é bonamënter da nen consumé demanco.

 

 

Ingianada nöia sön WhatsApp:
ci che le GhostPairing ascogn y sciöche an pó se defëne

Les porsones che inresc tla sozieté de segurëza "Gen Digital" á identifiché na tecnica de injiniaria soziala dër rafinada conesciüda cun l'inom de GhostPairing. Chësta metoda ti conzed ales trapolones y ai trapoluns da spié i account de WhatsApp, zënza violé la codaziun dla plataforma.

L'ingianada sfrutëia na funziun legitima de WhatsApp, chëra di "despositifs coliá". La vitima vëgn impizada da autorisé n despositif ciamó surapró che vëgn tla realté controlé dal criminal informatich. Les porsones atocades ne s'intënn nia de döt chësc y i criminai pó lí i messaji, ascuté i audio, desćiarié fotografies y video, y cinamai mené messaji savaian da ester le titolar dl account.

La trapolada scomëncia de regola cun n messaje da un de nüsc contac che i conscidrun de crëta; so cunt é bele gnü comprometü. Tesć cörc da vigni de sciöche "I á dër abiné na tüa foto" cun lapró n link, sbürla la porsona atocada da cliché lassura. Le link ne condüj indere nia a na rëi de contac soziai mo a na plata web, che ti fej do a Facebook y damana n "control dl'identité". Chësc vare é aposta por podëi invié ia l'assoziaziun de n despositif WhatsApp nü tres n codesc de numeri

Por se defëne dal Ghostpairing ne dess les consumadësses y i consumadus nia se lascé ite sön plates web esternes che damana da mëte ite codesc WhatsApp o da colié despositifs.
Inultima vëgnel aconsié da controlé regolarmënter WhatsApp sot a "Impostaziuns> Despositifs coliá" y tó y jí atira i despositifs sospetusc.

 

 

L'atrapa publizitara dl junk food

Cun "junk food" ("junk" ó dí por inglesc plunder, rofl) él miné alimënc fac industrialmënter y trasformá dassënn che contëgn dër na gran cuantité de energia, zücher, grasc o se. Da n valgügn agn incá minon che i alimënc dër trasformá portes pro al svilup dl surapëis, de maraties al cör y ala zircolaziun, dla maratia dl zücher dla sort 2 y dl crebesc, influenzëies la flora dl barot, le ciorvel y la psica y pois cinamai porté ala dependënza.

I pröms da gní tuc tla mira dai produturs de junk food é propi mituns y mitans, jogn y jones. Aladô de na inrescida de foodwatch de setëmber dl 2025 investësc les aziëndes alimentares tres deplü te jüc video sciöche Minecraft o Fortnite, sciöche ince te plataformes de jüch online sciöche Roblox. Les aziëndes mët diretamënter ite reclams tl jüch (a chi che an ti dij "in-game ads"), svilupëia monns de jüch interatifs o cooperëia cun streamers conesciüs che fej reclam de patatines, boandes energetiches o patüc duc tratan sü streams.

Cun la sponsorisaziun dl monn dl sport ti vá do les aziëndes alimentares a n'atra pescima strategia: porvia dl lian cun manifestaziuns sportives o cun campionësses y campiuns sportifs presentëieres sü produc sciöche simbol de sportivité, sanité y suzes. Insciö por ejëmpl sostëgn la Coca Cola Company bele dal 1928 incá vigni ediziun di Jüc Olimpics, porchël sambëgn ince i Jüc olimpics da d'invern Milano Cortina 2026, sciöche "partner olimpich y paralimpich mondial". Na inrescida fata dal British Medical Journal (BMJ) publicada de messé dl 2025 á ciafé fora che tla Gran Bretagna él atualmënter 95 partnership danter aziëndes alimentares che vënn produc plëgns de grasc, se y zücher, y atlec y atletes de boniscimo livel, teams y organisaziuns.

 

 

like-512_0.png