Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.
Insolvënza FWU Life Insurance Lux (ex Atlantic Lux)
Intardiamënc da mené les domandes de ghiranza
Le team de licuidaziun cun a ce l'avocat Yann Baden lascia alsavëi che al sará intardiamënc da mené fora les domandes de ghiranza ala clientela.
Naota êl preodü da tó sö contat cun düc i interessá y da ti mené i documënc relatifs cina ai 31 de messé dl 2025. Mo indere, porvia de dificoltés de azes ai dac, ne jarára por tröc sogec interessá nia da tigní ite chësc termin.
Por le momënt laora le team a n portal por la clientela sigü, por podëi spo lauré fora domandes y comunicaziuns a na moda zentrala y digitala. Al é preodü che le portal vais en funziun da setëmber dl 2025 inant.
Implü vëgnel lascé alsavëi che les misciuns e-mail che se röia cun @forwardyou.com ne vëgn nia plü adorades. Chësta é la misciun de contat che vel por la Talia: Info.it@fwulifelux.com.
Sce al ne röia nia informaziuns cina ala fin de agost, sarál da contaté la Zentrala di Consumadus (ZCS). Al é preodü na segnalaziun coletiva por tó ite düc i sogec interessá che n'é nia gnüs contatá.
Cina dailó pól gní scrit fora le formular de contat sön chësta plata: https://www.fwulifelux.com/servicecenter
Al vëgn perié da s'anuzé dl formular talian y da le mené a Info.it@fwulifelux.com.
Lista di sogec interessá dla Zentrala di Consumadus
La ZCS fej na lista por ti dé ai consumadus y ales consumadësses informaziuns ajornades diretamënter tres e-mail. Che che ne s'á nia ciamó adressé ala ZCS pó se lascé mëte sön la lista di sogec interessá: info-fwu@verbraucherzentrale.it
Avis de tentatifs de ingianada
Al momënt n'él degöna poscibilité da anulé debota le contrat d'assiguraziun o damané n paiamënt parzial. Sce i sogec interessá ess da gní contatá da porsones che pîta de te' soluziuns asveltes, aconsiëia la ZCS da mëte averda. Al podess ester che le dër fin sides pordërt chël da vëne assiguraziuns sön la vita pro d'atres compagnies d'assiguraziun.
Meta: tosc sarál ince reclam sön WhatsApp
ZCS: dübi sön la proteziun di dac, al é aplicaziuns alternatives
I anuzadus y les anuzadësses dl sorvisc de messaji WhatsApp messará tl dagní ince fá cunt cun anunzies de reclam. Meta á lascé alsavëi che ti mësc che vëgn gnarál adaldé de gre en gre l'introduziun de reclam. Le reclam gnará mostré tla seziun "Ajornamënc", olache an ti pó pormez ai canai aboná y al status di atri contac WhatsApp. La seziun di messaji dess porchël resté zënza publizité.
Che che ciara dla proteziun di dac ne vëiga nia de bun edl chisc svilups: al é prigo che WhatsApp scomënces da mostré reclam personalisé adoran dac de Facebook y Instagram, zënza avëi le consëns varënt por n tratamënt danter chëstes plataformes.
Aplicaziuns alternatives
- Signal: é la miú soluziun por ci che reverda la segurëza. So protocol codifiché garantësc che i dac di anuzadus y dles anuzadësses ne vëgnes nia dá inant a entités da defora.
- Threema: sorvisc de messaji a paiamënt che ti dá na gran importanza al'anonimité de che che l'anüza deache canche an se registrëia n'ól ester no na misciun e-mail, no n numer de telefon, mo ma na ID generada a caje. I messaji de Threema vëgn tuc y jüs dai servers pornache ai é gnüs consegná.
Ci alimënc á pa importanza pro les alergies incrujades?
Canche al vëgn fora n'alergia prodüj le sistem imunitar anticorps IgE cuntra la sostanza che la fej gní fora. Sce ince d'atres sostanzes cun na strotöra chimica anfat o somiënta provochëia na reaziun alergica, vëgnel baié de na reaziun incrujada o de n'alergia incrujada.
N'alergia da stöp de flu di bedois pó gaujé reaziuns incrujades cun: poms, përs, chersces, kiwi, netarines, persighi, sonjins, arbëies, res ghei, petersil, selarí (crüs), faus de soia, nojeles, nusc y canela.
Alimënc a reaziun incrujada pro l'alergia da stöp de flu dl aussënt é: carciofi, senefli, res ghei, papriches (crüs), selarí (ince cöt), avocado, kiwi, litschi, mango, ampömes, mënta y na ligna de erbes da saú (anes, basile, curry, dil, estragon, ingver, cardamon, ai, coriander, ciarí, erba da maggi, maioran, nusc moscada, origano, peperoncin, petersil, porvada, senf, timian y canela).
Les porsones che á n'alergia da stöp de flu de erbes pó ince avëi na reaziun al formënt y ala siara nia cöc, ales arbëies, ai babagigi, ales linses, ales faus de soia y ai pomodori.
Pro n'alergia da stöp de flu dl'ambrosia pó les alergies incrujades gní dant cun bananes, mangos, meluns, gurches, zuchins, ampömes y sorëdli.
Deplü arbassamënc dla spana di fic da pert dla banca Zentrala Europeica (BCE): ci ó pa chësc dí por che che á tut sö n credit tl Südtirol?
Na odlada al svilup di ultimi dodesc mëisc mostra che sides la spana di fic de referimënt dla BCE co l'Euribor a 6 mësc é jüs jö da plü dl 4 % a presciapüch le 2 %.
La Banca Zentrala Europeica á arbassé ai 5 de jügn dl 2025 por le setimo iade la spana di fic dal isté dl 2024 incá. I fic sön i deponimënc é gnüs smendris dal 2,25 % al 2,00 %, le porcënt di fic dl refinanziamënt prinzipal - chël ó dí le porcënt di fic zentral - é jü jö dal 2,40 % al 2,15 %.
Chësc smendrimënt di fic á faziuns desvalies sön la clientela dles banches. Deperpo che i sparagnadus y les sparagnadësses mëss fá cunt cun rendimënc che cara sön deponüdes de scioldi che an á tres a desposiziun y ince sön deponüdes vincolades – na tendënza che vá inant bele da mëisc – á che che á tut sö n imprëst, dantadöt che che á n imprëst cun fic variabli n vantaje, porvia dles bones condiziuns.
Por tröpes families dl Südtirol él bindebó relevant deache le porcënt di fic se adatëia vigni sis mësc al parameter de referimënt p.ej. l'Euribor 6 mëisc - de regola al 1. de messé y al 1. de jená.
La clausola di fic dess gní controlada: dailó él scrit dant avisa ci adatamënt che al vëgn fat y can. Cun chëstes informaziuns vára da controlé cun n calcoladú (p.ej. https://www.zinsen-berechnen.de/kreditrechner.php) ci conseguënzes che la variaziun dl porcënt di fic á sön le credit.
N ejëmpl pratich: https://www.consumer.bz.it/de/wiederholte-leitzins-senkungen-durch-ezb-was-bedeutet-das-fuer-suedtiroler-kreditnehmer
Les baujies dles dietes da tó jö che vëgn dant le plü gonot
Tó jö le plü che ara vá tl manco tëmp poscibl? Tla publizité fej crëi les insciödites "dietes tarlí" o les "dietes crash" che ara vá da tó jö tröp te dër püch tëmp. Mo indere sce do la dieta mëton indô man da mangé sciöche an ê ausá denant, tolon dër gonot indô sö. Chësta faziun vára ma da schivé sce an ciara da tó jö bel plan, da mez chilo a n chilo al'edema. An pó le fá te na manira sana sce an fej na dieta integrala da püces calories.
Tó jö de pëis cun mesi miracolusc? Al pé che tröc mesi speziai sciöche jopa da capüc, polber basich, cures detox y pilores che brüj grasc fejes perde chili dër debota. Cun le tëmp indere vëigon i desvantaji de chisc mesi miracolusc, danterater i cosć alc, la mancianza de resultac, n'alimentaziun nia ecuilibrada y la faziun yo-yo.
Tó jö lascian demez le patüc da mangé che fej ingrassé? Regoles dietetiches massa rigoroses y proibiziuns da mangé certo patüc provochëia indere a tëmp mesan na fan da lu y lascia caré la motivaziun. Al é plü d'ütl fá na dieta da na gran varieté, ecuilibrada y cun püces calories.
Tó jö cun orars rigorusc por i pasć? Sigü él che l'"ora che i un daite" á n influs sön nosc metabolism. L'orar di pasć n'é indere nia ma le su fatur che influenzëia le pëis dl corp.
Na dieta por dötes les porsones? Al n'é nia n plann da tó jö che vá bun por dötes les porsones. Les porsones é desvalies, ares á usanzes individuales, priorités, (in)toleranzes, preferënzes, patüc a chël che ares ne ti un impó nia, bojëgns da vigni de, capazités desvalies y ince desponibilités economiches desfarëntes. N plann da tó jö da faziun mëss porchël gní adaté a vigni singola porsona.
Cun l'auto cuntra nord?
Metede averda ala vignëta y al daz
Consumadus y consumadësses nes segnalëia tres indô che al ti é rové na straufunga da pert dla sozieté de autostrades ASFINAG deache al n'é nia gnü cumpré la vignëta o ara n'é nia gnüda adorada sciöche al toca.
Recordesse: Che che vá cuntra nord cun l'auto mëss naota paié da passé sura "l'Europabrücke" - n daz ma por chël toch de strada. Cun chësc pón jí cina Desproch Süd.
Che che vá inant da dailó cuntra nord mëss ince ciamó cumpré la vignëta:
- Les vignëtes por n de o por diesc dis y i dac por toc de strada pó gní cumprá online cina al menüt canche an röia sön l'autostrada (damí él sce al é n pice pü' de liberté d'aziun). Ince sön certi posć de palsa sön l'autostrada pón cumpré na vignëta digitala. Controlede avisa che al sides bëgn gnü dé ite indortöra la targa de osc auto, deache an ne ciafa nia na cubita olache al é da odëi le numer de osta targa.
- Les vignëtes online che döra plü dî (2 mëisc, n ann ...) mëss gní cumprades almanco 14 dis denanco pié ia, deache chiló tomel le termo de retrata por cumpres online. Porchël recordesse: cumprede adora assá la vignëta, dede dant indortöra le codesc dl Paisc y la targa dl auto deache i sistems de control automatich é dër avisa.
- Che che cumpra la vignëta classica che taca mëss sambëgn la taché sö sciöche al alda por ne ciafé nia na straufunga (n codesc QR sön la vignëta ves coliëia a n video de spligaziun).
Smartphones:
Al vá en forza les regoles dl'UE nöies sön l'etichëta energetica y le design ecologich
Dai 20 de jügn dl 2025 incá velel ofizialmënter les desposiziuns europeiches nöies che müda completamënter la manira sciöche smartphones y tablets mëss gní proietá y venüs, sciöche ince les informaziuns por i consumadus y les consumadësses che mëss ester lapró. Ara se trata di Regolamënc delegá (UE) 2023/1669 sön l'amersciadöra energetica y 2023/1670 sön les ghiranzes dl design ecologich. Le fin de chisc provedimënc é da arlungé la vita di despositifs, da sauridé süa reparaziun y da smendrí la faziun ambientala dl refodam eletronich.
Ci vëiga pa danfora chëstes regoles nöies?
Düc i modei de smartphone y tablet nüs che röia sön le marcé europeich mëss avëi n'etichëta energetica obligatoria cun chëstes informaziuns:
• la classa de efiziënza energetica (da A a G)
• la dorada dla patrî te condiziuns standard (te ores y menüc)
• la resistënza canche le despositif toma ia por tera por caje
• le numer garantí de ziclus de ciariada (al mëss gní garantí almanco 800 ziclus de ciariada, denant che la capazité dla patrî vais sot al 80%)
• la classa de proteziun cuntra stöp y ega (IP)
• l'indesc de reparatöra, la poscibilité da le tó en toc, la desponibilité di toc de sostituziun, les istruziuns y les massaries che an adora
• n codesc QR, por ti podëi pormez ala scheda tecnica dl produt.
I produturs mëss garantí sorvisc de reparaziun profescionala por almanco set agn dala data dl'ultima comerzialisaziun y ti assiguré ai consumadus y ales consumadësses la poscibilité da ciafé da cumpré toc de sostituziun importanc. Implü mëssel gní metü a desposiziun les istruziuns de raparaziun y les informaziuns tecniches.
Assiguraziuns sön i frabicac
Al é preodü na detraziun fiscala por les curides cuntra catastrofes naturales
Dal 2018 incá él la poscibilité da trá jö dala cuta le 19% dles spëises por les assiguraziuns sön i frabicac cuntra i risć de evënc de catastrofes (cod. 43 dl model 730).
La detraziun ne reverda de regola nia le 19% de döta la premia, mo ma chë pert adebitada por curí le risch spezifich.
La detraziun ti speta ala porsona assigurada, bel anfat sce ara é la proprietara dl frabicat curí dala poliza.
Dal 2020 incá ti vëgnel conzedü ai titolars de n davagn compessif cina 120.000 euro da trá jö integralmënter dala cuta brutto les premies d'assiguraziun cuntra evënc catastrofics. Sura chësc limit s'arbassa la detraziun cina che ara röia a nul cun n davagn complessif de 240.000 euro.
La detraziun fiscala vëgn conzedüda sce le paiamënt é gnü fat cun n meso de paiamënt a chël che an pó ti jí do.
Por tröc contribuënc é i 30 de setëmber l'ultimo termin por presenté la detlaraziun dl davagn.
Pestizig prigorusc por la produziun de poms tl Trentin-Südtirol?
No, giulan!
Tles ultimes edemes á le grup volontar Stop-Pestizide Alto Adige/Südtirol invié ia na petiziun che ghira che al vëgnes proibí cater pestizig chimich-sintetics. Chëste sostanzes é danoses por la sanité y l'ambiënt, y ares vëgn adorades tl Trentin-Südtirol tla coltivaziun di poms.
Che che oress nen savëi deplü o sostigní chësta petiziun pó le fá (mo ma un n iade, chël ó dí o la verjiun taliana o chëra todëscia) sot a: https://chng.it/4GxZnz52tv.
Vigni sotescriziun porta pro a ti dé n majer pëis ala ghiranza y a sburlé les autorités competëntes a fá valch. Vigni sostëgn cunta!
