Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.
Dai 19 de jügn inant: Basta telemarketing por la forza eletrica y le gas
ZCS: N vare important dl dërt vers – porimpó él da mëte averda
Dai 19 de jügn inant, chël ó dí, sessanta dis do la jüda en forza dl insciödit "Dl Bollette" (le decret por les fatures dla forza eletrica) é les telefonades y i messaji de reclam por stlüje jö contrac de forza eletrica y gas proibis.
Ci se müda pa concretamënter
- Telefonades y messaji de reclam por la forza eletrica y le gas é ma plü conzedüs, sce al é danman n consëns esplizit dé jö denant;
- i consumadus y les consumadësses n'á nia plü bria da desmostré che le contat é gnü a se le dé zënza consëns;
- les ofertes mëss gní fates tres canai trasparënc y a chi che an pó ti jí do – o sön domanda esplizita dl consumadú/dla consumadëssa;
- la presciun de venüda al telefon nia orüda messess jí cotan zoruch.
Ince do la jüda en forza dl regolamënt nü él ciamó da mëte averda:
- Ne dé degun consëns por rajuns de marketing (consënsc bele dá denant pó gní trac zoruch tres la registraziun dl numer de telefon tl register dl oposiziun sön www.registrodelleopposizioni.it).
- Ne dé nia inant i dac personai o i codesc (por ej. B. POD o PDR).
- Sce an dubitëia damané dagnora do por na sigüda: inom, dita y rajun dla telefonada.
- Ne tó nia dezijiuns (sciöche sotescriziuns) sot a presciun mo cun cosciënza.
- Confronté ofertes tres canai ofiziai, chël ó dí tres plates web dl pitadú, le portal ARERA o les assoziaziuns dl consumadú.
- Les fatures dess gní controlades regolarmënter - dantadöt la "cubita dl'energia".
- Controlé regolarmënter sce al é gnü mudé le contrat zënza damané.
- Denunzié atira les pratiches nia coretes pro les autorités competëntes o la ZCS.
Da agost dl 2026 inant: La cherta d'identité eletronica (CIE) vëgn obligatoria.
ZCS: da adoré debann sciöche identité digitala – Detlaré sce an ó o n'ó nia doné i organs
L'assessur provinzial Messner: "I adorun vigni donaziun"
Cun i 3 d’agost dl 2026 perd la cherta d’identité de papier classica süa validité y an messará avëi na cherta d’identité eletronica (CIE). La basa iuridica por chësta mudaziun é le cheder dl regolamënt UE 2019/1157, che prevëiga de majeri standarg de segurëza por documënc personai tl’Uniun europeica.
La CIE pó gní damanada pro l'Ofize anagrafich de Comun.
Al vá debojëgn de:
- na fotografia da passaport atuala,
- la vedla cherta d'identité,
- le codesc fiscal.
Do avëi fat fora le termin surantol l'aministraziun de comun le control dl'identité y mëna inant i dac por fá le documënt nü.
La cherta d'identité eletronica nöia öga ince sciöche identité digitala
Tres l’app ofiziala CIEID o funziuns aposta (“Entra con CIE“) pó la cherta gní tuta sciöche tle por i sorvisc publics – avisa sciöche pro le sistem de SPID, mo diretamënter cun le documënt d'identité statal. Chësta adoranza digitala é debann y al ne vá nia debojëgn de n provider surapró.
Detlaraziun de donaziun de organs – dezijiun volontara canche an fej domanda de CIE
Canche an renovëia la cherta d'identité vára da dé jö la detlaraziun de donaziun de organs. Al momënt á rodunt 150.000 porsones dl Südtirol y insciö le 66% dla popolaziun residënta, che á dé jö na detlaraziun da orëi doné sü organs. L'assessur provinzial por la prevenziun sanitara y la sanité Hubert Messner dij: "I adorun vigni donaziun."
Vëgnon (plü) bi/beles cun i preparac da colagen?
Aladô de na meta-analisa dl 2025 (Myung y Park 2025), che á analisé i resultac de 23 stüdi clinics, mostrâ ma i stüdi che ê gnüs finanziá da dites farmazeutiches na faziun positiva di preparac da colagen sön faldes, elastizité y idrataziun dla pel. Stüdi autonoms zënza finanziamënt da pert de dites farmazeutiches n'á indere nia desmostré che le colagen á na faziun sön l'invedlamënt dla pel.
Por mioré cotan la cualité dla pel, fossel da tó ite, aladô dla doturia spezialisada te dermatologia Kerstin Ortlecher da Viena, vigni de danter 10 y 40 gram de colagen, sostanzes alimentares complementares nen á indere de regola ma 3 gram pro ampula. D'atri faturs sciöche la proteziun dal sorëdl y dai rais UV, dormí assá, nia fomé y mangé püch zücher pó deperpo arferé l'invedlamënt dla pel.
La faziun de preparac da colagen sön la pel n'é porchël nia sigüda, mo la faziun sön le tacuin indere bëgn. Aladô de "Stiftung Warentest", che á testé dl 2022 boandes de belëza da colagen o aje ialuronich, costâ le produt plü cer testé 3,95 euro al de; chël ó dí 1.442 euro al ann . Le produt testé miú marcé costâ 321 euro al ann y 0,88 euro por la raziun al de.
Le colagen adoré tl'Europa vëgn da resć dla mazaria, sciöche porcina, membranes sot la pel dl armënt o nerfs de armënt, porcel y iarines, na pert ince da pel o scrofia de pësc. I produc cun colagen podess fá gní reaziuns alergiches.
Aladô dl regolamënt dl’UE "Health Claims" mëss ince les detlaraziuns de reclam che fej referimënt ala sanité sön produc de belëza gní autorisá dal’autorité. Detlaraziuns sciöche "por na pel bela trata", "alimentëia la pel", "lifting dla pel" o "anti-aging" é proibides, ajache al mancia proes scientifiches por i alimënc da colagen y les sostanzes alimentares complementares.
Relaziun dl inzidënt digitala da aurí dl 2026 inant: Degun panich, la versciun sön papier vel tres ciamó
Dai 8 d’aurí dl 2026 inant mëss les assiguraziuns talianes pité la relaziun dl inzidënt europeica (Constatazione amichevole – en cört CAI) ince tl format digital tres l’app o sön la plata internet. Important: Sotescriede ma sce i sëis daldöt a öna - scenó scriede fora na relaziun despartida!
Vantaji y svantaji te öna na odlada
Pro i vantaji tochel le trasferimënt automatich plü aslöm di dac al'assiguraziun, stromënc integrá por schizes y fotografies, sciöche ince la poscibilité da desćiarié la relaziun diretamënter tl format PDF y da la salvé.
I svantaji vëgn dala dependënza dal smartphone, dal coliamënt internet stabil y dai mesi d'identificaziun, sciöche SPID (identité digitala) y CIE (identité eletronica), che an adora por sotescrí la relaziun. Implü pól ester plü ri da l'adoré por jënt atempada o porsones che se stënta cun le digital.
Co funzionëiera pa l'app?
- Daurí l'app dl'assiguraziun, chirí fora “CAI digitale” (avëi da tó ca i dac dla poliza, dl veicul y personai).
- Dé ite i dac dl inzidënt: data, post, ora.
- Descrí la dinamica, ajunté la schiza (model digital).
- Ciarié sö les fotografies di dagns.
- Sotescriziuns eletroniches tres SPID o CIE.
- Mené demez; desćiarié la relaziun tl format PDF.
La versciun sön papier dla relaziun dl inzidënt romagn daldöt varënta y pó gní adorada paralelamënter ala versciun digitala. La sotescriziun dess tres ciamó ma gní fata, sce an é a öna cun dötes les indicaziuns, scenó dessel gní scrit fora na relaziun a pert. La relaziun digitala ti vëgn ortiada inant automaticamënter al'assiguraziun y la versciun sön papier é da dé jö te 3 dis al'assiguraziun.
Sciöche ara vá inant do la denunzia pro l'assiguraziun ves vëgn splighé sot: https://www.consumer.bz.it/de/digitaler-unfallbericht-ab-april-2026-keine-panik-papierversion-weiterhin-gueltig
Gran suzes por la pröma consulënza debann por chestiuns d'arpejun
Plü co 570 porsones s'á anuzé l'ann passé dl'acordanza danter la ZCS y le Consëi notaril de Balsan
Dal 2012 incá á i zitadins y les zitadines la poscibilité da ciafé na pröma consulënza debann da pert de n notar/na notara. Chësc pó gní fat deache al é gnü sotescrit n'acordanza danter la ZCS y le Consëi notaril de Balsan.
La pröma consulënza debann che vëgn porater pitada da düc i notars y da dötes les notares dla provinzia, reverda por ejëmpl la spligaziun de dötes les sorts de testamënt, l'aiüt da mëte jö n testamënt olograf o le control de n te testamënt, l'arpejun por lege, l’arpejiun legitima o les donaziuns. Implü pó i consumadus y les consumadësses ince s'informé sön i aspec fiscai dl'arpejun.
Por podëi s'anuzé de na pröma consulënza debann, mëssel gní fat fora n apuntamënt pro n notar o na notara dla Ciamëna notarila dla provinzia de Balsan fajon referimënt al'"Acordanza danter la Zentrala di Consumadus dl Südtirol y le Consëi notaril de Balsan".
Sön la plata internet dla ZCS ciafon sot "Wegweiser der Notariatskammer" le manual atual dla ligna "Wegweiser für die Bürger".
Valutaziuns online falzes: Le pröm regolamënt vá en forza
ZCS: Plü trasparënza por les consumadësses y i consumadus
Dal scomenciamënt d’aurí dl 2026 inant él por le pröm iade regoles tleres por les valutaziuns online ti ciamps dl turism y dla gastronomia. Les desposiziuns é tla lege dles pices impreses y dles impreses mesanes anuala y dess archité valutaziuns ingianoses y falzes.
Les valutaziuns vëgn aratades de crëta sce:
- ares vëgn dades jö te 30 dis dal’adoranza de n produt o de n sorvisc;
- ares vëgn da porsones che s’á anuzé personalmënter dl produt o dl sorvisc;
- ares ne vëgn nia dades jö ajache an á ciafé n sconto, n vantaje o d’atri sorvisc dal pitadú;
- al pó gní desmostré l'adoranza dl produt o sorvisc por ej. cun na cubita.
Implü:
- Les valutaziuns perd süa validité dui agn do la publicaziun;
- la cumpra y la venüda de valutaziuns online é proibida.
L’autorité garanta dla concorënza y dl marcé (AGCM) controlëia che al vëgnes respeté les regoles, sides dales dites co ince dales consumadësses y dai consumadus.
La ZCS aconsiëia da lí inant les valutaziuns online cun n edl critich y da ti ciaré, sce ara vá, a deplü fontanes d’informaziun denant co tó na dezijiun sön la cumpra.
Isté cun les furnadoies 2026
Ci mëssi pa fá sce i á trat jö l’adesif dal Südtirol Pass?
Dan da püch él gnü presenté l'aziun Isté cun les furnadoies 2026. Sciöche bele i agn passá ciafa ince chësc ann che che á le Südtirol Pass o n abonamënt südtirolmubiltà n sconto de altamo le 30% pro tröpes furnadoies tl Südtirol.
Por ciafé le sconto preodü, messon avëi l'abo südtirolmubiltà (por ejëmpl le Südtirol Pass, l'Euregio Family Pass, l'abo+, le 65+ o n abo da n prisc fis). Implü adoron l'adesif sön le Südtirol Pass o n voucher digital.
- Che che á bele ciafé i agn passá n adesif, pó l’adoré inant.
- Che che n’á nia ciamó n adesif, o l’á trat jö, pó se desćiarié online debann le voucher digital: https://myportal.suedtirolmobil.info/seilbahnsommer-estate-in-funivia-2026.
Important: Pro les casses dles dites de furnadoies che tol pert, mëssel gní mostré n abonamënt südtirolmubiltà varënt (cun adesif o voucher) y ince n documënt d'identité.
Deplü informaziuns é da ciafé sot a chësc link: https://www.suedtirolmobil.info/lad/istecunlesfurnadoies2026
Él da aconsié aromesc por l'ega da bëre?
Por vigni saú che ves toma ite él aldedaincö cadrí da saú che se desfej t'ega (por ej. ”waterdrop“), sirups d’aroma (por ej. “Zerup”) o bustes d’aroma da mëte pro l’ega da bëre. Ala maiú pert de chisc, che n’á degönes calories y degun zücher, ti vëgnel fat reclam sciöche alternativa sana y de moda, sides impede boandes da zücher, sciöche ince impede l'ega de piun zënza saú.
La Zentrala di Consumadus Nordrhein-Westfalen (NRW) á tigní cunt de nü de de te aromesc pro n control de marcé.
Da fá chësc él gnü sö che feter düc i produc contëgn sostanzes da zücher artifizial. I resultac di stüdi mostra sö che le consum regolar de sostanzes da zücher artifizial müda la flora dl barot dles porsones y destürba la regolaziun dl livel dl zücher tl sanch (prigo de surapëis y diabete de sort 2).
Bonamënter vëgn ince val’ aromesc adorá arjigná ca artifizialmënter, deperpo che l’indicaziun “aroma natural“ se referësc ma al fat che la sostanza vëgn da materies prömes vegetales, animales o microbiologiches, zënza informé avisa sön la provegnënza.
Ajuntes al’ega da bëre pó daidé val’ porsones bëre plü ega de piun, y d’atres cumpré manco boandes frësches te bozes da adoré ma n iade su. Zücher artifizial zënza calories n’é nia na bona sostituziun dl zücher. Y sce, spo desson ma nen consumé dainré y nia massa. N’alternativa naturala é erbes frësches y/o früc, che an lascia trá n pü’ te n boché dal’ega. Al é important da lavé dagnora sciöche al toca la boza da bëre o le boché dal’ega por schivé contaminaziuns y strac de baters.
