Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.
Bonus soziai 2026: al é preodü limi de davagn plü alc por le bonus dla löm y dl gas, n bonus sozial nü dl refodam y ince n contribut straordinar de 115 euro
Les families che á dificoltés economiches á le dërt da ciafé n sostëgn dal Stat por smendrí i cosć por l'eletrizité y le gas, y sëgn ince la tarifa dl refodam (TARI). Ci él pa danü? Dal 1. de jená dl 2026 él gnü metü sö le bonus sozial nü por le refodam (Bonus Sociale Rifiuti) y tl medemo tëmp él ince gnü alzé le limo dl davagn (l'insciödit valur ISEE) por ti podëi pormez ai bonus soziai statai por l'energia (löm y gas). Al é ince gnü preodü n bonus straordinar de 115 euro - baldi ma por families sot al limo dl davagn y ma por le 2026. Mo por chësc mëssel naota gní convertí ala fin de aurí le decret te na lege.
Dal scomenciamënt dl 2026 vëgnel apliché chisc limi nüs por ciafé i bonus soziai:
- 9.796 euro (dl 2025 ê le limo de 9.530 euro)
- 20.000 euro por families cun plü de 4 mituns a ciaria (le limo é resté anfat a chël dl 2025)
LA ZCS dëida recordé che por ciafé i bonus soziai por l'energia (löm y gas) y ince le bonus refodam bastel presenté la detlaraziun ISEE tres la DSU. DSU stá por Dichiarazione Sostitutiva Unica (Detlaraziun Sostitutiva Unica). La DSU pó gní dada jö pro n patronat, te n zënter de consulënza fiscala, diretamënter tl Comun competënt o al'INPS (pro portina o ince online). Sce la detlaraziun ISEE é varënta aplichëia le sorvisc de fornidöra corespognënt automaticamënter le bonus sön la bolëta por le tëmp relatif zënza che al mësses gní damané do a pert. Le bonus vëgn reconesciü por 12 mëisc y porchël do da n ann mëssel gní presenté na detlaraziun DSU nöia.
Ci é pa le jaiun dl microbiom?
Le jaiun dl microbiom che é gnü svilupé dala Prof. Axt-Gadermann, esperta todëscia dl microbiom, pëia ia dal fat, che intervai de jaiun mirá ti fej bun ala flora dl barot y á sciöche obietif n microbiom sann. Vigni porsona pó adaté la dorada y la frecuënza dl jiné a sü bojëgns individuai. An pó chirí fora danter ritms zircadians (p.ej. vigni de ot ores olache an mangia y 16 ores olache an jina) o ince ritms edemai (p.ej. un cina dui dis al'edema de jaiun), o an pó ince jiné por de deplü dis indolater.
Al scomenciamënt de na cura da jiné terapeutica classica vëgnel gonot aconsié na purificaziun dl barot. Pro le jaiun dl microbiom vëgnel dejaconsié da fá chësc, deache na te purificaziun slavatëia demez na gran cuantité de baters dl barot d'ütl por la sanité, sciöche p.ej. i latobazili, y podess mudé la composiziun dl microbiom dl barot por mëisc alalungia a bëgn de chi baters che dëida porté pro al surapëis y a inflamaziuns.
Pro le jaiun dl microbiom pón implü ince consumé café te na manira moderada, al vëgn cinamai racomané - fajon referimënt ales tröpes cualités che fej bun dl café y a süa faziun sön l'autofagia, le prozes de autopurificaziun dles zelules.
D'atres racomanaziuns tl cheder dl jaiun dl microbiom reverda les sostanzes de balast prebiotiches, certi öri vegetai, alimënc che ativëia i prozesc de autofagia, sciöche ince la renunzia totala a zücri artifiziai. N'alimentaziun rica de sostanzes de balast y desvalia dëida le microbiom dl barot. L'inulina por ejëmpl che é de natöra infora ti pori, tl ai, tla ciola, tles sperjes, ti carciofi, tla raisc foscia y tla zicoria stimolëia le crësce y l'ativité di bifidobaters tl gran barot. Ince certi öri, sciöche l'öre d'orí, de colza (brassica napus), de nusc y de lin dëida porté pro ala sensaziun de pascentëza, zënza desturbé le metabolism dl jiné, y smendrí les inflamaziuns. Porchël é chisc öri ideai por le jaiun dl microbiom. Tres l'autofagia tol y vá les zelules perts da defet o che ne vëgn nia plü adorades dles zelules. Surapró vëgn l'autofagia stimolada da alimënc sciöche le café, le tê vërt, les nusc de tera, les somënzes de zücia, l'öre de orí, le peperoncin y la curcuma.
Ultima poscibilité: ince i alimënc che vëgn da tecniches dla genetica nöies mëss gní controlá y amarsciá!
La Comisciun, le Consëi y le Parlamënt dl'UE ó liberalisé feter daldöt les tecniches de injiniaria genetica nöies. Por les consumadësses y i consumadus nen vára de trasparënza, de liberté de cerna y de produziun alimentara zënza organisms modificá geneticamënter. Les Zentrales di consumadus inviëia da fá para al'aziun de prescia.
Tl Parlamënt europeich sarál bonamënter ala fin d'aurí dl 2026 na litaziun sön la proposta de regolamënt (REG (UE) 2017/625) sön les plantes, i alimënc y l'ojoradöra fac cun prozedöres de tecnica genetica nöies. Sce la maioranza dles deputates y di deputac é a öna gnará le regolamënt nü publiché tla Gazëta ofiziala dl'UE y al jará en forza 20 dis dedô. Sües desposiziuns ará faziun do da n tëmp transitore de dui agn.
Por les organisaziuns ambientales y les zentrales di consumadus, sciöche ince por les uniuns biologiches n'é chëstes desposiziuns nia da azeté, deache ares sëgna la fin dla trasparënza y dla liberté de cerna por ci che reverda i alimënc modificá geneticamënter y rapresentëia ince na violaziun dl prinzip de precauziun. Cun le regolamënt nü dessel gní liberalisé feter daldöt y deregolamenté les tecniches genetiches nöies (NGT = New Genomic Techniques): por la maiú pert dles plantes NGT y di produc alimentars y da ojoré che vëgn fac impara ne jissel plü debojëgn tl dagní no de prozedöres de autorisaziun no de na valutaziun di risć o de n'amersciadöra.
Por impedí ciamó al ultimo momënt chësta deregolamentaziun dles tecniches genetiches nöies él gnü invié ia n'aziun de prescia da na gran coaliziun de organisaziuns a livel europeich. Les assoziaziuns di consumadus nazionales Adiconsum, Adoc, Adusbef, Assoutenti, Codacons, Codici, Confconsumatori, Federconsumatori, Lega Consumatori, Movimento Consumatori e Movimento Difesa del Cittadino y la Zentrala di consumadus dl Südtirol sostëgn la scomenciadia e-mail y inviëia les consumadësses y i consumadus da tó pert plü che ara vá.
Cun püc clics pó les zitadines y i zitadins ti mené na e-mail bele scrita dant ai comëmbri dl Parlamënt europeich y i perié da lité cuntra le regolamënt nü.
Chiló él le link a chësta aziun de prescia: https://www.ig-saatgut.de/
Ressanamënt de n imobil
Indicaziuns de orientamënt fiscal 2026 dla ZCS
La Zentrala di consumadus dl Südtirol ti mët a desposiziun ales consumadësses y ai consumadus les indicaziuns de orientamënt fiscal ajornades por podëi s'un capí fora damí cun les normes fiscales y conësce les poscibilités desvalies de detraziun dala cuta por laurs de ressanamënt de imobii. Laite él da ciafé dötes les informaziuns importantes y les spligaziuns tecniches por les consumadësses y i consumadus che ó se jové di alisiramënc sön les cutes.
Bele da deplü agn mët jö y ajornëia la ZCS les indicaziuns de orientamënt fiscal, deache les normes fiscales se müda da ann a ann aladô dles mosöres nöies dla lege de bilanz (Lege de bilanz 2026 - lege n. 199 di 30.12.2025).
Chësta brosciüra dess ester n stromënt de orientamënt che cöi adöm dötes les informaziuns plü importantes por les consumadësses y i consumadus, y mët a desposiziun tl medemo tëmp spligaziuns tecniches fondamentales d'ütl saurides da capí por che che á intenziun da se jové di alisiramënc fiscai preodüs.
Les indicaziuns de orientamënt fiscal é da ciafé debann online (sot a chësc link https://www.consumer.bz.it/de/steuerleitfaden) y ince tla sënta zentrala dla ZCS a Balsan, tles sëntes destacades y pro la portina mobila.
Confeziun ingianosa dl ann 2025: che á pa sbordené le plü?
Cun confeziuns ingianoses él miné confeziuns olache al pé che al sides laite na majera cuantité de produt co ci che al é tla realté. Les organisaziuns dles consumadësses y di consumadus mostra regolarmënter sö te chësc contest la pratica da alzé i prisc adascusc: i produturs mantëgn la medema grandëza dla confeziun, mo smendrësc la cuantité de produt efetifa contignüda, ascognon ia insciö l'aumënt di prisc.
De jená dl 2026 ti á la Zentrala di consumadus de Hamburg assegné, do da na litaziun dër tlera da pert dles consumadësses y di consumadus, le titul de confeziun ingianosa dl ann 2025 ala ciuchelada Milka Alpenmilch dl conzern alimentar di Stac Unis d'America Mondelez (n iade Kraft Foods). Bele de messé dl 2025 ti êl jü ala medema ciuchelada le pest negatif "Goldener Windbeutel" dl'organisaziun foodwatch por la baujia publizitara dala maiú mancianza de respet. Al scomenciamënt dl 2025 él gnü smendrí le contignü dla tofla de ciuchelada da 100 a 90 grams, mo la confeziun é restada feter anfat. Le prisc indere é jü sö tla Germania da 1,49 euro a 1,99 euro. Sce an fej referimënt al prisc al chilo ti corespogn chësc a n aumënt ascognü dl prisc dl 48 porcënt.
Por mirit de chisc dui "reconescimënc" é la Milka Alpenmilch deventada l'ejëmpl tipich por ezelënza dla shrinkflation ("shrink" ó dí por inglesc gní mënder) tl'industria alimentara. Miné él la reduziun ascognüda dla cuantité tres na confeziun che ingiana y n prisc che resta anfat o vá cinamai sö.
Dal 1. de jená dl 2030 inant ne sarál nia plü confeziuns ingianoses a livel europeich deache al jará en forza le regolamënt UE nü sön le confezionamënt (Reg. UE 2025/40 di 19.12.2024) che vëiga danfora che le pëis y le volum dles confeziuns mëss gní smendris ala mosöra minima che vá debojëgn.
Sparagné energia eletrica te ciasa: mosöres scëmples cuntra le prigo de aumënt di cosć dl'energia
En conscidraziun dl aumënt di prisc por l'energia eletrica che an pó s'aspeté paiel plü co mai la mëia da ti ciaré avisa al consum de energia te ciasa.
Cun mosöres scëmples vára bele da arbassé de cotan le consum energetich - gonot ince zënza renunzié al comfort:
- lascé jí la mascin da lavé guant y da lavé jö ma canche ares é plënes,
- adoré sistems de iluminaziun che consüma manco energia y destodé la löm canche an vá fora de n local,
- mëte frescares y dlaciares poscibilmënter te n post frësch,
- s'anuzé de cuertli canche an cujina y sfruté le cialt romagnënt dles plates da cujiné y dl furn,
- ciaré da tó modí cun na classa de efiziënza energetica alta canche an cumpra injins nüs.
La ZCS pîta informaziuns y stromënc da mosoré le consum eletrich debann
- Sön nosta plata web él a desposiziun debann na ligna de plates de informaziun sön le consum y le sparagn de energia. Che che oress conësce plü avisa le consum de forza eletrica de n valgügn aparac pó se impresté fora debann n stromënt da mosoré le consum de eletrizité (al é da prenoté al telefon). Insciö vára da identifiché i aparac che mangia energia eletrica te ciasa.
- Por domandes él implü a desposiziun n sorvisc de consulënza energetica debann, vigni lönesc dales 9 ales 12 y dales 14 ales 17 al numer de telefon 0471 301430.
- Tl cheder dl proiet pilot "LE SÜDTIROL RESSANËIA – na bona consulënza da fá sö y ressané" pól ince gní fat domandes sön le sparagn energetich al telefon, online o tres e-mail prenotan sön le portal: https://outlook.office.com/book/AFBd@scientificnet.onmicrosoft.com/?ismsaljsauthenabled=true
De mondial dl'ega ai 22 de merz: l'ega é n bëgn prezius - al paia la mëia da sparagné
Ai 22 de merz nes recorda le De mondial dl'ega, metü sö dales Naziuns Unides dl 1992, l'importanza fondamentala dl'ega por la vita de dötes les creatöres.
Vigni porsona adora mesanamënter incër 240 litri de ega da bëre al de - dantadöt por l'igiena dl corp, da trá l'ega de sela y en general te ciasa. Cun mosöres scëmples vára da arjunje cotan: fá la duscia impede se lavé tla vasca da bagn, stlüje l'ega tratan che an se lava i dënz, lascé jí la mascin dal guant o da lavé jö impormó canche ares é plënes y cuncé atira les spines dal'ega che gota. Insciö vára da sparagné vigni de incër 40 litri d'ega a porsona zënza che le comfort nen paies sura.
Ince l'adoranza dl'ega dla plöia - por ejëmpl da bagné te urt, da puzené o da trá l'ega de sela - pó smendrí dassënn le consum de ega.
Nia ma le consum de ega diret n'é important, ince l'ega adorada indiretamënter n'é nia da sotvaluté. Chiló él miné chë cuantité d'ega che vëgn adorada tratan döta la produziun de bëgns y sorvisc, ciamó denant che ai röies pro les consumadësses y i consumadus. A chësta ega "ascognüda" ti alimentars, tl guant o ti atri bëgns de consum ti vëgnel dit "ega virtuala". Che che cumpra ite cun cosciënza, chir fora produc che tëgn dî y fej bel cun les ressurses - por ejëmpl cumpran ite produc regionai y sajonai, smendrin le consum de cern, ciaran da adoré sö le patüc da mangé y da ne le sciuré nia demez o s'anuzan de patüc de secunda man - dá n contribut important por la sconanza dl'ega.
La sozieté Vodafone é gnüda surantuta da Fastweb: ci se müda pa por la consumadëssa y le consumadú?
Dal 1. de jená dl 2026 é Fastweb S.p.A. y Vodafone Italia S.p.A. deventades iuridicamënter na sozieté unica. La marca Vodafone romagn inant, sciöche ince dötes les tarifes y les condiziuns contratuales por la clientela Vodafone da n iade. Les mudaziuns dess gní comunicades por tëmp y por scrit, sciöche preodü dala lege. Ince le sorvisc ala clientela, les app y les plates web de Vodafone pó gní adorades inant.
La novité é che sëgn é Fastweb S.p.A. responsabla dl tratamënt di dac personai. Les autorisaziuns bele dades y les impostaziuns di dac vel inant. Por domandes sön la proteziun di dac pó les consumadësses y i consumadus contaté l'ofize por la privacy de Fastweb (por ejëmpl ala misciun privacy@fastweb.it).
Tl caje che an ess da ciafé telefonades, SMS o e-mail cun mudaziuns dles tarifes o ofertes speziales él da mëte averda y controlé dagnora les informaziuns tres i canai ofiziai dl sorvisc ala clientela.
