Telegram cunsumadëures merz/aurì 2018

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

Cunt dl telefon: Jí derevers a na tarifaziun al mëis é na storia infinida
Da n valgönes edemes incá lascia i gesturs alsavëi che an jará indô derevers ala tarifaziun al mëis, mo ...

Do da n valgönes deliberaziuns dl'Autorité por les garanzies tla comunicaziun (AGCOM), avertimënc, straufunghes y na lege nöia, ne n'é la storia infinida por mëte indô sö na tarifaziun al mëis nia ciamó rovada a na fin. Tratan les ultimes edemes ti á zacotan de consumadësses y consumadus lascé alsavëi ala Zentrala di Consumadus che sü gesturs de linia mobila y linia fissa ti á comuniché che an jará tosc indô derevers ala tarifaziun al mëis. Mo les comunicaziuns é döt ater co tleres y tasparëntes. L'ultima novité te chësta storia, che sciöche al pé ne se röia mai, é n’amoniziun dl'AGCOM ai gesturs deache chisc fej inant ofertes da 28 dis y ne informëia nia te na manira trasparënta süa clientela sön les mudaziuns de contrat ("ius variandi"). Baldi él prigo che te chësc cajin iudiziar ne sarál nia les cliëntes y i cliënc che ará val' dainciará mo bëgn plütosc ma les compagnies dl telefon.

Ci pó pa fá les consumadësses y i consumadus?

  1. Ares/Ai pó ti segnalé comunicaziuns nia tleres, püch tasparëntes o cinamai nia coretes ales döes Autorités de control (AGCM y AGCOM) y ince al gestur dl telefon.
  2. Sce an n'é nia a öna cun l'aumënt comuniché di cosć anuai (che é efetivamënter sté!) án le dërt da se retrá dal contrat tl tëmp dé dant dal gestur. Chësc é sambëgn ma por valch sce an á n'oferta miú marcé danman. Important: canche an desdij le contrat él te vigni caje da dé dant sciöche rajun dla desdita la mudaziun unilaterala dl contrat da pert dl gestur!
  3. Sce an n'ó nia mudé gestur, scemia che al é aumenté i cosć, vëgnel impó aconsié da ti mené al gestur na reclamaziun por se tigní daverta la poscibilité da damané eventualmënter na retüda (ince por ci che reverda i aumënc che é bele gnüs atuá da d'aisciöda dl 2017).

Chësc vel ince por chës porsones che â bele, canche al é gnü fat les prömes mudaziuns (chël ó dí da d'aisciöda dl 2017), n'oferta cun na tarifaziun o faturaziun vigni 28 dis. N valgügn gesturs á tut la lege nöia sciöche ocajiun por ti ascorté a chësta clientela les prestaziuns a desposiziun. Chisc gesturs á adegué les tarifes a na manira che i cosć anuai resta anfat, mo á indere smendrí les prestaziuns de n tredejim. La Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) ti á bele lascé alsavëi ales autorités ince chësc comportamënt.
Les ultimes novités sön chësc argomënt é da ciafé tla newsletter dla ZCS: https://www.consumer.bz.it/de/newsletter-anmeldung.


Edema dl se mondiala: cin' consëis por smendrí le consum de se

N consum massa alt de se fej jí sö la presciun dl sanch o condüj cinamai al'ipertonia che fej aumenté le prigo de d'atres maraties, sciöche maraties dla zircolaziun y dl cör. Porchël pón propi dí pro le se che manco porta deplü!

Cin' mosöres por smendrí le consum de se:

  1. Mangede plü verzöra y ordöra frësca, nia laurada sö y sporfognede jö produc fora de bossl (por ejëmpl fajöis) cun ega frësca denanco i adoré.
  2. Canche i cujinëis ciarede da adoré vare por vare manco se. Insciö s'aüsa le palat a na saú manco da se.
  3. Impede saré demassa ciarede da adoré erbes aromatiches y saus.
  4. Ne stede a lascé sön mësa le salarin y d'atri condimënc y dejausesse da saré ciamó n iade döt ci che i ëis te taí.
  5. Canche i comprëis alimentars fac ia confrontede cun l'aiüt dla tabela di valurs nudritifs le contignü de se y cumprede spo i produc manco sará.


Energia eletrica - fatures tardies y d'avaliaziun
Dal 1. de merz é la prescriziun de 2 agn impede de 5 agn

Nia ma ti agn passá, mo ince da püch s'ál presenté tla Zentrala di Consumadus dl Südtirol condumadësses y consumadus cun fatures d'avaliaziun sëces ("maxi-bollette") por la fornidöra de energia eletrica o gas. Cina sëgn ê le tëmp de prescriziun, te chël che la sozieté eletrica â la poscibilité da damané le paiamënt de chëstes avaliaziuns, de 5 agn.
Por les fatures che toma do dal 1. de merz de chësc ann, tl caje de de gran intardiades tla faturaziun da pert dl comerziant d'energia o tl caje de cunc d'avaliaziun por la mancianza de dac de consum efetifs por n tëmp particolarmënter lunch, pó la consumadëssa/le consumadú fá avarëi la prescriziun cörta de 2 agn (impede 5) y mëss insciö ma plü paié i ultims 24 mëisc che ti é gnüs metüs sön le cunt. Le comerziant d'energia mëss informé süa clientela de chësc dërt almanco diesc dis dananco al tomes le termo de paiamënt dles fatures ortiades.
Ince por les bolëtes dl gas y dl'ega vëgnel preodü (dl 2019 y dl 2020) la prescriziun cörta de dui agn.


Ciodí che lascé ciarié le fonin de nöt é falé
La Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) dá consëis por sconé la patrî

La patrî dl fonin é n punt debl dl smartphone. An se dessëna cotan deplü por la patrî desćiariada dl smartphone co por d'atri problems cun chisc aparac digitai che é tres pro nos. Nia da se fá demorvëia spo che an se fej pinsiers sön co i ciarié y i desćiarié coretamënter. Mo sön les dërtes modalités rodel de plü verjiuns.
La ZCS á coiü adöm i consëis plü ajorná:
1. Can ciarié?
Esperc (Inside-Handy) aconsiëia da tigní la ciaria dles patris a ions de litium, che vëgn adorades aldedaincö ti aparac moderns, danter le 30 y l'80 porcënt. Dër falé él da ciarié ma n pice püch la patrî canche ara é prësc öta o canche ara é ciamó tan co plëna.
2. Lascé desćiarié daldöt la patrî?
Lascé desćiarié y ciaré deplëgn la patrî é dër stlet por les eletrodes dles patris a ions de litium. Insciö vëgnel influenzé negativamënter süa dorada. Che che mantëgn la patrî ciariada danter le 25% y l'80% podará ciarié la patrî plü iadi.
3. Fejon pa dërt da lascé ciaré la patrî de nöt?
Deache de nöt ne adorunse nia nüsc aparac digitai, pél na bona idea da i lascé ciarié sura nöt - mo chësc tol dassënn docá l'acumuladú d'energia. Por la dorada dla patrî él dantadöt stlet da la lascé desćiarié daldöt y spo la lascé ciarié danü de ma dër püch tl ultim terzo che é bele insciö sotmetü a na majera presciun.

De plü consëis él da ciafé sön www.verbraucherzentrale.it.


Aisciöda te palestra

La Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) ciafa tres indô domandes y segnalaziuns da pert de porsones che vá te palestra.

La maiú pert ó savëi:

  • sce ara vá da se retrá da n contrat stlüt jö te na palestra;
  • sce ara vá da sospëne por n pez n te contrat, por ejëmpl por rajuns de maratia;
  • ci che al sozed cun le contrat de finanziamënt che toca lapró.

En general ne pón nia se retrá da contrac che é gnüs sotescric te palestres o te sü ofizi, ater co sce chësc dërt vëgn espressamënter preodü, magari do avëi paié na penalité.
Pro i contrac de dorada lungia él gonot ciamó contrac de finanziamënt a rates y chiló se tratera da mëte dër averda: sce la sozieté de finanziamënt ne autorisëia nia le paiamënt a rates, éson impó ciamó liá al contrat original y an mëss, sovënz do che an é gnüs manaciá da jí por via legala, atira paié döt l'import che pó ince ester de plü de 1.000 euro. Chësc pó sozede deache al é scrit tlermënter tl contrat azeté cun sotescriziun che sce al ess da ne gní nia conzedü le finanziamënt a rates fossel atira da paié döt l'import.
Sce tratan la dorada dl contrat tolesson la dezijiun da lascé da jí te palestra n’él tla maiú pert di caji nia poscibl da ne paié nia plü les rates che mancia y ara ne vá gnanca da ciafé zoruch i mëisc che an ne á nia anuzé. Insciö vëgnel ince fat tla maiú pert di caji canche ara ne vá nia plü da jí te palestra por na maratia o n inzidënt, ater co sce al é clausoles che le vëiga esplizitamënter danfora.
Tl passé él gnü dant de te caji olache la ZCS é stada bona da arjunje (dan signoria) che al ne messess nia gní paié döta la soma stabilida; la clausola corespognënta é gnüda iudicada "nia iüsta" y porchël da straiché dal contrat. Mo chësc mëss danz gní stabilí clausola do clausola y ne vel nia en general. Sce i ëis dübi por ci che reverda les clausoles dl contrat che i ëis sotescrit podëise se mené na copia de chëstes por e-mail a info@verbraucherzentrale.it; i ti les ortiarun inant ales autorités competëntes che fajará spo na valutaziun. Nostes consulëntes y nüsc consulënc é sambëgn a Osta desposiziun por de plü informaziuns.


Metede averda ales tënores dl zücher!

Te alimentars vëgnel injunté vitamines y sostanzes minerales y spo vëgnel fat reclam de chisc sciöche sce ai foss tan "sagns" deperpo che ai n'é nia ater co bombes de gras y zücher. Vëgn les consumadësses y i consumadus ingianá?
Te alimentars por mituns, chël ó dí destiná aposta ai plü pici, él generalmënter ciamó plü zücher y grasc co te produc tradizionai, scebëgn che ai vëgn reclamisá sciöche sce ai fajess particolarmënter bun ala sanité deache al é laite vitamines y sostanzes minerales implü. Les consumadësses y i consumadus cumpra chisc produc cun na "porziun de calzium extra" o d'atres vitamines y sostanzes minerales che impormët da scomencé bun le de, sambëgn cun l'intenziun da ti fá insciö val' de bun a sü mituns. Certi produc da lat vëgn por ejëmpl arichis cun vitamina D y vitamina B6. Chësta furbaria ti conzed ai produturs da podëi promöie chisc produc cun l'indicaziun injuntada de n benefize suplementar por le sistem imunitar - deache l'indicaziun "porta pro a n funzionamënt normal dl sistem imunitar" vëgn autorisada da n regolamënt dl'UE por trames les vitamines. I produc da lat aposta por mituns impormët, por mirit dl calzium injunté, da dé n contribut "al svilup di osc". Ma consumadësses y consumadus che ciara dër avisa s'intënn che aladô dla tabela di valurs nudritifs él te 100 g de chësc produt incër 14 g de zücher.
Dantadöt i zereai cha an mangia da gosté pé gonot plü sagns de ci che ai n’é. Ti "Miele Cheerios" dla Nestlé (por le marcé talian) él bëgn indöt nü vitamines y sostanzes minerales implü, sciöche al vëgn alzé fora sön la confeziun. Indere les indicaziuns sön la cuantité de zücher é scrites bel pice tla tabela di valurs nudritifs: tl caje di "Cheerios" él bëgn 24,4 g de zücher vigni 100 g dl produt. Ti "Coco Pops" de Kellogg's (por le marcé talian) él ciamó de plü zücher: bëgn 29 g de zücher vigni 100 g - mo impó sotrissëia le produtur bel gran sön la confeziun che ai contëgn cotan de vitamina B (injuntada) y de fer (injunté).

De plü informaziuns él da ciafé sot a: www.verbraucherzentrale.it.


Cotan de porsones che ascuta ion le radio se crüzia dl plann de dejativaziun dles ones ultracörtes
ZCS: Al é da respeté la liberté de dezijiun dl'utënza

Plü che l'aboliziun dles tasses de radiodifujiun él atualmënter bëgn le plann de dejativaziun di implanc de trasmisciun cun ones ultracörtes, aprové da d'altonn dala Junta provinziala, che scialda sö i ces dles porsones de nosta provinzia che ascuta ion le radio. Dl 2017 él gnü destaché dala rëi eletrica 19 implanc de trasmisciun a Antholz/Mittertal, Karthaus/Schnals, Rauth/Eggen, St. Gertraud/Ulten, La Val y a Wiesen/Pfitsch, dl 2018 röiel ciamó lapró Aberstückl/Sarntal, Graun/Reschen, Kurzras/Schnals, Braies, Ratschings, Ritten/Afing y Welschnofen. La curida dl radio a ones ultracörtes vëgn impó ciamó garantida, mo l'oferta de antenes vëgn smendrida.
Por ci che reverda les antenes dla televijiun é le passaje al digital bele stlüt jö, sëgn ti tochera al radio. Mo les cosses ne vá nia te na manira tan tlera y saurida. Ti ultims agn él aumenté tl Südtirol le numer de programs che vëgn trasmetüs tres DAB+ y al é ince chersciü dassënn la difujiun di aparac de rezeziun.
Dlungia i tröc vantaji dl standard nü DAB+ él ince cotan de dübi. Le radio digital n'é nia dagnora miú co chël analogh. La mudada comporta ince n valgönes sfidades a chëres che an ne á nia ciamó ciafé na soluziun, sciöche por ejëmpl la mëndra portada. La politica te Europa ne s'á nia detlaré te na manira tlera a öna cun le radio digital; insciö vára ince da splighé le flop dla pröma generaziun DAB. Y tl conflit danter DAB+ y ones ultracörtes n'él nia püces usc che sostëgn l'internet. I stream arjunj feter la medema cualité, en pert ince miú, co chëra DAB+. Y ara vá da rezepí a livel mondial. Propi canche al vëgn potenzié dassënn tl Südtirol les infrastrotöres a banda leria cun le sostëgn dla man publica él da se damané sce al ne vëgn nia esageré cun la tecnologia.
La Zentrala di Consumadus dl Südtirol ti racomana ales porsones responsables tla Junta provinziala y pro la Radiotelevijiun Aziënda Speziala Südtirol (RAS) da jí inant cun prudënza y nia cun massa entusiasm. Implü él ince tla maiú pert di auti dl Südtirol n radio a ones ultracörtes. Sce an passass daldöt a DAB+ restass n grandiscim numer de auti sön strada y te caji d'emergënza por ejëmpl, ne podess pö chisc auti gnanca gní arjunc dales informaziuns d'importanza vitala dla Proteziun zivila.

like-512_0.png

like-512_0.png