Telegram cunsumadëures setëmber/otober 2018

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Venüda sön porta de ciasa de "sensurs eletronics" por schivé inzidënc tl caje de pordüdes de gas: an ne mëss nia i istalé! Retrata dal contrat te 14 dis calendars

N inom nü dla dita y dl produt, mo la cossa é plü o manco tres la medema: tratan i ultimi dis él rové tla Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) zacotan de segnalaziuns sön na dita che vá a vëne da ciasa a ciasa "sensurs eletronics por schivé inzidënc tl caje de pordüdes de gas" („sensore elettronico per prevenire incidenti contro perdite di gas“ plüdadî conesciüs cun l'inom de "rilevatori di fughe di gas“). Sciöche al nes é gnü cunté dales porsones interessades, vëgnel alzé fora dai venditurs dantadöt l'aspet dla "segurëza te ciasa".
La ZCS se dëida recordé che por lege ne mësson nia lascé istalé de te "sensurs" te ciases privates. Les consumadësses y i consumadus ne mëss porchël nia lascé ite te ciasa le rapresentant dla dita y gnanca ne cumpré le produt. Implü fossel bun ciaré sce al é bele sön le marcé de te injins y i confronté un cun l'ater.
Sce al vëgn dé informaziuns falades canche al vëgn stlüt jö le contrat por influenzé la dezijiun de cumpra, vëgnel rajoné de na "pratica comerziala nia coreta". Che che mina da avëi albü da nen fá cun na te pratica pó ti le segnalé al'Autorité de control dla concorënza y dl marcé (ince online sön la plata internet www.agcm.it o al numer vërt 800 166 661, dal lönesc al vëndres: 10-14).
Deache chëstes é venüdes sön porta de ciasa vëgnel preodü dal articul 52 dl Codesc dl consum che la consumadëssa/le consumadú á 14 dis calendars de tëmp, da canche al á ciafé le patüc o sotescrit le contrat, por se retrá dal contrat. La domanda de retrata mëss gní fata por scrit, damí él tres lëtra racomanada cun garanzia de recioiüda. Tla ZCS él da ciafé lëtres model. L'injin mëss ti gní mené zoruch ala dita a spëises dla consumadëssa/dl consumadú, aladô dles indicaziuns tles condiziuns de contrat generales.
Les consulëntes y i consulënc dla ZCS é a desposiziun por de plü informaziuns al numer de telefon 0471 975597, sciöche ince sot a info(at)verbraucherzentrale.it.


Ciarburant plü cer: manco cer él da fossené pro le vijin

D'isté á la Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) fat na sort de registraziun dla situaziun dl momënt y á confronté i prisc dl ciarburant tl Südtirol cun chi dles regiuns incëria. Sce an mët a confrunt la mesaria dles 10 staziuns dal ciarburant tl Südtirol manco ceres cun chëres dl rest dla Talia dl nord, spo pón constaté che fora dal confin provinzial é feter vigni sort de ciarburant miú marcé. Por ci che reverda le benzin n'él nia dër na gran desfarënzia cun la Talia dl nord; tl Tirol indere le paion cotan de manco.
Por ci che reverda le diesel pón constaté de majeres desfarënzies: n liter de diesel costa tl Südtirol mesanamënter 12 centejimi de plü co tl Friul, 9 centejimi de plü co tl Venet y 6 centejimi de plü co tla Lombardia.
Sce an dá n'odlada sura le Prener fora spo pón constaté che tl Tirol él le benzin 37 centejimi, le diesel 38 centejimi y le metan 16 centejimi al liter miú marcé. Tl'Austria é le GPL indere plü cer y plü avisa de 7 centejimi.
Tl Südtirol costa n tanch plëgn por n auto dla classa mesana (50 litri) mesanamënter 81 euro cun n motor a benzin (6% de plü co l'ann passé), y 78 euro por n auto che vá a diesel: danter les döes sorts de ciarburant ne n'él porchël nia plü tan na gran desfarënzia. Sce an fej indere le plëgn cun le medemo auto tl Tirol spo paion 62 euro por le benzin y 59 euro por le diesel, sparagnon insciö presciapüch 20 euro.
Al paia la mëia da fá n confrunt deache al é impó de gran desfarënzies danter les staziuns dal ciarburant tl Südtirol. Sce an fej le plëgn cun n auto da n gran tanch vára ince chiló da nos da sparagné cina 20 euro sce an passa dala staziun dal ciarburant plü ciaradosa a chëra manco cera.
Bele dl 2009 él gnü fat fora cun na lege l'introduziun de na banca dac di prisc dl ciarburant, dal 2015 incá éra da ciafé sön la plata internet dl Ministere por le svilup economich (MIDE). Al é ince n’app por smartphones (Android App, iOS App). I prisc atuai dl ciarburant é ince da ciafé sot a www.spritpreise.it y tl’app che alda lapró.


Bolëtes dla forza eletrica y dl gas: Sce an müda gestur vára da sparagné cina 256 euro

Ai pröms de messé él gnü publiché dal'Autorité de control ARERA tl calcoladú Trovaofferte les tarifes nöies dla forza eletrica y dl gas por le 3. trimester dl 2018. La ZCS á confronté les tarifes.
Al é gnü tut ca sciöche tres na familia a Balsan (cunt por la ciasa, cun residënza) che consüma 2.700 kWh al ann cun na potënza de 3 kW. Deperpo che le prisc de referimënt a condiziuns regolades dal'Autorité - l'insciödit "Sorvisc de fornidöra protezioné", che gnará bonamënter tut jö de messé dl 2019 - é de 539,44 euro al ann (5,3 % plü cer co tl trimester da denant), él sön le marcé lëde ofertes bele da 347,91 euro al ann (prisc bloché por n ann, le scunt de 208 euro é ma de n iade su).
La tarifa "Alperia Free cun le bonus de bëgnodü" röia al 9. post dl confrunt cun cosć stimá de 464,55 euro al ann; te chësc él bele ince gnü tut en conscidraziun le bonus una tantum de bëgnodü de 66 euro.
Miú marcé é l'oferta dla sozieté trentina Dolomiti Energia Spa „Family Web“, cun 446,50 euro al ann (prisc bloché por almanco n ann); sön i posć manco cers él ince da ciafé d'atri fornidus sciöche Engie Italia Spa, Iberdrola Clienti Srl y Sorgenia.
Aladô de chësc confrunt vára porchël bëgn da sparagné n pü' de valch sce an müda fornidú: le passaje dal fornidú plü ciaradú a chël manco ciaradú comporta n sparagn de 256 euro al ann!
Dal 1. de dezëmber 2018 podarán confronté i prisc dl'energia sön le portal nü dl'Autorité de control www.prezzoenergia.it.
La ZCS é a desposiziun por consulënzes y informaziuns tl setur dl'energia.


Desson lascé cöje spezies y erbes cun les spëises?

Por mirit de so aroma ti dá les erbes y les spezies na bona saú a nosta spëisa. Mo al é certes erbes che perd so aroma cun le cialt, d'atres indere le svilupëia impormó tratan che ares vëgn cötes. Al é porchël dër important da savëi te ci momënt che an dess les mëte pro nostes spëises. Sciöche regola generala velel: erbes da fëia sotida dess impormó gní minizades y metüdes tles o sura les spëises püch denant che les mëte fora sön taí. Insciö conservëieres süa bona saú. Pro chëstes tochel le basile, le dil, le sotí, le petersil, la ciovita, le coriander o la melissa. Erbes cun fëies spësses sciöche le timian, le rosmarin, l'origano, le jalvá, le lavendel, la satureja o l'aurer pó y dess cöje plü dî cun les spëises. Impormó tratan che ares vëgn cötes svilupëieres so bun aroma. Ince spezies sciöche ciarí, garofi y bromores de jenier lascia fora süa bona saú impormó do che ares é gnüdes cötes zacotan dî. Sensibles al cialt é les spezies sciöche le jafaran, la nusc moscada, la paprica y la porvada.


Da mëte averda, venüda sön porta de ciasa de bons de scunt che ingiana

Tres indô él jënt che s'adressëia ala Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) por lascé alsavëi n fenomen demorvëia: ales consumadësses/ai consumadus ti vëgnel comuniché al telefon, che al passa n rapresentant da d'ëres/ëi a ciasa deache ares/ai á davagné valch o á le dërt da ciafé n bon de scunt por la cumpra de produc por la ciasa. Canche le rapresentant röia spo sön porta de ciasa él da sotescrí na recioiüda, sciöche confermaziun scëmpla; impormó dedô vëgnel fora che ara se trata indere de n dër contrat! Cun chësc éson obliá da cumpré ite, tl tëmp de de plü agn, articui por la ciasa, meblaria, aparac eletrics o d'atri produc por la ciasa por n import stabilí - che podess ince jí sura i 2.000 euro.
La ZCS dëida recordé che pro chësta sort de contrac de cumpra o formulars d'apostaziun che vëgn sotescric sön porta de ciasa (o te vigni caje defora da na botëga) án le dërt da se retrá te 14 dis zënza messëi dé dant la rajun. N'ezeziun é i produc che é gnüs lasciá fá "sön mosöra" aladô dles indicaziuns dla consumadëssa o dl consumadú. Al é damí mené la retrata por lëtra racomanada cun garanzia de recioiüda. La retrata pó ince gní comunicada tl tëmp de 14 dis da canche an á ciafé le patüc; te chësc caje él indere da mené zoruch le patüc.
Te de te' ocajiuns él da se recordé de döes cosses: pröm n'él nia da crëie a telefonades che impormët scunc y davagns y secundo, denanco sotescrí valch desson dagnora se lí jö indortöra ci che an sotescrí y an dess tres se lascé dé na copia dl documënt sotescrit.
De plü consëis él da ciafé tl sföi dl'Autorité de control dla concorënza y dl marcé che é impormó gnü fora y che é a desposiziun por talian sot a www.agcm.it/pubblicazioni.


Patüc da jí a scora: les scores ne pó pretëne degönes marches

Sön les listes dl patüc da jí a scora elementara vëgnel gonot dé dant certi produzënc.
Tl scomenciamënt dl ann de scora ciafa i geniturs dles scolares y di scolars dla scora elementara na lista por jí a cumpré ite le patüc da scora. Dantadöt por che che pëia ia le pröm ann a scora él da cumpré ite döt cant. Bele danfora ciafa i geniturs na lista olache al vëgn por ejëmpl dé dant de ci marca che i corusc de lëgn, i corusc da ega y les crëdes a öre dess ester. Zënza problems vëgnel cinamai indiché esplizitamënter la marca dla cola a stich y de d'atri materiai da incolé.
Por la Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) é chësc na trasgresciun dl prinzip de neutralité dla scora. "La scora pó zënzater dé val' indicaziuns sön le patüc da jí a scora, mo ara ne pó nia damané che al vëgnes cumpré certes marches" se tol a dí Walther Andreaus, diretur dla ZCS. "Sce al vëgn dé dant la marca spo é geniturs, scolares y scolars bele dal scomenciamënt inant sot a presciun, dantadöt che che mëss mëte averda al tacuin. Da sciöche geniturs nes cunta vëgnel ince sö, por chësta rajun, conflic danter geniturs y mituns."
La ZCS inviëia i responsabli dla scora, cun lapró ince les rapresentantes y i rapresentanc di geniturs y dles scolares y di scolars, da mëte dantadöt averda ala publizité ascognüda, deache la scora ne dess nia se storje ales leges dl marcé. Ti fins didatics dessel gní fissé l'idea da ester bogn da reconësce y valuté la publizité ascognüda y ince chëra esplizita por che les consumadësses jones y i consumadus jogn sides bogn da tó plü lediamënter na dezijiun sön ci cumpré ite.
Le consëi dla ZCS: ponsede al ambiënt
Sce an cumpra produc che tëgn plü dî y produc che ne contëgn nia sostanzes dubioses spo dán n contribut ala sconanza dl ambiënt y dla sanité y implü spargnon scioldi. De plü informaziuns él da ciafé sön la plata internet dla ZCS sot a "Schultaschen-Öko-Check".


Wind Tre, Telecom y Vodafone á ciafé straufunghes de 3.200.000 euro por pratiches agressives
Les sozietés á manacé cliëntes y cliënc, aratá tardis da paié, da gní metüs sön na lista nia ciamó ativada di stlec paiadus.
Tl caje de reclamaziun tles telecomunicaziuns vëgnel scrit dant n tentatif d'apajada!

L'Autorité de concurs taliana á te süa sentada dl 1. d'agost dl 2018 straufé Wind Tre SpA, Telecom Italia S.p.A. y Vodafone Italia S.p.A. cun le paiamënt de 3,2 miliuns de euro.
Aladô dles spligaziuns dl'Autorité "dess les trëi sozietés avëi svilupé pratiches agressives violan insciö i articui 24 y 25 dl Codesc dl consum. Ares ti á mené ales cliëntes y ai cliënc aratá de stlec paiadus lëtres cun intimaziuns de paiamënt y á manacé chëstes porsones da les scrí ite te na banca dac dal inom S.I.Mo.I.Tel., nia ciamó operativa cun fins indeterminá, por les sforzé insciö da paié i debic."
Implü á l'Autorité constaté che "les trëi sozietés de telecomunicaziun ti á ince mené intimaziuns de paiamënt a cliëntes y cliënc che ne pó nia gní cualificá sciöche de stlec paiadus intenzioná, deache ai ne ademplësc degönes condiziuns por n'iscriziun, y implü él ince cliëntes y cliënc lapró che podô cumprové che le debit damané dal operadú n'ê nia iustifiché".
L'Autorité á classifiché l'indicaziun de n'iscriziun poscibla tl S.I.Mo.I.Tel. sciöche agressiva deache chësta ê adatada da influenzé che che ciafâ la comunicaziun de intimaziun de paiamënt da paié la soma damanada bel anfat sce ara ê iustificada o no.
I oresson ti daidé recordé ala clientela dles telecomunicaziuns che tl caje de contestaziuns dla bolëta dl telefon vëgnel scrit dant le tentatif d'apajada denanco tó trus legai. Degöna organisaziun, che al sides na sozieté dl telefon o de recuperada de credic, pó manacé zacai cun la plüra dan signoria, sce la cliënta o le cliënt desmostra che ara/al á mené na reclamaziun por ci che reverda la contestaziun. Le tentatif d'apajada pó gní fat debann tres i organs paritetics pro la Zentrala di Consumadus dl Südtirol o pro la Consulta provinziala por les comunicaziuns (sciöche ofize periferich dl'Autorité de control por les comunicaziuns).

 

like-512_0.png

like-512_0.png