Telegram di consumadëures Jená/Forá 2023

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

 

S’ëise scrit ite tl register publich dles lamentanzes, mo ciafëis impó telefonades nia orüdes?

L'autorité por la proteziun di dac mët a desposiziun n sorvisc online nü

Da d’isté incá él atif le register nü dles obieziuns. Registré le numer de telefon o la misciun tl register (www.registrodelleopposizioni.it) dess ti dé la poscibilité ales zitadines y ai zitadins da schivé telefonades de reclam nia orüdes sön le telefon o fonin o reclam sön papier tla cassëta dla posta. Al é stlüt fora ma les aziëndes de sorvisc (chël o di aziëndes cun chëres che al é danman n contrat) y les autorisaziuns dades do l'iscriziun tl register.

La ZC ciafa indere ciamó tröpes segnalaziuns de telefonades nia orüdes, ince sce chisc numeri é bele gnüs ajuntá tl register dles obieziuns.

L'autorité de proteziun di dac á na prozedöra nöia por la comunicaziun de telefonades nia orüdes. La prozedöra online nöia é da ciafé chiló: https://servizi.gpdp.it/diritti/s/compilazione-tel-indesiderate.

Pro la prozedöra nöia pól gní segnalé tl medemo tëmp de plü telefonades. Le sistem mët adöm automaticamënter dötes les comunicaziuns somiëntes. Le sistem ne conzed nia comunicaziuns generales, chël o di zënza indicaziuns avisa (sciöche por ej.: anuzadus atocá, l'oget/la descriziun dl'aziun de reclam, la data y l'ora dles telefonades, y i.i.). Do avëi ortié fat la segnalaziun ne vëgnel nia ortié na comunicaziun. La prozedöra nöia dess daidé l'autorité de proteziun di dac da ti ester al fenomen dles telefonades nia orüdes.

 

 

Al é val' tl'aria
Spores de müfa y sostanzes da tosser ti locai

N feter tof, me de ce, stanchëza cronica, nervosité y nöts zënza sonn. Düc chisc segnai podess mostré sö che al é val' tl'aria di locai che ne toca nia iló te chë forma.

Materiai de costruziun, materiai, mebli, ogec de aredamënt sciöche coltrines, tapetes y articui de decoraziun y sües sostanzes pó influenzé a na moda negativa l’aria ti locai. Mo ince les sostanzes chimiches te nüsc armá y les sostanzes da lavé pó ester la rajun por massa na gran ciaria de sostanzes da tosser. Ala fin pó ince la combinaziun de componënc desvalis porté pro a n cocktail malsann.

Ince l'adoranza di locai pó ester la rajun de na stleta aria. Dlungia gasc de desćiaria por ej. de de pici ciamins, pó le föm ti locai o l'avëi n hobby olache al vëgn tut corusc, coles y somiënc influenzé negativamënter le local.

La müfa se forma dantadöt canche l’aria tömia röia sön sperses frëides y al se forma ega da rosada. Ti mëisc da d'invern él la dërta sajun por la formaziun de müfa. Sce al é frëit defora, sce val’ perts de frabicat n’é nia isolades assá y an ne scialda y ne müda nia l'aria sciöche al toca án tosc n problem de müfa.

Important: lascé ite l'aria sciöche al alda y lascé fora le plü debota che ara vá l'aria adorada, malsana y tömia.

Consëis surapró d'öga por schivé les sostanzes da tosser y le schivé la müfa é tl manual di consëis „Vire sann y a na moda sostignibla“.

 

 

Ciamó paiamënc por contrac d'assiguraziun dormiënc!


Al pó indô gní fat domanda da ciafé paié fora na pert di contrac de assiguraziun sön la vita (alplü 50% dl capital) dormiënc. Chësc iade reverdel i contrac che é tomá en prescriziun dan i 19.10.2012. La domanda pó gní fata danter le 01.12.2022 y i 28.02.2023.

Al mëss ester chëstes condiziuns:

  • le cossa (por ej. la mort dla porsona assigurada) é sozedüda do le 1. de jená dl 2006 chël ó dí che les ghiranzes de chësc contrat d'assiguraziun é tomades do chësta data:
  • le dërt é tomé dan i 19/10/2012;
  • la sozieté d'assiguraziun o la banca (mediadú), che á venü le contrat d'assiguraziun n'á nia paié fora porvia dla tomanza y trasferí i scioldi sön le fonds por "condiziuns de contrat dormiëntes";
  • la porsona che benefiziëia n'á nia ciamó ciafé (gnanca en pert) la retüda porvia dles scomenciadies passades.

La domanda pó ma gní fata tres le Portal dla Consap (Concessionaria servizi assicurativi pubblici https://portale.consap.it/). Che che fej domanda mëss naota se registré sön: https://portale.consap.it/ o jí tl sistem cun le SPID.

De plü informaziuns sciöche ince la lista di documënc che vá debojëgn por la domanda é da ciafé sot https://www.consap.it/polizze-dormienti/ o tres e-mail a polizzedormienti@consap.it.

 

 

Mudaziuns unilaterales tl ciamp dla telefonia?
Metede averda!

La ZCS: Vigni mudaziun de contrat mëss dagnora gní lasciada alsavëi por scrit!

Pro la Zentrala di Consumadus dl Südtirol röiel tres de plü segnalaziuns de caji de consumadus y consumadësses, che é gnüs ingianá tl ciamp dla telefonia. An ciafa na telefonada "dal proponënt dl sorvisc", che informëia sön les mudaziuns che vëgn tosc o la fin dla tarifa atuala y aconsiëia porchël da mudé proponënt. Mo che che chërda sö n'é nia le dërt proponënt, mo bëgn n proponënt che chir cliënc.

I proponënc de tarifes dl telefon pó mudé i contrac, mo ma cun na comunicaziun scrita fata 30 dis denant y cun la poscibilité da desdí le contrat debann o te 60 dis do avëi lascé alsavëi da orëi mudé proponënt!

Al é da mëte dër averda a telefonades da proponënc dla telefonia che nes dij che al gnará tosc mudé le contrat o che nosc contrat toma! Mo sovënz s’intënon impormó dedô dla trapolada, chël ó dí impormó canche an á mudé proponënt y le proponënt vedl s’á metü sön le cun düc i cosć de storno y les rates che romagn (por ej. de produc sciöche modems, fonins, router - WLAN mobii o cosć d’ativaziun scëmpli coliá cun le contrat). Sambëgn pón tres ciamó se trá zoruch da n te contrat, mo te chësc caje mësson jí zoruch pro le proponënt da denant ativan n contrat nü.

La ZCS ti aconsiëia porchël a dötes les porsones da mëte averda sce ares ciafa de te telefonades y da ti le lascé alsavëi ala ZCS, a so proponënt, ales autorités competëntes y ala polizia postala.

 

 

Sostëgn provinzial por le sparagn energetich. Ci él pa danü?

Dal 1. de jená pón indô damané do i contribuc provinziai por mosöres de sparagn energetich y l'adoranza de energies renovables

L’investiziun minimala por ciafé n contribut provinzial é gnüda alzada por le proscimo ann a 4.000 euro (cun cva). Por lascé mëte vidri y üsc de sorá nüs ne ciafon dl 2023 plü degun contribut. Les somes di contribuc é gnüdes mudades y é danter le 30% y 80% di cosć autorisá aladô dla mosöra, dla sort de frabicat y dla cualité energetica dl frabicat.

Sostëgns en cört:

  • ressanamënt energetich de frabicac o unités de costruziuns singoles (conzesciun da frabiché dan i 12.01.2005)
  • alineamënt idraulich por implanc da scialdé y desfridé
  • mudaziun de cialdires dl öre o dl gas te condominiums (altamo 5 unités da scialdé, altamo 5 patruns/patrones)
  • realisaziun de n implant solar termich
  • realisaziun de pumpes dal cialt eletriches cun implanc fotovoltaics.
  • realisaziun de patris da acumulé energia por implanc fotovoltaics coliá ala rëi.

Important: les domandes mëss gní dades jö dan le scomenciamënt di laurs y danter le 1. de jená y i 31. de ma tres formulars aposta cun lapró le preventif detaié.

 

 

Comerz da ciasa a ciasa y a destanza:
Le dërt de retrata pó ma gní stlüt fora sce al é gnü ghiré adatamënc che ne vá nia mudé!

Ti ultimi tëmps se lascia sö tröpa jënt sön impreses che n’ó nia lascé avarëi le dërt de retrata, ajache al é gnü ghiré na personalisaziun dl produt canche an á aposté.

Y ara é avisa insciö che al ne vel nia le dërt de retrata pro contrac stlüc jö tres le comerz a destanza o defora dai locai comerziai, sce i "produc é gnüs arjigná ca sön mosöra o aladô de bojëgns personai" (cfr. articul 59, lëtra c dl Codesc dl Consumadú).

L’autorité antitrust á sëgn fat fora che nia vigni dejider de adatamënt ne gauja la tomanza dl dërt de retrata, mo bëgn ma chi che an ne pó nia mudé.

Porchël mëssel gní ciaré da caje a caje sce ara vá da tó y jí cun mudaziuns tecniches, o sce la realisaziun de n model standard por la firma ne se paia nia porvia di cosć massa alc. Al dess gní garantí che marcianzia fata sön mosöra ne pois nia plü gní dada zoruch, ajache ara ne vá nia da la vëne a terzi.

 

 

Tëmp da carlascé - tëmp de leri

Por i leri é vigni ocajiun na bona ocajiun por jí a arobé, dantadöt tratan i dis de vacanza o de festa, sce ai pó ite zënza gní desturbá. La ZCS dá consëis sön sciöche an pó se stravardé cun val’ püc comportamënc scëmpli.

La maiú pert di leri röia te ciasa tres üsc nia sará y vidri daverc. Che che oress porchël se stravardé dess stlü i vidri y i üsc de sorá ince sce ai ne stá nia fora dî y dantadöt saré de nöt sciöche al alda. N vider mez davert é avisa sciöche sce al foss impunta sö davert por n lere. I üsc de garage y i vidri de cianoa ái ince dër ion, ajache i azesc é sovënz ascognüs. Porchël: stlü dagnora dötes les finestres y düc i üsc y ne lascé mai la tle daite sön n üsc de spidl. Ince ascogne la tle de ciasa alaleria n'é nia na bona idea.

Che che vá tratan i dis de festa en vacanza o vá ince ma por val' ores demez, ne dess nia dé dant avisa che al é demez, dantadöt nia ti social media. La simulaziun dla presënza cun löms che s'impëia da certes ores o tecniches modernes pó sprigoré i leri.

 

 

Sciöche i conzerns determinëia le mangé

Dai agn 80 dl ultim secul s'á les impreses dl ciamp di alimënc trasformé te conzerns multinazionai. Incö é de gran perts dl sistem agrar y dl’alimentaziun global insciö dominé da püc conzerns. Sura döt le monn s'alza la domanda de spëisa, dantadöt de cern y produc laurá tröp, ajache al se müda les usanzes dl mangé ti paisc dl süd global porvia dla urbanisaziun y dl gran davagn. Les conseguënzes de chësc mudamënt é che al é tres de plü porsones che pësa demassa y á la maratia dl zücher.
Porvia de süa posiziun de forza é i conzerns tla situaziun da determiné te ci condiziuns che al vëgn coltivé materies prömes, lauré y venü alimënc. Tl zënter él l'aumënt dla produtivité y la scombatüda de perts de marcé. Le sistem sostëgn l'industrialisaziun y l'agricoltöra y le sfrutamënt de ressurses, tiers y porsones, y al gaujëia de gragn problems soziai (de stletes condiziuns de laur, meseria) y ambientai (mancianza de terac che porta y dla varieté dles sorts, desćiaria de gasc de ciasa de spidl y t.d.a).

 

like-512_0.png

like-512_0.png