Telegram cunsumadëures mei-juni 2012

Vënder porta a porta aparac tofagas: La nstalazion ne ie nia ublienta!

Ultimamënter vëniel tla ZCS for plu persones che se damanda nfurmazions n cont de na firma che vënd aparac tofagas (Gasspürgeräte/rivelatore gas) da porta a porta. L cost salà de 199 € de chisc aparac vën scudì n cuntanc. L nes ie nce unit a urëdla de caji te chëi che n se à ratà plu che 369 € per doi sortes defrëntes d’aparac. Na pitla nrescida dla ZCS à desmustrà che sun l marcià iel da giapé nce aparac per n priesc da 60 nchin a 120 €. Nia vëira iel, coche l ti ie unit dit a truep cunsumadëures che la nstalazion de chësc aparat ie ublienta y ududa danora dala lege. Tl formuler d’apusteda iel defati scrit tlermënter che la nstalazion dl prudot ne ie nia scrita dant dala lege. Perchël ne ie i/la cunsumadëures nia ubliei a lascé ite te cësa i reprejentanc de chësc prudot y sambë nianca de l cumpré. Davia che l se trata de n marcià da porta a porta iel puscibl se retré dal cuntrat tl tëmp de 10 dis dala sotscrizion (tres recumandeda cun resposta retuda) – aldò dl art. 64 GvD 206/2005. L cunsumadëur muessa te chësc cajo mandé l aparat de reviers ala firma sun si spëises.


La trapuleda di diamanc
ZCS: na consulënza tlera y tresudënta ie de mpurtanza!


N ch’sta di iel inò n iede unit ala lum te nosta region n cajo de na gran trapularia tl mond da culëures di nvestimënc: nia manco che 12 milions de euro ie sfantei tl nia te chël che vën tlamà la “trapuleda di diamanc”. La somes perdudes da pert dla persones tuchedes cumporta nchin 500.000 euro al iede. La ZCS ti la cumët ai/ala sparaniadëures da ani de mëter verda y de enì cont di riscs scundui de truepa formes de nvestimënt che mpermët rendimënc „segures y saurii“ (te chësc cajo ti iel unit nchinamei garantì 4.800 euro al mëns!). Nfurmazions mpurtantes y checklists ie da giapé tla linies diretives „Verantwortlich Anlegen“ che la purteles dla ZCS dà ora debant o che ie da ciarië ju tres Internet.
Deplù nfurmazions de utl n cont de cuestions de banca y finanza iel da liejer do sun la homepage dla ZCS sota www.verbraucherzentrale.it. Per chësta nfurmazions ie nce for gën a Vosta despusizion i esperc/la espertes dla ZCS (prenutazion sot al numer 0471-975597).


La venduda spartida de plazes dai auti ie puscibla

Cun chël che vën tlamà l „Decreto Semplificazioni“ (tramudà tla lege 35/2012) à l guviern Monti stabilì che la plazes da parché i auti che ie de purtenienza de uniteies abitatives possa da moinlà unì vendudes nce a pert. La proprietà de chësta plazes per i auti daussa mé unì trasferida sce la vën assenieda a n’autra unità abitativa nluegeda tl medemo chemun.
La norma n forza nchin śën (la nsci tlameda lege Tonioli n. 122/89) udova danora che plazes dai auti de purtenienza de abitazions ne pudova nia unì vendudes a pert/spartides da chësta abitazions. Sce chësta norma ne univa nia respeteda ne fova l cuntrat de compra nia valëivl.
Tres la inuvazion purteda inant dal Guviern Monti iel śën puscibl vënder cuatieres y plazes dai auti spartii la unes dai autri – cossa che possa te vel cajo vester n vantaje economich. Stlutes ora da chësta regulamentazion ie plazes dai auti che ie unides ududes danora aldò dl plan dla plazes dai auti local dl chemun y nluegedes sun n terac cumenel o sota tiera.


La prevenzion arbassa la spëises per l dutor di dënz

Cosć auc dantaldut per dënz fauc possa unì schivei tres na prevenzion mireda. Perchël ie la prevenzion na cossa mpurtanta! Na prevenzion da fundamënt ie baseda sun na igena regulera dla bocia per se varenté dala paradontosa y l caries. I fluoric juda a ndurì la curidura lucënta di dënz y a cumedé la sperses demineralisedes. Per na prevezion da fundamënt ne daussen nia desmincë de maië sane y de se puzené i dënz do avëi maià roba dëucia. Scialdi de utl se à desmustrà la sigilazion dla sfëntes di dënz pra i pitli mutons. De plu cunsëies sota www.verbraucherzentrale.it.
Deplù nfurmazions n cont di cosć dla cura di dënz ie da giapé pra l “Zahnarztfuchs” dla ZCS (zak@verbraucherzentrale.it , prenutazion 0471-975597).


Curidures de seguranza liedes a mprësć: dai 2 d’auril basta cun i cunflic de nteres!

Da d’ansciuda iel doi nuviteies che juda tl cajo de seguranzes massa cëres n cunliamënt cun mprësć. Da una pert iel l decret de liberalisazion che vëij danora che banches, istituc de credit y mediatëures finanzieres muessa presenté dlongia l prudot pità almanco doi d’autri preventifs de doi d’autra agenzies de seguranza.
Dal’autra pert à l’autorità de garanzia ISVAP cun l regulamënt n. 2946 (regulamënc tl ciamp di cunflic de nteres pra i mediatëures de seguranza), che ie n forza dai 2 d’auril 2012, stabilì che l istitut che dà l credit ne possa nia vester tl medemo tëmp benefizient y mediatëur de na poliza de seguranza.
Cunsëi: chi che à ntenzion de stlù ju n mprëst dassëssa jì pra n mediatëur (banca o istitut de finanza) che ne vëij nia danora la stipulazion ublienta de n cuntrat de seguranza pra d’ëi, ma che ti pieta ai/ala cunsumadëures la lidëza de se crì ora sun l marcià l prudot de seguranza per ëi plu cunvenient. Tl cajo de dumandes n chësc cont damandëde do pra i consulënc/la consulëntes dla Zentrela Consumadëures!


Jì cun la roda fej bon ala sanità y al tacuin

Cun na bona roda possen sun trasses de n cin chilometri vester datrai plu asvelc che cun n auto, la ferata o la coriera. Y bele cun 30 menuc de roda al di arbassea l risch de se amalé de ntëur l 40 percënt. Oradechël possen ti mucé almanco mpue al avanamënt dl priesc dl ciarburant.
La rodes deventedes da stuep ntan l inviern dassëssa śën al plu tert unì metudes a post. Y chi che pënsa de se cumpré na roda nueva abina tlo vel cunsëi a na moda che l sibe plu saurì la crì ora:

  • prems: la prems a tamburdl o a pedal ne se blanda nia y ne à de solit nia problems de manutenzion.
  • montli: montli che ne se fora nia ie segures da aguc y à na vita plu longia. Montli nsci tlamei a palon che ie n 50-60 mm grosc juda a furné sun stredes da golbri.
  • prescion dl’aria: la drëta prescion dl’aria porta pro acioche n posse furné plu saurì cun marces plu basses. La drëta prescion ie scrita sun la pert dedora dl montl.
  • suspenscions: suspenscions plëines ie miëures per l spinel y l bujën de cura, ma les ie plu pesoces y n muessa ti sté do. Rodes a suspenscion plëina se adrova suvënz njins aposta per l trasport de tasces o sic per popsc. Suvënz i giapen nce bele pea canche n compra chësta rodes.
  • avisadëur: cun avisadëures multifunzionei possen mudé la posizions da sté sentei aldò che n uel.
  • autëza y lunghëza dla curnisc: chëstes dassëssa vester adatei aldò dla grandëza dl corp.
  • siz: de bon sic de gel ie plu saurìi per trasses plu longes.
  • mudeda dla marces: la mudazions dla marces a ciadëina lascia pro che la marces posse unì mudedes a na maniera plu fina y variabla, ma les se damanda plu cura y se ruina plu saurì. Per trasses plu curtes cunsiëien n sistem de mudeda “a moz”.



Basta cun cherdedes de publizità: l garant straufa 3 firmes

I abunënc ti libri de telefonn che ne uel nia giapé cherdedes de publizità, venduda o nrescides de marcià possa se paré da chësta cherdedes nia uludes. A chësc fin dan ite si numer de telefonn tla “lista dla oposizions”. La iscrizion ie debant y possa unì fata tres Internet, per telefonn a n numer vërt, tres lëtra recumandeda, fax o e-mail (deplù nfurmazions sun www.registrodelleopposizioni.it).
L garant dla privacy à dan nia da giut straufà trëi firmes per la viulazion dla normes sun l telemarketing (despusizion 75/2012). Chësta firmes metova a despusizion servijes de call-center per retlam y venduda a firmes terzes, ma les cherdova nce su i numeri tla lista dla oposizions. Oradechël ova la sozieteies anonimisà si numeri de telefonn y schivà che i/la cunsumadëures pudësse se nuzé de si dërc, scebën che l codesc dla privacy ti pruibësc espressamënter ala firmes de telemarketing de scuender si identità.
Chi che ie scrit ite tla lista dla oposizions y che giapa mpò cherdedes de retlam dassëssa ti dì debota a chi che chërd su che n ne uel nia plu giapé cherdedes. Sce chësc ne suzed nia possen denunzië l fat al garant dla privacy.


Nserac falëusc tl Internet: la hitparade di caji che vën dant plu suvënz

La dumandes che vën for inò ite tla Zentrela Consumadëures Europeica (ZCE) l desmostra: La plaza de marcià Internet che ie for plu ududa de bon uedl pra i/la consumadëures ne pieta nia mé na stragran ufierta de marcanzia sun dut l mond ma nce trapules te chëles che n possa tumé true’ massa saurì. La ZCS ulëssa lecurdé che l ie cërta trapules che vën tendudes for inò da nuef.
Al segondo post dla lista dla trapuledes iel la trapula di „smartphones“: Ti ultimi ani nes conta consumadëures for inò de nserac tl Internet che pieta a bon marcià i modiei nia plu nueviscimi dl ultimo iPhone. Chi che à reagì al nserat giapova pitei de plu fonins per n priesc zënza concurënza. Nce te chisc caji dajova l venditëur n generel sëura de sté tla Nghiltiera. Do n prim acont univel pona for inò damandà somes nueves per chëutes de daz, chëutes sun l valor njuntà, spëises de trasport y.n.i. y chësc inò tres l trasferimënt de scioldi n cuntanc. L smartphone ne vën sambën mei cunsenià.
D’autra trapules y cunsëies coche n possa se defënder da chëstes: www.euroconsumatori.org.

like-512_0.png

like-512_0.png