Telegram cunsumadëures lugio/agost 2019

Newsletter

Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

 

Register dles oposiziuns publich
Oposiziun ala publizité sön papier: les zitadines y i zitadins pó sëgn dí de no ala publizité che röia por posta
ZCS: che che ne se lascia nia scrí ite risćia da ciafé munts de publizité

 
Da ma incá pó les zitadines y i zitadins se lascé scrí ite debann tl Register dles oposiziuns publich por ne ciafé nia plü publizité sön papier por posta ales misciuns che é ti libri dl telefon publics.
L’estenjiun dl sorvisc ala publizité por posta á ecuiparé les misciuns postales ti libri dl telefon publics por fins de marketing ai numeri dl telefon che é dá dant dailó. Insciö pó le “opt-out” por i numeri de telefon ince gní deslarié fora ala publizité sön papier. Zënza “opt-out” tres le Register dles oposiziuns publich vëgnel conzedü contac de publizité tres posta y telefon.
Les misciuns che é tl register pó ma gní elaborades por fins publizitars sce les firmes se damana esplizitamënter le consëns dales consumadësses y dai consumadus, aladô dles normes varëntes sön la proteziun di dac, dantadöt dl Regolamënt dl’UE 2016/679.
Che che á bele desdit la publizité al telefon, pó ince se lascé scrí ite al sorvisc por ne ciafé gnanca plü publizité sön papier por posta. L’iscriziun pó gní fata tres le web, le numer vërt, e-mail o lëtra racomanada.
Por ci che reverda indere l’estenjiun dl sorvisc a düc i numeri nia publics (cun lapró ince i numeri de fonin) éson atualmënter tl laur da aprové na norma d’atuaziun; n iade che chësta gnará emanada vëgnel stlüt jö la reforma dl telemarketing che ó ti garantí ales zitadines y ai zitadins n miú control de sü dac personai.
De plü informaziuns é da ciafé sot a www.registrodelleopposizioni.it.


La class action nöia por düc

Dai 19 d’aurí dl 2019 incá vel la lege nöia (n. 31/2019) sön la plüra o aziun coletiva. Tla Talia é chësta plülere conesciüda cun l’inom american de class action. Cun la lege nöia vëgn la class action spostada dal Codesc dl Consum al Codesc de Prozedöra Zivila.
L’aspet plü important de na class action é che chestiuns de fat y de dërt che pó ester relevantes por tröpes porsones danejades, pó gní stlarides n iade su y te na manira uniforma por düc, a condiziun che ara se trates de dërc omogens. La porsona singola ne mëss porchël nia plü desmostré integralmënter ci dërc sogetifs che é gnüs violá, al basta che ara desmostres süa portignënza ala classa relativa (da chësc vëgn l’espresciun “class” action).
Les plüres pó ester cuntra aziëndes y ënc de gestiun de sorvisc publics o de utilité publica, mo nia cuntra aministraziuns publiches. Chësc é n defet che podess gní tut y jü cun la “class action cuntra l’Aministraziun publica”, che é n stromënt che ne vëgn atualmënter feter mai adoré.
Informaziuns plü avisa é da ciafé sot a www.verbraucherzentrale.it.


Tan costa pa “le pan y le curí”?

I restoranc talians mët sovënz sön le cunt i cosć por “pan y curí” o ince por le “sorvisc”. Chësta usc é por la majera pert da odëi jödapé dl cunt. I cosć reverda le pan, la tovaia, le serviet, les massaries da mangé sciöche ince le sorvisc. Por le curí paion normalmënter danter 1,50 y 2 euro a porsona, le sorvisc fej mindicé fora danter le 10 y le 20 porcënt dl total. Le suplemënt por le pan y le curí é gnü metü sö tl medieve por i cliënc che se tolô para instësc le mangé te ostaria. Cun le suplemënt por le sorvisc gnôl plüdadî paié les chelneres y i chelneri.  
Mo é pa chisc cosć aldedaincö ciamó iustificá? Le personal vëgn pö tut sö y paié sön la basa de n contrat de laur. Implü vëgnel sovënz adoré te restoranc tovaies y serviec de papier da sciuré y nia de peza.
“En realté n’é suplemënc por le pan, le curí y le sorvisc nia proibis deache al n’é nia na normativa nazionala de chësc vers” spliga Silke Raffeiner, l’esperta d’alimentaziun dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol. “Al vëgn ma scrit dant che i cosć por le curí y/o le sorvisc mëss gní dá dant espressamënter sön la lista di prisc o sön la cherta dl menü, sce ai vëgn aplicá”. N valgügn Comuns o val’ Regiuns á dé fora regoles aposta. Tl Lazio por ejëmpl, pól gní metü sön le cunt le sorvisc, mo nia le curí. La polizia de comun é competënta por denunzies tl caje dl’aplicaziun de suplemënc nia conzedüs. Sce an á dübi él damí da damané bele denanco comané sce pan, curí y sorvisc é bele tl prisc o sce al costa valch implü.


Le consum real dles families dl Südtirol dl 2018 s’á arbassé dl 2,7%
Sön basa anuala vëgnel indere dé fora 9.036 euro plü co la mesaria nazionala – le liber contabl dëida!

L’Istitut de statistica zentral (ISTAT) á dan da püch publiché i dac che reverda le consum dles families tl Südtirol. Tl ann 2018 á les families dl Südtirol dé fora mesanamënter 3.324 euro al mëis por mangé, bëre, abité, mobilité y i.i. Meses les families spënn plü co 2.938 euro al mëis por le consum (spëises medianes).
Ti confrunc dl 2017 é les spëises de consum “reales” jüdes zoruch mesanamënter dl 2,7%. Sce al ne foss nia por l’inflaziun, n pice püch plü alta a Balsan, podesson baié de na situaziun stabila.
La mesaria taliana é incër 2.571 euro, chël ó dí che les consumadësses y i consumadus dl Südtirol dá fora 753 euro al mëis deplü (+29%). Al ann fej chësc fora 9.036 euro plü co la mesaria taliana.
Sce an fej n confrunt cun le 2017 spënn les families demanco por le trasport (-67 euro al mëis) y por le patüc da mangé (-50 euro al mëis). Indere les spëises por ci che reverda l’abité, l’ega, l’eletrizité, le gas y d’atri combustibli s’á alzé de 107 euro al mëis. Ince por d’atri bëgns y sorvisc él gnü spenü incër 19 euro al mëis deplü.
La reduziun dl consum foss stada ciamó majera sce i afic figuratifs por l’abité, che vëgn tres plü cer, ne foss nia jüs sö de 167 euro, a 881 euro al mëis. Chisc afic fej pert dl capitul “abité” che fej fora indöt le 39% dles spëises totales dles families dl Südtirol y ai é ince la gauja prinzipala dl tacuin öt dles families de nosta provinzia.

Control dles spëises cun le liber contabl

Che che ó savëi olache sü scioldi vá a finí dess se scrí sö mëis por mëis, fosch sön blanch, entrades y spëises de so bilanz familiar. Por chësc fin pón adoré le liber contabl online dla Zentrala di Consumadus (ZCS). A chësta moda vára da avëi na suraodüda completa dla situaziun finanziara dl bilanz familiar y an pó debota fá valch decuntra sce an manacia da jí sot a nul. An mëss dí che le liber contabl online vëgn adoré da prësc 15.000 anuzadësses y anuzadus. Al é ince gnü cherié na verjiun mobila cun na app por Android y iOS. La app é n stromënt implü por le liber contabl online che ne costa nia y é anonim: tres chësta app vára plü saurí da mëte ite vigni spëisa pornanche an l’á albüda ince sce an n’é nia a ciasa. An pó desćiarié la app “Haushaltsbuch der VZS” por Android da Playstore y iOS da AppStore (ciara https://haushalten.verbraucherzentrale.it).

 


De mondial dla segurëza alimentara: l’igiena mët man te ciasadafüch
La ZCS dá consëis pratics

Ai 7 de jügn vëgnel tigní le de dediché ala segurëza de ci che nos mangiun. Les Naziuns Unides á detlaré chësc de le “De mondial dla segurëza alimentara”. La Zentrala di Consumadus dl Südtirol dá n valgügn consëis por na bona igiena te ciasadafüch.
Alimënc contaminá o jüs a mal rapresentëia n gran prigo por la sanité dla porsona. Baters, virus, parassic o sostanzes chimiches pó gaujé cotan de maraties y é ince vigni ann responsabli dla mort de milesc y milesc de porsones sura döt le monn. En le De mondial dla segurëza alimentara (World Food Safety Day) vëgnel mostré sö chësc prigo, sovënz nia da odëi, y sües conseguënzes por la sanité umana.
Dantadöt tl’industria alimentara y tl comerz alimentar, tla gastronomia y tles menses é l’igiena la cossa plü importanta. Mo ince a ciasa él d’importanza che les spëises che an arjigna ca sides a post dal punt de odüda igienich y che ares ne fejes nia mal ala sanité. N valgönes porsones de familia á n sistem imunitar debl o nia ciamó svilupé daldöt sciöche por ejëmpl i popi, i pici mituns y porsones atempades o püres y pó porchël se trá ados plü saurí val’ infeziun.

N valgügn consëis por na bona igiena te ciasadafüch

  • Denanco cujiné él dagnora da se lavé les mans indortöra, cun ega cialda y jafa y da se les assuié cun na peza nëta. Dantadöt do che an á pié ite alimënc crüs, refodam y tiers, sciöche ince do che an é jüs sön cagadú desson dagnora se lavé les mans.
  • An dess dagnora adoré na brëia da taié sö nëta y massaries da ciasadafüch nëtes.
  • L’ordöra, la verzöra y les erbes aromatiches frësches dess dagnora gní lavades indortöra sot al’ega de piun.
  • I alimënc crüs (cern, pësc, üs, lat crü, verzöra, ordöra, erbes aromatiches) é dagnora da tigní despartis da ingrediënc bele cöc por schivé la trasmisciun de germs tres le contat.

De plü consëis él da ciafé sot a www.verbraucherzentrale.it.


Salvamënt de Alitalia cun i cosć de sistem por la forza eletrica
La ZCS: les bolëtes dla forza eletrica é bele sëgn massa altes y tl Südtirol vëgnel ince ciamó consumé tröpa energia eletrica
La politica locala dess antergní por impedí chësta trapolada!

Al pé che le Govern ais intenziun da mëte les mans tles gofes di consumadus dl setur eletrich por salvé Alitalia. Le decret “Chersciüda” vëiga danfora la poscibilité da adoré i 650 miliuns de euro che é sön i cunc dla CSEA (Cassa por sorvisc energetics y ambientai) por curí dal punt de odüda finanziar la mosöra cun chëra che al dess gní garantí la continuité de sorvisc dla compagnia de jore Alitalia.
L’Autorité por le setur eletrich ARERA ti á racomané al Govern da schivé mosöres cun chëres che al gniss desponü le trasferimënt diret al bilanz dl Stat de ressurses che vëgn dala tarifa dla forza eletrica y dl gas por evité faziuns negatives sön les families y les aziëndes. Ince la ZCS se crüzia y ghira che i parlamentars che é gnüs litá tl Trentin-Südtirol se ativëies por che la norma vëgnes mudada canche le decret vëgn trasformé te lege.
Walther Andreaus, diretur dla ZCS, sintetisëia: “I un bele tarifes dla forza eletrica che é danter les plü ceres d’Europa; tl Südtirol dá fora les families ciamó deplü, en relaziun a so consum d’energia eletrica majer co te d’atres perts dla Talia, y porchël podess chësta mosöra tan temüda inultima ciamó porté a de plü spëises por les consumadësses y i cunsumadus y les families tl Südtirol. Chësc mëss gní schivé a düc i cosć. Porchël dijunse de “no!” a chësta aziun dl Govern: i scioldi por salvé la compagnia de jore rovinada dess scinacaje gní tuc inzai d’ater, mo nia pro la clientela dla forza eletrica!”


Cumpré ite online: ci porta pa le dagní?
Hobby y iadi é i seturs che vá le plü
Por reclamaziuns él onlineschlichter.it (Conciliareonline.it)

Le comerz online á ince concuisté tla Talia cuotes de marcé importantes y á generé tratan le 2018 n volum d’afars de 41,5 miliarg de euro. Ara se trata de n trend costant che crësc te na manira nia plü da tigní sö (+18% respet al 2017).
Le comerz online ne interessëia nia ma plü na certa categoria de consumadësses y consumadus mo al reverda na gran pert dla popolaziun. An sciazëia che aldedaincö él tla Talia bele incër 38 miliuns de consumadësses y consumadus che cumpra ite online y an arata che chësc numer röies a 41 miliuns cina ala fin dl 2023.
Tla Talia vëgnel tres plü sovënz cumpré ite cun aparac mobii, cotan plü gonot co ti atri Paisc europeics: l’85% de che che cumpra ite online tla Talia á detlaré che ai cumpra ite cun so smartphone. Insciö é chësta manira da cumpré ite jüda sö dl 34% ma dl 2018.
I seturs olache i talians á la tendënza da cumpré ite online é dantadöt iadi y hobby. L‘28% dl volum d’afars tl comerz online vëgn arjunt tl setur dl turism y le 41,3% tl setur dl tëmp lëde.
Por d’atres categories s’aspeton n gran aumënt: por le 2019 vëigon danfora n aumënt dles cumpres dl 27% tl setur alimentar y dl 29% tl setur di articui por la ciasa y d’aredamënt (fontana: report „E-Commerce in Italia 2019“).
Mo nia dagnora ne n’él döt che vá bun canche an cumpra ite valch online. Cun l’aumënt dles cumpres online s’ál ince multipliché i caji de reclamaziun.
Al é na ligna de problems che pó se presenté ales consumadësses y ai consumadus che á aposté valch online. La maiú pert reverda problems de spediziun o de consegnaziun o ince incoerënzes contratuales desvalies che se cristalisëia do che an á ciafé la marcianzia.
Na poscibilité implü por les consumadësses y i consumadus che á n problem cun na cumpra online é l’organism d’apajada dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol onlineschlichter.it.o conciliareonline.it. La prozedöra pó gní fata daldöt online y ne costa nët nia.

 

like-512_0.png

like-512_0.png