Telegram cunsumadëures mà/jügn 2016

Mit dem Verbrauchertelegramm Wissensvorsprung sichern - hier kostenlos als Newsletter abonnieren!


Democrazia direta:
Sotescrí ti comuns por les döes scomenciadies popolares

Do che 35 organisaziuns á deponü tl Ofize de presidënza dl Consëi provinzial döes domandes de scomenciadia popolara sön döes propostes de lege sön la democrazia direta él dala fin de ma incá da ciafé i sföisc de sotescriziun por sostigní les domandes te dötes les ciases de comun dla provinzia. Sce ares vëgn sotescrites da almanco 8.000 zitadines y zitadins, mëss les propostes gní tratades tl Consëi provinzial. Te val' posć vëgnel ince coiü adöm sotescriziuns sön strades y plazes. I promoturs aconsiëia indere da ne sté nia a aspeté na te ocajiun mo da jí, sce ara vá, tosc tl comun de residënza a sotescrí, deache en chësc iade toma la racoiüda de sotescriziuns tl tëmp da d'isté che n'é nia cis n tëmp vantajus por de te aziuns. I promoturs y la Zentrala Consumadus dl Südtirol (ZCS) inviëia a sotescrí trames les domandes.
De plü informaziuns él da ciafé sot a www.dirdemdi.org.


Tarifes di scoaciamins nöies: Cunt aladô dl laur

La profesciun de scoaciamin ê öna dles püces ezeziuns olache la prestaziun de laur ne gnô nia calcolada aladô dl tëmp adoré da fá le laur, mo aladô de n regolamënt de tarifes dé dant. Le prisc dé dant dô ma ester n prisc mascimal, mo impó gnôl tla maiú pert di caji anuzé deplëgn.
Sëgn se müda les cosses: tl dagní vëgn ince les prestaziuns dl scoaciamin faturades aladô dl tëmp efetif adoré por fá la prestaziun damanada. Le Decret provinzial (Decret dl Presidënt dla Provinzia n. 13 di 7 d'aurí dl 2017) dá ma plü dant la tarifa al'ora mascimala de 49,50 euro, cun lapró la cuta söl valur ajunté (IVA) dl 10%. Al vëgn faturé vigni chert d'ora metü man.
La Zentrala di Consumadus alza fora che tl dagní án la poscibilité da sparagné scioldi, por ejëmpl sce an se crüzia instësc da sigilé les porteles dl furn o dl frogoré y ti arjigna ca döt al scoaciamin a na moda che chësc mësses ma plü scoé le ciamin o fá le control che al á da fá.


Arsen y ... riji integrai

Arsen vëgn dant de natöra tla crosta dla tera. Tres prozesc naturai, mo ince fac dala porsona instëssa röiel ti terac sciöche ince tl'ega dl sotterac y de suraspersa. Te certes regiuns, por ejëmpl tl Bangladesh, é l'ega dër contaminada cun arsen. An arata che les combinaziuns anorganiches de arsen gaujëies le crebesc por la porsona. Implü póres ti fá dann ala pel, ales avënes y ai nerfs y ince porté a maraties dl cör y dla zircolaziun.
La planta de rije tol sö plü arsen co d'atres plantes tres sües raisc dala tera y dal'ega y chësc röia spo danter ater ti strac deforaía dl granel de rije. Por chësta rajun resultëia i riji integrai che é gnüs analisá plü contaminá co i riji blanc a granel lunch y basmati. Aladô dl "Öko-Test", contëgn sis de set proes de riji integrai analisades arsen "te cuantités dër altes". Les proes analisades ne vëgn nia ma da riji che vëgn da paisc dl'Asia, mo ince da paisc europeics sciöche la Talia, la Spagna y la Francia.
La Zentrala Consumadus dl Südtirol racomana n'alimentaziun ecuilibrada y da tröpes variaziuns. Deache dantadöt ti riji él contigní valurs alc de arsen fossel dërt da consumé ince d'atri produc dla bla sön la basa de formënt, siara, avëna, jandela, orde, mëi, mais, poia, quinoa, amarant o soni. Produc sciöche biscoc o boandes de riji pó bëgn datrai gní consumá, mo ne dess sambëgn nia gní metüs vigni de sön mësa, dantadöt nia por de pici mituns.


"Marcé protezioné por l'eletrizité y le gas ne dess nia gní tut jö"
Che che ne chir nia fora le venditur, paiará dal 20-30% deplü.
Les assoziaziuns di consumadus ti scrí al Presidënt di ministri

 
Les assoziaziuns di consumadus talianes, danter chëstes ince la Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) ti á scrit al Presidënt dl consëi di ministri Gentiloni por dí che ares se crüzia dla proposta de lege sön la concorënza. Les assoziaziuns arata dantadöt che les formulaziuns atuales por tó jö le marcé protezioné por l'eletrizité y le gas da messé dl 2018 fejes sté inré y se damana che chëstes perts dl provedimënt vëgnes straicades.
Tl caje contrar saltass miliuns de families davëi dala fana ite te füch: Che che ne se chir nia fora cina de messé dl 2018 n pitadú vëgn incadré automaticamënter tl "sorvisc de sconanza" (servizio di salvaguardia), che portass de conseguënza a cosć implü por l'eletrizité y le gas dl 20-30% respet al prisc paié cina te chël momënt sön le marcé protezioné.
"Cater pitadus se partësc l'80% dl marcé di consumadus de ciasa" stál scrit tla lëtra. "La conzentraziun dla clientela privata sön ma tan püc pitadus ne fej nia gní sö plü concorënza, mo consolidëia ma la situaziun de monopol da sëgn che condujará zënzater a n aumënt di prisc por l'eletrizité y le gas por la clientela da ciasa".
"Gnanca la fin dl'ativité dl cumpradú unich (Acquirente Unico) ne rapresentëia n vare inant devers dla liberalisaziun, mo toless demez dal marcé n elemënt de concorënza important a dann dla concorënza".

 

La ZCS é indô gnüda inciariada da manajé la Zentrala di Consumadus Europeica Balsan
"L'inciaria por ciamó 4 agn é na pera miliara"

La Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) á davagné deboriada cun l'organisaziun por la sconanza di consumadus nazionala Adiconsum le concurs por manajé le ECC-Net Talia por i proscimi 4 agn. Chësc é gnü lascé alsavëi dal Ministere por ativités economiches a Roma.
"Cun chësc él gnü arjunt ciamó na pera miliara tl'ativité por les consumadësses y i consumadus" se tol a dí sides le presidënt dla ZCS Agostino Accarrino che le diretur dla ZCS Walther Andreaus. "Ara é jüda da arjunje chësc travert por mirit de n'ativité de 20 agn a bëgn dles consumadësses y di consumadus dl'Europa y dl sostëgn finanziar dla Provinzia. L'engajamënt dla Provinzia te chësc setur é ejemplar".
Por ne lascé nia da susc les consumadësses y i consumadus tl'Europa y por renforzé süa crëta tl marcé intern á la Comisciun Europeica cherié dl 2005 na rëi aposta (la ECC-Net te 28 stac dla UE, tl'Islanda y tla Norvegia). Chiló n'él nia ma da ciafé informaziuns por ci che reverda i dërc dles consumadësses y di consumadus tl'Europa, canche an cumpra ite o fej n iade, mo an pó ince ciafé n aiüt iuridich debann pro stritaries cun aziëndes ti stac dla UE, tl'Islanda y tla Norvegia. Por apajé chësta stritaria sura i confins fora te na manira extraiudiziara laora les iuristes y i iurisć adöm cun sües coleghes y sü colegs ti paisc corespognënc.
Consëis y aiüt: www.euroconsumatori.org, info@euroconsumatori.org, tel. 0471-980939


Ofertes nöies sön le marcé dl’eletrizité dl Südtirol
Prestaziuns contratuales plü altes por i medemi scioldi? Damí él fá do i cunc avisa!

 
Da canche an é passá al cuntadú eletronich él n gröm de consumadësses y consumadus tresfora en conflit cun chësc: pornache an vá n püch sura la portada desponibla fora, saltel le coliamënt cun la forza eletrica. Porchël s’á les consumadësses y i consumadus lascé dër incoriosé dal’oferta “plü portada por i medemi scioldi”. La Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) á controlé do i cunc y á ciafé fora che chëra che messess ester na buna noela á zacotan de rampins.
Pröm tol ite l’oferta ma n bonus de un n iade, che ti speta indere ma ala clientela sön le marcé lëde. An mëss implü ince mantigní le contrat por 36 mëisc, scenó mëssel indô gní paié derevers le bonus. N valgönes cliëntes y n valgügn cliënc mëss ince paié por n aumënt dla portada, aladô dla sort de contrat che ares/ai á. Lapró s’arbassel i scunc permanënc tratan i pröms trëi agn, a na moda che l’import da paié tl pröm ann é plü bas co chël dl secundo y terzo ann.
Che che ó na tarifa bunmarcé fej damí naota da ciaré do criticamënter les impormetüdes dl reclam. Respostes avisa sön la chestiun dla convegnënza de n’oferta é da ciafé tl “Trovaofferte” sot a www.autorita.energia.it. Ara se trata da desfarenzié avisa danter rabac de n iade y rabac permanënc. La ZCS é a Osta desposiziun por ciafé fora le pitadú de forza eletrica miumarcé.


Lat: díjeme da olache te vëgnes

Da aurí incá vëiga n decret nü danfora che al mëss gní dé dant sön la confeziun la provegnënza dl lat y di produc da lat tl raiun talian. Chësta regolamentaziun vel por dötes les sorts de lat de tiers (lat frësch y a conservaziun lungia) y por i produc che vëgn fac cun chësc y confezioná danfora.
Sön l’etichëta mëssel ester le paisc olache le lat é gnü mut (“Paese di mungitura“), sciöche ince chël olache le lat é gnü trasformé(“Paese di condizionamento o trasformazione“). Sce trames les fases de produziun vëgn a se le dé tl medemo paisc, bastel dé dant un n iade la paisc de provegnënza (“Origine del latte“). Sce al vëgn lauré sö tla Talia lat da de plü paisc dla UE o fora dla UE spo vëgnel dé dant – sciöche pro la mil – “Lat dai paisc dla UE” o “Lat da paisc fora dla UE”.
L’indicaziun dla provegnënza vel por le lat y i produc da lat che vëgn fac tla Talia y che é destiná al marcé talian. Sön produc, olache an sá bele da olache ai vëgn (produc cun les indicaziuns g.g.A. y g.g.U. sciöche ince produc biologics), ne mëssel nia gní metü chësta indicaziun d’oblianza.
De vedl material de confezionamënt che é resté che ne ti corespogn nia ales desposiziuns nöies, pó ciamó gní adoré ti pröms 180 dis do che le decret é jü en forza.


Venüda de n’abitaziun te n condomine: Che surantol pa les spëises ciamó da paié?

Sce al ne vëgn fat fora nia dales perts contratuales denanco sotescrí le contrat de cumpra por ci che reverda les spëises straordinares spo éra insciö che l’aministradú se les damana da chë porsona che ê proprietara dl oget tl momënt dla tomanza, ince sce les spëises ne reverda nia diretamënter chësta porsona. Pormó canche i cosć é gnüs paiá á le proprietar nü le dërt da ghiré derevers chësta soma dal venditur. Le cumpradú risćëia porater che le venditur ne ademplësces nia la ghiranza.
Al vëgn porchël aconsié da s’informé denant che stlüje jö n contrat de cumpra o n contrat de cumpra preliminar pro le venditur, l’aministradú dl condomine o le marciadënt de imobiliars sön les dezijiuns dl’adunanza de condomine di ultims agn. Sce an sá di cosć da paié pón sciacaré cun le venditur, p.ej. al podess ester che le cumpradú i surantoles, mo che al ti vëgnes lascé do valch sön le prisc de cumpra o les perts é a öna da se partí i cosć, y i.i.

like-512_0.png

like-512_0.png