Telegram di consumadus novëmber/dezëmber 2019

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.



Sentarí por mituns sot a 4 agn cun sistem d'alarm

Che adora pa n te sentarel?
Che che se tol para n möt o na möta sot a 4 agn te n auto imatricolé tla Talia o te n auto imatricolé te n stat foradecá mo rovenü da na porsona residënta tla Talia mëss avëi n te sistem d'alarm pro le sentarel.

Ci recuisic mëss pa avëi n te despositif?
I despositifs pó ester bele integrá tl sentarel o gní cumprá separat. An ne mëss nia i lascé omologhé, mo ai mëss avëi na detlaraziun de conformité dl produtur (autodetlaraziun); ciarede te vigni caje do, denanco cumpré le despositif sce al é bëgn na te detlaraziun lapró, dantadöt sce i le cumprëis sön internet o fora dl'Uniun Europeica. Chisc despositifs mëss s'ativé automaticamënter y l'ativaziun mëss gní confermada da n segnal. Sce al vëgn arbandoné n möt te n auto mëssi dé n segnal acustich y otich, o acustich y aptich da odëi o aldí sides daite che defora dal auto. Al é ince poscibl da se colié tres le fonin.
De novëmber â n valgügn esperc ciamó de gragn dübi por ci che reverda i aparac da ciafé por le momënt y so funzionamënt tl respet dla lege - independëntemënter dal fat che tröpes botëghes â bele venü fora döt. Co y sciöche chësc sará tla pratica n'él por le momënt degügn che sá. Al n'é gnanca da s'aspeté che chësta cossa vëgnes tosc stlarida definitivamënter.

Da can vëgnel pa straufé?
Le Ministere dl intern á fat sté sö les straufunghes de messé dl 2019, canche al ess messü jí en forza l'oblianza de chisc despositifs, deache al n'ê nia les normes d'aplicaziun tecniches. Chëstes é jüdes en forza ai 7 de novëmber dl 2019 y le Ministere dl intern á indô revoché la sospenjiun dles straufunghes. Da chësta data inant podessel porchël gní fat straufunghes; le Ministere di trasporc scrí indere che an é tl laur da lauré a na renviada aladô de chëra che al pé che an pois gní straufá impormó dal 1. de merz dl 2020 inant.

Tan altes é pa les straufunghes?
Da 83 a 333 euro (sce an paia te 5 dis vëgn la straufunga arbassada a 58-100 euro) y al vëgn trat jö 5 punc dala patent. Sce an violëia la lege dui iadi te n ann vëgnel tut la patent por 15 dis cina 2 mëisc.

Chëstes informaziuns é gnüdes metüdes jö ai 18 de novëmber dl 2019; por informaziuns plü atuales ciarede sön la plata web dl Ministere di trasporc: http://www.mit.gov.it/comunicazione/news/seggiolini-dispositivo-antiabbandono/faq.


Mascins de chirida: i consëis dla Zentrala di consumadus
Insciö adorëise dërt i portai de comparaziun

  • En linia de prinzip: ciarede da ester critics. Al é da tigní a mënt che mascins de chirida ne Ves dá datrai degöna gran vijiun generala dl marcé. Aladô dl setur ne tëgneres nia dagnora cunt de düc i pitadus. N ejëmpl positif é i portai de comparaziun acreditá p.ej. tres l'autorité de control por la telecomunicaziun (Ag Com).
  • Anuzesse de de plü portai de comparaziun por s'informé sön pitaus y prisc, denanco chirí fora n'oferta. Al pó zënzater ester desfarënzies danter i portai de comparaziun desvalis. Tla classifica pói ince tó en conscidraziun tarifes desvalies de n pitadú.
  • Confrontede les ofertes, i prisc y les condiziuns de contrat sön la plata dl pitadú instës. Datrai podessel gní miú marcé da stlüje jö n contrat diretamënter cun le pitadú co tres le portal de comparaziun - o ince al contrar. Implü podessel ester che al veles ince d'atres condiziuns de contrat. Ciarede ince ci che che é scrit pice. Por ejëmpl sce i orëis savëi, denanco stlüje jö le contrat, ci poscibilités de retrata o reclamaziun che al é y les condiziuns che regolëia le paiamënt de bonus. Ciarede ince do sce y sot a ci condiziuns che le portal de comparaziun pîta instës prestaziuns sciöche p.ej. n bonus.
  • Metede averda ales preimpostaziuns di portai de comparaziun. Chëstes podess condüje a na classifica nia dagnora de vantaje por les consumadësses y i consumadus y limité por nia i resultac de chirida.
  • Ciarede por ejëmpl che al ne vëgnes nia ma mostré sö tarifes a chëres che l'anuzadú ti röia diretamënter pormez tres le portal de comparaziun.
  • Controlede l'impostaziun che reverda l'inclujiun de bonus tl prisc. Ma insciö vára da confronté i cosć anuai efetifs dl sorvisc. Sce i chiris fora n'oferta deache tl pröm ann de contrat éra miú marcé porvia de n bonus, podess chësc Ves gní a costé cotan deplü tl secundo ann de contrat.
  • Recordesse implü che l'aziënda mëss ince efetivamënter Ves paié fora le bonus. Tl passé á aziëndes impormetü bonus che ares n'á spo nia paié fora. La clientela á messü ti salté do a sü scioldi. I podëis ma s'adressé ai portai de comparaziun por le paiamënt de bonus, sce ai le garantësc te na manria espressiva. Confrontede i resultac de chirida sön les ofertes cun bonus ince cun i resultac de chirida sön les ofertes zënza bonus. Insciö vára plü saurí da confronté les ofertes.
  • Tignide indalater i resultac de comparaziun de mascins de chirida dales anunzies paiades. Controlede dagnora sce i resultac de chirida á injuntes - porleplü che ne dá nia tl edl - sciöche "Gesponsert", "Sponsorizzato" o "Anzeige", "annuncio".


Sozietés de incas mëna avertimënc sön bolëtes dla forza eletrica che vá derevers de de plü agn
ZCS: sce i imporc é tomá en prescriziun él da fá avarëi düc i dërc!

Ultimamënter él cotan de consumadësses y consumadus dl Südtirol che ciafa da paié da pert de sozietés d'incas desvalies ordins de paiamënt de bolëtes dla forza eletrica vedles, sciöche al pé mai gnüdes paiades, dantadöt dal "Servizio Elettrico Nazionale" (l'ex-Enel). Mo te tröc caji se tratera de imporc bele tomá en prescriziun, por chi che an pó fá avarëi le dërt relatif.
An baia de na "prescriziun de na bolëta" sce ara reverda le consum di agn da denant. Sce al é passé n certo tëmp (agn) y le fornidú ne s'á mai mené te chësc tëmp na comunicaziun o n avertimënt de paiamënt de chëstes bolëtes, ne pó le fornidú nia plü pretëne che ares vëgnes paiades. Sce le titolar de n credit ne eserzitëia nia so dërt te n tëmp scrit dant dala lege vëgnel destodé propi tres la prescriziun.
Bolëtes dla forza eletrica toma en prescriziun te 5 o ince 2 agn. Sce al é gnü constaté na prescriziun (anfat sce ara é de 5 o 2 agn) - por ejëmpl ince damanan do na copia dla bolëta, che le consumadú á dagnora le dërt da ciafé, por ciaré do – él da la contesté por scrit.
Important: chësta contestaziun mëss gní fata dan dal paiamënt; sce l'import damané vëgn paié ne pól nia plü gní damané derevers. Sön www.verbraucherzentrale.it él da ciafé düc i detais por constaté la prescriziun, sciöche ince na lëtra model por la reclamaziun dl ordin de paiamënt.


Ci é pa listeries y co pón pa se defëne?

Listeries é baters a forma de bachëc. Ares é da ciafé sura döt le monn y vëgn dant feter indlunch tl ambiënt, tl terac, sön plantes y tl'ega. Por les porsones é dantadöt importanta la listeria monocytogenes deache chësc bater pó gaujé na listeriosa.
Listeries pó rové sön ordöra frësca o salates da fëia tres tera che contëgn le bater o coltöres che vëgn da tiers. Le bater vëgn dantadöt trasmetü a alimënc crüs che vëgn dai tiers. Implü él da dí che les listeries soporta bun le se y l'ambiënt aje y tëgn fora cinamai temperatöres basses y la mancianza de ossigen. Ares é bones da s'ingeneré ince a temperatöres che é te frescara.
Ares vëgn prigoroses por la porsona canche le numer de baters arjunj, tres l'ingeneraziun, passa 100 germs pro gram o mililiter. Tl caje de porsones sanes se manifestëia n’infeziun da listeries generalmënter te na forma lisiera cun sintoms sciöche chi dla coia al magun. Por porsones cun n sistem imunitar debl póra indere gní prigorosa. Ince porsones püres y atempades, popi y de pici mituns sciöche ince ëres che aspeta é a risch. Le tëmp da canche an s'á taché la maratia y canche ara rump fora é en general de trëi edemes, mo al pó ince ester cotan plü dî.
"Na bona igiena te ciasadafüch sides tles ciases privates che ince tles strotöres d'assistënza pó presservé dala trasmisciun di germs y insciö da na infeziun" dij Silke Raffeiner, esperta de alimentaziun dla Zentrala di consumadus dl Südtirol. "Temperatöres de passa 70° copa jö les listeries."Porchël dess alimënc che vëgn mangiá crüs dagnora gní lavá indortöra y laurá sö te na manira nëta, la cern y le lat crü y patüc de chësta sort dess tres gní scialdá assá o cöc indortöra. Ales porsones che á n sistem imunitar debl, ales porsones atempades, amarades, ai pici mituns y ales ëres che aspeta ti vëgnel aconsié da renunzié a lat y ciajó crüs, cern crüa, roba da cern taiada sö, pësc crü y pësc sfomié.


Liber dl telefon? No, giulan!
Co fá da ne ciafé nia plü le liber dl telefon y ne messëi insciö nia paié sü cosć sön la bolëta dl telefon

Cotan de consumadësses y consumadus damana do tla Zentrala di consumadus dl Südtirol (ZCS) sce al é bëgn dërt che la TIM/Telecom ti arates vigni ann 3,90 euro por le liber dl telefon. Deache: tröc ne n'á degun interes da ciafé le liber dl telefon y n valgügn ne s'intënn gnanca che al ti vëgn metü en cunt chësc import.
Al é bëgn tler che cun i sorvisc d'informaziun da ciafé sön internet ne adoron nia plü dër n liber dl telefon; mo TIM mëna impó fora te dötes les ciases dles porsones abonades n ejemplar y arata sambëgn sü cosć. La consegnaziun dl liber dl telefon vëgn preodüda tl contrat, mo plüdadî n'ê i cosć indinenia tan alc (a pert chësc gnô le liber dl telefon veramënter adoré dër gonot). Y sëgn é le liber dl telefon, che é cotan plü cer, ma plü te n ciantun a tó sö stöp, sce an se l'á tut para te ciasa.

Co pón pa schivé che al vëgnes metü en cunt chisc cosć?
Sön la plata web dla TIM él döes poscibilités por desdí le liber dl telefon. An pó le fá cherdan sö le 187, le numer dl sorvisc cliënc, o menan n fax al numer vërt 800.000.187. La ZCS aconsiëia da s'anuzé dla secunda poscibilité, deache na telefonada ne vára nia da documenté tan saurí, pro n fax indere ciafon na confermaziun cun na data.
Che che n'ó nia plü ciafé le liber dl telefon y ó dantadöt se sparagné i cosć de feter 4 euro al ann dess ti mené ala TIM por fax la lëtra model metüda a desposiziun dala ZCS.
La lëtra model é da ciafé sot a www.verbraucherzentrale.it sciöche ince pro dötes nostes portines.


5G: compagnies telefoniches a ciacia de terasses sön tët

Les compagnies telefoniches á atualmënter n gran interes da tó adinfit terasses sön tët por istalé lassura antënes. Sovënz s'adressëieres diretamënter ai aministradus de condomine y ti impormët de majeres somes por la locaziun de chëstes terasses, che é de proprieté coletiva. Sce an tëgn ma cunt dles entrades poscibles por le condomine, risćëion indere da lascé da na pert aspec importanc de chësta dezijiun.
Dl 2018 á le Tribunal aministratif dl Lazio condané trëi Ministeri che ne se crüzia bele da agn incá nia da dé informaziuns sön i prighi por la sanité liá ala telefonia mobila. Sce an sá val' de te pél zënzater prigorus da ti afité le tët de ciasa a compagnies che laora cun chëstes tecnologies. Al é ince da se damané sce i imporc che vëgn pitá - scebëgn che ai pé alc - é bëgn adatá. Sce tl dagní essel da gní constaté responsabilités ziviles y penales por l'istalaziun de chëstes antënes, la paia mefo les proprietares y i proprietars y les aministradësses y i aministradus de condomine: degöna sozieté d'assiguraziun ne stlüj jö de te polizes d'assiguraziun. Implü él da dí che pro la prozedöra de lizita dles lizënzes por i 5G n'él nia gnü damané do i arac sanitars obligatori preodüs dala lege; ciamó n majer risch deache an ne pó gnanca s'anuzé dles garanzies dl Stat. Daverta romagn ince la chestiun sce al vëgn desmendrí le valur de n frabicat che á na te antëna sön tët.
La iurisprudënza ne dá nia na resposta tlera ala domanda, ci maioranza che al ó ester te n condomine por aprové la locaziun de n tët por istalé n'antëna. Nüsc iurisć á la tendënza da dí che la condiziun por podëi tó na te dezijiun é che ara vëgnes tuta al'unanimité de dötes les comproprietares y düc i comproprietars, deache deliberes fates cun d'atres maioranzes podess gní contestades saurí (p.ej. da che che stá tles alzades söinsom che é plü dlungia l'antëna).
Implü n'él nia ciamó tler sce le condomine perd so status de soget de cuta passif porvia de chëstes majeres entrades y sce chëstes entrades mëss gní detlarades y sce al mëss gní paié les cutes lassura o no.
Inultima él ti contrac d'afit che nes é gnüs presentá cina ciamó döta na ligna de clausoles nia tleres che porta desvantaji por le condomine che lascia ia terasses sön tët adinfit.

Informaziun y consulënza sön chësc argomënt ciafëise tla ZCS.

 

like-512_0.png

like-512_0.png

Top