Telegram di consumadëures mà/jügn 2025

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

 

ZCS: döes novités tl setur dl'energia
Poscibilité por la clientela vulnerabla: passé ala tarifa STG
Bonus sozial surapró dal stat por l'eletrizité y le gas

La clientela vulnerabla pó passé cina ai 30 de jügn dl 2025 dala tarifa por porsones vulnerables ala tarifa de sconanza graduala (STG: "Servizio a Tutele Graduali"). Chësc passaje mëss ti gní damané al fornidú STG responsabl por la zona. Por le Südtirol él l'Enel; sön süa plata web scriel:

Por damané do le sorvisc de sconanza graduala ti raiuns olache al é na fornidöra de Enel Energia podëise:

La tarifa de sconanza graduala resta en forza te chësta forma atuala sciöche al pé cina de merz dl 2027. La tarifa "STG" che é gnüda portada ite de messé dl 2024 é por le momënt plü convegnënta co les atres sorts de tarifa; ara é dantadöt de apresciapüch le 14% miú marcé co la tarifa por porsones vulnerables.

 

 

Bonus sozial por l'eletrizité y le gas
De merz á le Stat tut la dezijiun da aumenté le numer de porsones che benefiziëia dl bonus sozial (i imporc dl bonus ciafëise sot a https://www.consumer.bz.it/de/vzs-zwei-neuigkeiten-im-stromsektor). Da sëgn inant ará ince les familes cun n valur ISEE cina a 25.000 euro (le davagn real é tla maiú pert di caji plü alt co chësc limit) le dërt da ciafé i scioldi.

A che che á bele ortié inant la DSU – Dichiarazione Sostitutiva Unica tres la detlaraziun ISEE (chësc pón fá tres n patronat o online tres la plata web dl INPS – dailó pón ince fá na simulaziun dla calcolaziun), ti gnarál acredité automaticamënter les majeres somes sön les fatures.

A che che benefiziëia dl bonus por le pröm iade ti aconsiunse da ciaré da fá la detlaraziun DSU/ISEE le plü debota che ara vá, deache insciö vëgnel invié ia le prozedimënt automatich por l'acreditamënt dl bonus sön la fatura.

Por domandes él a desposiziun la portina de consulënza dla ZCS (por prenoté cherdede sö le 0471-975597 o scriede na e-mail a info@consumer.bz.it).

 

 

Na vitima de phishing ciafa zoruch 13.700€
Suzes dla ZCS dan dal Tribunal arbitral dles banches

N de â Bruno ciafé na telefonada da n numer che al minâ che foss chël de süa banca. A cherdé sö êl baldi n trapolun che inviâ so cliënt da fá mudaziuns al sistem de autentificaziun. L'interessé á dit da avëi fat le login tl'aplicaziun, mo da ne ester spo nia plü sté bun da capí ci che al â fat avisa deache al ti ê jü do ales istruziuns dl trapolun. Baldi êl gnü fat n paiamënt bancar de 13.700 euro. Bruno s'â defata intenü da ester capité tles mans de n trapolun, mo indere sü scioldi ê sparis. Do na reclamaziun che ne â porté degügn früc á la ZCS porchël mené inant chësc caje classich de phishing al Tribunal arbitral dles banches.

Te chësc caje n'é la banca nia stada bona da desmostré che al ê gnü fat na autentificaziun dopla pro le login d'azes al online-banking. Ince sce al mancia ma öna na proa te dötes les fases dl prozes de paiamënt, te chësc caje bele pro l'azes al sistem, pó la banca gní aratada responsabla dl dann che so cliënt á albü.
Deache la banca n'é nia stada bona aladô dl Tribunal arbitral dles banches da desmostré chësc, ti él gnü dé rajun al cliënt y insciö él gnü invié la banca da ti rete döt le dann albü.
"Te chësc caje á le cliënt albü fortüna. Mo nia dötes les porsones che é gnüdes ingianades online ne pó se aspeté n te resultat" spliga Gunde Bauhofer, la direturia dla ZCS. "Sce la banca é bona da desmostré che al é gnü fat na insciödita autentificaziun sterscia da dui faturs, podess la dezijiun ince ester döt n'atra."

Ci desson pa fá sce an ess da ester vitima de na ingianada?

  • Fá bloché atira la cherta o le cunt;
  • fá na denunzia o na plüra penala ales autorités (polizia/carabinieri);
  • ti segnalé atira ci che al é sozedü al fornidú de sorvisc finanziars, damané da anulé les transaziuns nia conzedüdes y che al vëgnes retü les somes sparides (injunté na copia dla denunzia);
  • sce le fornidú de sorvisc finanziars ess da ne respogne nia o da respogne te na manira negativa pón presenté recurs al organ arbitral dla Banca d’Italia, l’Arbitro Bancario Finanziario (www.arbitrobancariofinanziario.it). Les organisaziuns dles consumadësses y di consumadus pîta assistënza da fá n te recurs.

 

 

La Comisciun Europeica presentëia
na "Strategia por na Uniun sigüda da crises"
I consëis dla ZCS

La Comisciun Europeica á presenté dan da püch la “Preparedness Union Strategy”. Ara se trata de na strategia por arjigné ca y sconé i Stac europeics y süa popolaziun da crises potenziales sciöche veres, catastrofes naturales y pandemies, mo ince da atacs informatics o campagnes de dejinformaziun.

Le plann de aziun (https://ec.europa.eu/commission/presscorner/api/files/attachment/880970/Factsheet_EU%20Preparedness%20Union%20Strategy.pdf) tol ite 30 mosöres-tle te set ciamps tematics desfarënc, che vá dala preparaziun individuala di zitadins y dles zitadines cina ala cooperaziun danter istituziuns ziviles y militares.

Ince sce la ZCS ne aconsiëia nia da jí a cumpré ite döt ci che ara vá te na manira irazionala, confermëiera i consëis dla Comisciun Europeica. Al vëgn en general aconsié da avëi te ciasa resserves de patüc da mangé por diesc dis ciaran da mantigní les provijiuns te na manira dinamica: certi produc che an adora plü gonot tla vita da vigni de dess gní cumprá do regolarmënter por che an ais dagnora valch de resserva da tó ca. I produc impormó cumprá ite vëgn metüs itinsom l'armé dles farines o doite te stangode de ciasadafüch deache ai tëgn plü dî. Al vëgn aconsié da cumpré resserves de patüc da mangé che tëgn ince fora de frescara.

Deplü informaziuns é da ciafé sot a chësc link: https://www.consumer.bz.it/de/europaeische-kommission-stellt-strategie-fuer-eine-krisenfeste-union-vor

 

 

An pó indô s'arjigné verandes

Cun le decret dl Presidënt dla Provinzia di 18 de merz dl 2025 n. 6 él indô poscibl da fá sö verandes te raiuns moscedá - ince ti zëntri storics. Chësta poscibilité reverda indere ma frabicac che é bele gnüs fac sö dan i 4 de setëmber dl 2007.

Deache la veranda vëgn conscidrada por lege na mosöra por adoré energia che vëgn da fontanes renovables, ne vëgn süa suraspersa nia aratada cubatöra - tan inant che al vëgn respeté n valgönes condiziuns:

  • Le frabicat mëss bele ester sté ai 4 de setëmber dl 2007 o al mëss bele ester sté la lizënza da frabiché dan chësta data.
  • La destanza danter le parëi defora dl frabicat y le parëi de vider dla veranda ne pó nia jí sura i 3,5 metri fora.
  • Al mëss gní garantí l'acumulaziun de cialt y le trasferimënt dl cialt tl intern dl frabicat.
  • Tla veranada ne pól nia ester n implant da scialdé.
  • I elemënc de costruziun mëss respeté certi valurs de isolaziun termica (valurs U).
  • Almanco le 70% dla spersa dla falzada dla veranda mëss ester de vider.

Sce dötes chëstes condiziuns vëgn ademplides pól gní fat sö na veranda de alplü l'8% dla spersa brutto dl'unité abitativa; la veranda pó rové a tó ite na spersa de 9 m2 cina alplü 30 m2.

Important: Te raiuns sotmetüs a planns d'atuaziun o a planns de recuperada mëssel bele gní preodü tl plann respetif la poscibilité da realisé na veranda aladô de chësc regolamënt. Al vëgn porchël aconsié da baié bele damperfora cun le Comun.

 

 

Co fejon pa da mangé manco cern?

Massa n gran consum de cern, dantadöt de cern elaborada, comporta na majera assunziun de aji grasc saturá, sciöche ince n maiú prigo de maraties ala zircolaziun y al cör, diabetes de sort 2 y certes sorts de crebesc.

Insciö vára da passé a n'alimentaziun cun manco cern zënza messëi tl medemo tëmp renunzié a se lascé savëi bun le mangé:

  1. smendrí la cuantité de cern pro i pasć;
  2. mëte sö dis zënza cern;
  3. arjigné ca alimënc da na consistënza che ti somëia a chëra dla cern adoran fontanes de proteines vegetales: verzöra sciöche les melanzanes o i res dl selarí vá dër bun sciöche sostituziun dla cern porvia de süa consistënza particolara, por ejëmpl sciöche melanzanes apratades o na "snizel" de selarí impanada;
  4. chirí ispiraziun: n bel liber da cujiné, la cultura da cujiné de d'atri Paisc o tecniches da cujiné nöies pîta stimolaziuns por cëis zënza o cun pücia cern y ince esperiënzes de saus nöies;
  5. dé saú: peperoncin, spezies orientales sciöche ciarí, erbes aromatiches mediteranes, sciöche timian y ince somënzes arestides (p.ej. sesam) ti dá na nota particolara al mangé y ala verzöra.

 

 

Pröma consulënza debann por chestiuns d'arpejun dër damanada
Prësc 550 porsones s'á anuzé l'ann passé dl'acordanza danter la ZCS y le Consëi Notaril de Balsan

Ti ultimi agn á i consulënc y les consulëntes dla ZCS registré n aumënt dles domandes de consulënza y assistënza tles chestiuns che reverda l'arpejun. Dal 2012 incá él por i zitadins y les zitadines la poscibilité da ciafé na pröma consulënza debann da pert de n notar/na notara. Chësc pó gní fat deache al é gnü sotescrit n'acordanza danter la ZCS y le Consëi Notaril de Balsan.

La pröma consulënza debann che vëgn porater pitada da düc i notars y da dötes les notares dla provinzia, reverda por ejëmpl la spligaziun de dötes les sorts de testamënt, l'aiüt da mëte jö n testamënt olograf o le control de n te testamënt, la sozesciun ereditara por lege, la sozesciun legitima o les donaziuns. Implü pó i consumadus y les consumadësses ince s'informé sön i aspec fiscai dla sozesciun ereditara.

Por podëi s'anuzé de na pröma consulënza debann mëssel gní fat fora n apuntamënt pro n notar o na notara dla provinzia de Balsan fajon referimënt al'"Acordanza danter la Zentrala di Consumadus dl Südtirol y le Consëi Notaril de Balsan".

Sön la plata web dla ZCS pól gní desćiarié sot a "Wegweiser der Notariatskammer" i consëis plü atuai por i zitadins y les zitadines.

 

 

La Provinzia aumënta i contribuc por pumpes termiches cun fotovoltaich -
i aumënc vá derevers al 1. de jená dl 2025

La Provinzia de Balsan á alzé de cotan i contribuc por pumpes termiches eletriches combinades cun implanc fotovoltaics.

  • Les ciases privates ciafará tl dagní le 60% di cosć amissibli.
  • I condomini (almanco 5 unités, 5 proprietars/proprietares) ciafará cinamai l'80% di cosć.

Important: La mosöra vel da atira inant y vëgn aplicada retroativamënter dal 1. de jená dl 2025, a condiziun che la pumpa termica ais certi recuisic tecnics - dantadöt valurs de isolamënt acustich rigorusc. Les domandes de contribut pó gní presentades cina ai 31 de messé dl 2025.

Chisc é i recuisic tecnics che ó ester:

  • L'implant fotovoltaic mëss curí le bojëgn de eletrizité anual dla pumpa termica.
  • Le frabicat mëss ester almanco na CiasaClima standard E o na CiasaClima R.
  • La pumpa termica mëss sodesfá certes classes de efiziënza energetica y avëi n livel de potënza sonora almanco de 5dB sot ai valurs limit respetifs dl'UE. Chisc valurs limit depënn dala potënza termica nominala dl implant: insciö pó pumpes termiches cun na potënza sot a 6kW arjunje alplü 60 dB, deperpo che por implanc danter 6 y 12 kW velel n valur limit de 65 dB.
  • Por les pumpes termiches che é te n raiun olache al é n implant de telescialdamënt, n'él preodü degügn contribuc.

 

 

Plazes da parché privates: é les straufunghes a norma de lege?

Tres plü gonot sozedel che consumadus y consumadësses che lascia so auto sön plazes da parché de zëntri comerziai ciafa avisc de paiamënt. Tla maiú pert di caji se tratera de straufunghes deache al é gnü superé le tëmp conzedü por parché debann. A chëstes ti vëgnel gonot dit "straufunghes contratuales" y ares pó gní fates da sorvisc de segurëza privac o da dites inciariades da trá ite i scioldi dla plaza dai auti.

Ci él pa da fá sce i ciafëis n te avis de paiamënt?
Naota él da ester sigüsc che ara ne se trates nia de n mandat penal, na "multa", mo plütosc de na violaziun contratuala.

  1. La ciaria dla proa da avëi ciafé l'avis de paiamënt (dantadöt tl caje de metüda en intardiamënt) é de che che l'á emetü: sce al n'é nia gnü mené cun racomanada cun avis de recioiüda o tres na pec n'é l'aziënda nia tla condiziun da podëi desmostré che i ëis ciafé la comunicaziun (ater co sce i ëis bele contaté la cuntrapert, desmostran insciö da avëi ciafé l'avis).
  2. Tl caje de na consegnaziun cumprovada: damanede do na proa scrita dla violaziun da parché, p.ej. fajesse mené na fotografia o d'atres proes. Zënza proa ne sëise nia obliá da paié.
  3. Informaziuns pro l'entrada dles plazes da parché privates: la clientela mëss gní informada sön les condiziuns d'adoranza dla plaza da parché tres tofles tleres y saurides da odëi y ince sön les desposiziuns dla proteziun di dac sce al é gnü istalé videocameres. Sce al n'é nia na stangia da jí tla plaza da parché ne éson nia sforzá da s'archité y insciö ne ti mëton gnanca averda ala tofla cun les condiziuns contratuales y les sanziuns eventuales.

Ma sce dötes les condiziuns descrites dessura vëgn respetades y an é gnüs informá avisa di cosć denant che jí tla plaza da parché, pó la dita de gestiun damané eventualmënter le paiamënt aladô de ci che vëgn preodü dal contrat.

 

 

like-512_0.png

like-512_0.png

Top