Telegram cunsumadëures setëmber-otober 2016

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

“TiVuoINFOrmare” - Informaziuns sön la tassa dla televijiun
Trëi assoziaziuns di consumadus dá informaziuns por ci che reverda la tassa dla televijiun sön la bolëta dla forza eletrica
Da canche la pröma rata dla tassa dla televijiun é gnüda metüda sön le cunt dla forza eletrica él ince aumenté les domandes de informaziun y assistënza da pert dles consumadësses y di consumadus. Insciö á les assoziaziuns di consumadus nazionales Adiconsum y Adoc metü a jí deboriada cun la Zentrala Consumadus dl Südtirol y cun le sostëgn dl Ministere por le Svilup Economich le proiet „TiVuoINFOrmare“ por daidé les consumadësses y i consumadus de chësc vers.
Por mirit de chësc proiet él sëgn poscibl da s'adressé a 66 portines te dötes les 20 regiuns dla Talia por ciafé informaziuns sön la tassa dla televijiun.

Portina TiVuoINFOrmare
Zentrala Consumadus dl Südtirol
Zwölfmalgreinerstr. 2
Balsan
tel. 0471-975597

Che che ó indere plü ion adoré le tecnologies nöies, pó ince ince contaté tres e-mail les portines virtuales (tivuoinformare@adiconsum.it, tivuoinformare@centroconsumatori.it y fernsehgebuehr@verbraucherzentrale.it).


La Comisciun Europeica ti stima ales assoziaziuns di consumadus - les tarifes "roaming" vëgn tutes jö
Dan da n valgügn dis á la Comisciun Europeica lascé alsavëi che ara presentará na proposta nöia por mantigní l'impormetüda da tó jö les tarifes "roaming". La Comisciun Europeica, le Parlamënt Europeich y i Stac comëmbri â fat fora dl 2015 da orëi mëte fin ales tarifes "roaming" por l'adoranza dl fonin ti stac foradecá che fej pert dl'Uniun Europeica. La proposta publicada daimpröma di 5 de setëmber dl 2016 odô danfora l'aboliziun dles tarifes "roaming" por n tëmp limité de ma 90 dis al ann. Danterater sön presciun dles assoziaziuns di consumadus â la Comisciun Europeica trat indô derevers chësta proposta ai 8 de setëmber dl 2016. Sëgn á la Comisciun Europeica lascé alsavëi da ne orëi nia plü mëte sö na limitaziun de tëmp o de volum dl prinzip "Roam like at home“. Chësc é le dër tru por chël che les assoziaziuns di consumadus se dá bele da agn da fá. Nos, sciöche Zentrala Consumadus dl Südtirol (ZCS), tolun sö cun sodesfaziun chësc vare. I ti ciararun sambëgn criticamënter al sböz de test final y le metarun a confrunt cun les impormetüdes daimpröma dla Comisciun Europeica. Implü mëss le legisladú dl'UE arbassé drasticamënter i limic superiurs di prisc dl comerz alingrossa roaming. Ma insciö ti gnarál dé la poscibilité a düc i gesturs da mantigní l'impormetüda de n'aboliziun definitiva dles tarifes "roaming".


Scialdamënt funzionant por l'invern
De setëmber fossel pordërt da arjigné ca l'implant da scialdé por l'invern. La Zentrala Consumadus dl Südtirol dá cinch consëis por mëte a jí le scialdamënt sparagnan consum d'energia.
Pröm consëi: Tó jö le stöp dai radiadus
Dan da impié le scialdamënt fossel pordërt da tó jö le stöp che s'á lascé jö sön i radiadus. Sce ai é da stöp ne pó le cialt nia gní dé jö te na manira efiziënta ti locai.
Secundo consëi: Nia stopé i radiadus cun coltrines o mebli
Sce coltrines o mebli stopa i radiadus, ne pói nia dé jö indortöra le cialt tl local da scialdé. Chësc porta pro a na pordüda de cialt. Damí fossel coltrines plü cörtes che röia alplü sura i radiadus.
Terzo consëi: Isolé finestres y portes
Sce finestres y portes lascia passé aria deache ares ne se lascia nia stlüje indortöra él sambëgn ince energia da scialdé che vá pordüda. Chësc comporta inevitabilmënter de majeri cosć da scialdé y n arbassamënt dl comfort d'abitaziun. Bele denant che la sajun frëida scomënces fossel porchël da isolé les sfësses y les fughes cun material o papier isolant.
Cuarto consëi: Lascé fora l'aria dai radiadus
Sce al é aria ti radiadus, ne pó le cialt nia plü gní trasporté indortöra. Porchël fossel, sce al é debojëgn, da lascé fora l'aria dai radiadus canche an mët man da scialdé. Sce an alda gorghelnan spo ól dí che al é aria tl radiadú.
Cuinto consëi: Netijia da pert de n tecnich
Denanco mëte man la sajun da scialdé desson lascé puzené l'implant de scialdamënt da n tecnich, te chësc caje le scoaciamin. Sce al ne vëgn nia scoé le fröm, vëgnel ince consumé de plü energia y chësc comporta cosć implü nia orüs. Bele 1 mm de fröm alza le consum d'energia de feter le 6%.
De plü informaziuns: www.verbraucherzentrale.it


Informaziuns scrites sön les sostanzes che podess gaujé alergies é d'oblianza: dal 1. de setëmber vel les normes nöies tla gastronomia
Pro i alergens da dé dant obligatoriamënter tochel la bla che contëgn glutin (por ejëmpl le formënt, la siara, la jandela), tiers dala scorza (p. ej. iambri), üs, pësc, nusc de tera, faus de soia, lat, früc dala scüscia döra (p. ej. nusc, mandoles y d'atri früc de chi che an ne pó nia mangé la scüscia), selarí, senf, graní de sesam, diossid de solper y sulfic, lupins y molusć sciöche ince i produc che vëgn fac cun chisc alimënc o chëstes sostanzes.
L'oblianza da cuntrassegné vel sides por patüc da mangé bele fat ia mo ince por chël nia fat ia. Pro mangiaria bele fata ia mëss i alergens gní alzá fora te na manira tlera sön la lista di ingrediënc, por ejëmpl adoran na scritöra a gros o corsiva.
Pro i produc nia fac ia, sciöche por ejëmpl tla gastronomia, él da se tigní ales indicaziuns dl Ministere dla Sanité talian. Le de stabilí por chësc dal Assessorat por la sanité é le 1. de setëmber dl 2016. Le dovëi d'informaziun vel por i eserzizi de gastronomia, mo ince por les strotöres dla comunité olache al vëgn dé fora da mangé, sciöche i ospedai, les menses y i.i. Döt chësc vel ince por che che laora tl setur alimentar y pîta patüc da mangé pro manifestaziuns ocajionales o limitades tl tëmp.
Dal 1. de setëmber mëssel gní a vigni moda dé informaziuns detaiades por scrit sön i alergens che é da ciafé tl patüc da mangé, ince spligan avisa y te na manira tlera ci spëises che contëgn ci alergens. Chëstes informaziuns pó gní dades dant sön la cherta dl menü. Al é indere ince poscibl da les dé dant te n ater documënt, por ejëmpl te n "liber de rezetes" o te n "sföi di ingrediënc" - important él mefo che la clientela ti pois pormez saurí a chësta documentaziun scrita.
Implü pó le personal di eserzizi y dles strotöres informé süa clientela a usc a condiziun che le personal sides gnü istruí te na manira adatada. Le personal mëss confermé por scrit d'ester gnü insigné jö aladô da so datur de laur.


Straufunghes sön strada dal ester: al é da paié!
Sce al röia por posta contravenziuns por violaziuns sön strada da n paisc foradecá ne se fej tröc automobilisć y tröpes automobilistes nia tan caje deache an mina che degun stat ne se crüzies da trá ite de te somes che é gonot da püch. Dal'aisciöda dl 2016 n'éra indere nia plü insciö: la Talia á rezepí la dezijiun cheder sön l'aplicaziun dl prinzip de reconescimënt reziproch de straufunghes (decret legislatif 37/2016). Chësc vëiga danfora che les infraziuns al regolamënt stradal vëgn reconesciüdes tla Talia y vëgn insciö esecutives, sce che che ne se tëgn nia ales regoles sön strada á la residënza o n davagn tla Talia. Mëte averda mësson dantadöt cun i protocoi de violaziun che vëgn notificá aladô dles desposiziuns varëntes tl paisc da olache an vëgn - chësc ó dí eventualmënter ince ma cun na lëtra scëmpla. Do che les infraziuns al regolamënt stradal é gnüdes reconesciüdes tla Talia vëgn les straufunghes de scioldi ince eseguides aladô dles regoles che vel tla Talia.
De plü informaziuns él da ciafé pro la Zentrala Consumadus Europeica sot a: http://www.euroconsumatori.org, Tel. 0471-980939.

Degügn fic sön le cunt bancar: damí nia se dessené y mudé
Porsones en ponsiun y che che davagna püch y nia á le dërt da avëi n cunt de basa debann

Ince tl Südtirol éra insciö che les banches ne paia plü degügn fic sön les somes che é sön n cunt bancar. Nia da se fá demorvëia! Ales banches ne ti interessëiel nia plü i scioldi de süa clientela, mo bëgn i sorvisc ala clientela. Deache da canche la Banca Zentrala Europeica á arbassé la spana de scunt a 0%, da canche les banches mëss paié cinamai na penala por lascé jö scioldi pro la Banca Zentrala Europeica y da canche ares ciafa scioldi feter debann dala Banca Zentrala Europeica ne ti paiel economicamënter nia la mëia da s'impresté scioldi dala clientela por ti paié spo fic lassura.
La Zentrala Consumadus aconsiëia da mantigní la calma. Por podëi apliché fic negatifs ales somes sön cunc bancars privac ól ester na mudaziun di contrac che mëss te vigni caje gní fata por scrit. Mo indere al é n fat che, danter cutes y spëises, vëgnel a s'al dé sön tres de plü cunc bancars fic negatifs efetifs. Porchël él la clientela instëssa che dess controlé avisa tan che so cunt costa y scinacaje baraté banca y jí pro öna miúmarcé. Insciö vára da sparagné vigni ann zacotan de euro.
Sön l'ultimo estrat dl cunt dl ann mëss les banches mëte na suravijiun sciöche ince la soma totala dles spëises che le cliënt o la cliënta á paié tratan l'ann calendar (spëises de gestiun dl cunt, por i sorvisc de paiamënt, por credic, por avëi suratrat le cunt y por la cuta de bol). Cun chisc dac desson se lascé fá da de plü banches n preventitif dles spëises concret por n cunt che dess ti corespogne naturalmënter ai bojëgns che an á. Aspec importanc podess ester:

- adoranza ma online / ma pro la portina / formes moscedades;
- numer y sort dles chertes che an adora (bancomat/cherta de credit);
- bojëgn da avëi o no n cheder por podëi suratrá le cunt o n credit de cuntcorënt.

Le marcé pîta tres ciamó cunc bancars (online) che ne costa nia. Chësc messess gní tut en conscidraziun canche an controlëia la suravijiun anuala di cosć dl cuntcorënt. Ince por les porsones en ponsiun él cunc de basa che ne costa nia. (https://www.verbraucherzentrale.it/22v102d109993.html). Sön chisc n'él mai sté da paié fic. Ai pó gní tignis dlungia n cunt bancar che an á bele.

Consëi: le passaje da na banca al'atra mëss gní fat te 12 dis y ne pó ti costé nët nia ales consumadësses y ai consumadus.


28. Fiera dl frabiché abitatif

Le fin dla fiera dl frabiché abitatif é chël da ti pité a döta la jënt che ó se fá sö na ciasa o s'arjigné n cuartier tröpes informaziuns y impulsc nüs.

Tëmp y orar

ai 29 y ai 30 d'otober 2016
dales 9 ales 18
tl Waltherhaus a Balsan, Schlernstraße 1

Por dui dis alalungia él a desposiziun de döta la jënt interessada espertes y esperc che respogn a domandes por ci che reverda la costruziun de na ciasa, la cumpra de n cuartier y le ressanamënt, i contribuc abitatifs, le sparagné abitatif, les poscibilités de finanziamënt, i alisiramënc fiscai o les cooperatives da frabiché. Sön domanda él ince poscibl da se fá mëte jö n plann de finanziamënt individual. An ciafa ince consulënza sön argomënc sciöche Feng Shui, eletrosmog, frabiché biologich o sparagn d'energia.
Cun la mostra spezialisada sön "Materies da frabiché sanes y la tecnica d'energia alternativa" pîta la fiera d'informaziun na suravijiun sön materiai nüs da costruziun y isolaziun, sistems por sparagné energia y sistems de ventilaziun, implanc solars, fotovoltaich, costruziuns a süt o l'adoranza dl'ega dla plöia.
Implü vëgnel pité sciöche vigni ann referac spezialisá orientá ala pratica sön temesc d'atualité sciöche i alisiramënc fiscai, le bonus d'energia, les poscibilités de contribut o le vire sann.

Infos: https://www.afb-efs.it

like-512_0.png

like-512_0.png

Top