Telegram di consumadëures jenà/forà 2020

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

Co fejon pa da d'adoré indortöra les pezes de cëra d'ês?

Cun le scomenciamënt de n ann nü se fejon dagnora de bogn proponimënc. Porvia di problems che vëgn dal refodam de plastica él tres de plü porsones che se tol dant da fá plü gonot a manco tl dagní de confeziuns y articui da d'adoré un n iade de plastica.
Öna na poscibilité da fá ia patüc da mangé o curí jö spëises é les pezes de cëra d'ês. Chëstes pezes de bambesc bagnades ite te cëra é da ciafé te grandëzes desvalies y an pó les adoré plü iadi. Ares vëgn tutes impede les folies trasparëntes o d'aluminium che vëgn de regola sciurades demez do che an les á adoré un n iade. Sce an tol tles mans chëstes pezes de cëra y les drüca n pü' sura spo se lasceres formé y adaté bun a ci che an ó curí jö o fá ia impara.
"Al é mefo da tigní cunt che les pezes de cëra d'ês pón ma puzené jö cun ega frëida o alplü ciöbia, deache scenó se delega le strat de cëra" spliga Silke Raffeiner, esperta d'alimentaziun dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol. Sce al é debojëgn pón adoré n pü' de produt da lavé jö. "Por patüc da mangé che vá saurí ademal sciöche cern cröia o pësc crü, olache baters se multiplichëia saurí y aslöm, ne vá les pezes de cëra nia bun", dij l'esperta d'alimentaziun.
Sön internet él da ciafé cotan d'istruziuns sciöche an fej da realisé instësc chëstes pezes de cëra d'ês. De gran importanza él sambëgn che al ne sides degügn resć de pestizig no sön la peza de bambesc no tla cëra d'ês. Le miú vára da tó resć de pezes vedles che é bele gnüdes lavades cotan de iadi. Da d'adoré pezes nöies podessel rové tl patüc da mangé sostanzes nia orüdes che vëgn dal corú.

 

Prorogaziun di bonus dla cuta sön imobii - bonus dles falzades nü

Manual fiscal dé fora danü
I bonus fiscai (65% y 50%), le bonus di mebli sciöche ince le bonus "vërt" di urc y dles terasses é gnüs prorogá. Rové lapró danü é le bonus dles falzades che vëiga danfora n bonus fiscal dl 90% dles spëises por puzené o fá jö danü les falzades. Ince chësc bonus vëgn trat jö te rates anfat por diesc agn alalungia dala cuta da paié.
Informaziuns plü avisa sön düc i alisirimënc dla cuta é da ciafé tl manual fiscal atualisé che é sön www.verbraucherzentrale.it sciöche ince te dötes les sëntes y tla portina mobila dla Zentrala di consumadus.

 

Fejera bun la mil cuntra la tos?

La mil vëgn conscidrada na bona medejina cuntra la tos.
Stüdi scientifics desmostra che la mil calma veramënter jö n pü' la tos ai mituns che á n tossiamënt acut. La stimolaziun da tossí s'indeblësc y se presentëia manco gonot, la tos se calma jö denant. Al vëgn aconsié da tó ite diretamënter da mez cina n cazü dal tê intier de mil y da la dlotí bel plan o da lascé deleghé la mil te n licuid, por ejëmpl tê, y da nen bëre spo de te pices boces. Al pé che sce an tol ite mil denanco jí a dormí - naturalmënter denant che se lavé i dënz - ne n'án nia plü tan debojëgn da tossí de nöt.
"La mil á na faziun che arfera l'inflamaziun y al ti vëgn ince atribuí na faziun antimicrobica", sá da dí Silke Raffeiner, esperta d'alimentaziun dla Zentrala di Consumandus dl Südtirol. "La mil se lascia implü ince jö sön les mucoses strabaciades dl col y calma jö la stimolaziun da tossí. Mo les doturies y i doturs é dla minunga che la mil dëides ma canche ara nen vá de inflamaziuns dles vies dl fle altes. Sce ara se trata dles vies dl fle plü basses o dles bronchies, spo ne desson s'aspeté degöna faziun dala mil.
Ince l'Organisaziun mondiala dla sanité racomana la mil sciöche remede poscibl por traté maraties dles vies dl fle altes pro i mituns da n ann insö. Por mituns sot a n ann vëgnel dejaconsié da ti dé mil deache al pó ester germs laite che pó condüje pro de pici mituns a sintoms de intossiamënt.

 

I vantaji da tigní n liber dla contabilité - y sciöche al funzionëia

Che che chir na strategia a dorada lungia por na maiú segurëza finanziara ne n'á naota nia bria da se fá pinsiers sön investimënc finanziars. Al porta deplü da se dé jö cun les entrades y les spëises che an á vigni de.
Al pó ester da stufé da scrí sö avisa ci che an spënn y tira ite, mo chësc cheder dla situaziun é la fondamënta por rové a na strategia de suzes cun nüsc scioldi. Y ciamó n ater preiudize orunse tó y jí: ma deache i me scrí sö vigni mëis por ci che i dá fora mi scioldi, n'ó chësc indinenia dí che i á la varizia. Al contrar: deache i sá tan che i á a desposiziun al mëis por certes cosses, pói avëi n raport cotan plü löcher cun mi scioldi tla vita da vigni de. An pó pö impó dé fora i scioldi, mo al é sambëgn damí sce an sá ince por ci.
Propi por chës porsones che se fej tresfora demorvëia che ares á massa püc scioldi, pó n te stromënt ester dër important. Al vëgn atira a löm les spëises dessurora y al dëida descurí potenziai de sparagn. Tl miú di caji arán valch deplü sön le cunt ala fin dl mëis. S'intëne de chësc, ti fej bun a düc.
Sce an tëgn n liber dla contabilité reconëscion atira cares che é nostes usanzes de consum dades dant te euro y insciö vára plü saurí da fá n confrunt. O savëise da dí belatira tan che i dëis fora vigni mëis ti bars o restoranc? Ala maiú pert dla jënt ti vál ma sön i nerfs da messëi tigní n te liber contabl. Sambëgn che al é ri da cöie adöm düc i zetli de cassa, trascrí numeri te corones sön n liber o te na tabela excel. Chiló dëida le liber contabl dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) y l'app aposta.
Canche i jëis a cumpré ite podëise mëte ite ci che i ëis dé fora diretamënter tres osc fonin, meton ite i imporc sot ales usc de spëisa dades dant y salvé. La valutaziun vëgn spo fora automaticamënter te de beles grafiches. Bel ne ti sál imponenia ciamó ala maiú pert dla jënt, mo almanco ne mësson nia plü lauré cun plates y biri. Implü pón ester sigüsc che cun la garanzia dl'anonimité vëgn chisc dac sensibli tratá cun discreziun.
De jená dl 2020 êl plü co 15.300 porsones che adorâ le liber contabl dla ZCS y süa app.
www.haushalten.verbraucherzentrale.it

 

Plü trasparënza, plü dërc: "New deal" por les consumadësses y i consumadus

Cun le scomenciamënt dl ann nü él jü en forza la diretiva (UE) 2019/2161 che mira a modernisé les normes dl'UE por ci che reverda la sconanza dles consumadësses y di consumadus a öna cun l'evoluziun digitala; chësta mëss sëgn gní metüda en pratica dai Stac comëmbri.
La diretiva nöia dess daidé les consumadësses y i consumadus reconësce damí i risć che vëgn dant canche an cumpra ite tres plataformes online. Les plataformes mëss informé le consumadú sce la porsona che vënn é n privat o n comerziant y avisé le cumpradú che tl pröm caje ne vel nia les normes por la sconanza di consumadus. Implü messará les plataformes online ince dé dant sce ares é responsables por la consegnaziun dl patüc comané y eventualmënter por la gestiun dles modalités de restituziun tl caje de retrata.
Cotan de consumadësses y consumadus se lascia sön rezenjiuns, y se lascia gonot baié sö da cumpré valch da feedback positifs. Mo indere nia dötes les rezenjiuns publicades ne n'é autentiches y gnanca scrites da n consumadú. La diretiva nöia proibësc da publiché rezenjiuns falzes o da inciarié zacai da publiché feedback che n'é nia vëi.
N'atra novité dla diretiva reverda les consumadësses y i consumadus che é "vitimes" de na pratica comerziala nia iüsta, che é bele gnüda constatada dal'autorité competënta: an pó se jové de stromënc legai, sciöche l'anulaziun dl contrat, la reduziun dl prisc o na compensaziun.

 

2020: Les novités por les consumadësses y i consumadus

La lege de bilanz 2020, la lege fiscala y le decret de prorogaziun di termi porta n gröm de novités. La Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) á scrit adöm n valgönes dles mudaziuns plü importantes por les consumadësses y i consumadus:

Assiguraziun dl auto: la miú classa de bonus-malus por düc i veicui y les sorts de veicui

Da forá dl 2020 dess vigni veicul te na familia (zertificat de familia) gní assiguré cun la miú classa de bonus-malus ince sce al é bele assiguré y ince sce ara se trata de n’atra sort de veicul (p.ej. n motor, ...) a condiziun che al ne sides nia sozedü n inzidënt cun na colpa esclusiva, prinzipala o parziala ti ultimi cin’ agn.

Arbassamënt dl limit di scioldi contanc y lotaria bons de cassa

Dal 1. de messé dl 2020 inant velel n limit por l'adoranza de scioldi contanc de 2.000 euro, che dess gní arbassé a 1.000 euro dal 1. de jená dl 2022. Implü dessel gní metü man da messé inant cun la "lotaria bons de cassa", na sort de "jüch de fortüna cuntra l'evajiun fiscala". Les consumadësses y i consumadus podará damané do so codesc dla lotaria y i bons de cassa paiá da d'ëi tol pert, sce al vëgn damané, ala lotaria y sce al vëgn paié cun la cherta s'alzel les poscibilités de davagn. Da davagné él vigni mëis pesć da 50.000 a 10.000 euro.
Consëi: Independentamënter dala soma eventuala davagnada (che dess porater ester lëdia da cuta) é n bon de cassa o n'atra cubita de paiamënt d'importanza por podëi eserzité i dërc che an á, sciöche por ejëmpl por podëi desmostré le valur de n bëgn tl caje de dann o por fá avarëi la garanzia legala.
Sciöche "pendant" a chëstes mosöres cuntra i scioldi contanc por les consumadësses y i consumadus ti conzed le legisladú ai eserzizi, tres da messé dl 2020 inant, credic fiscai por na pert di cosć de transaziun dles entrades tres paiamënt cun la cherta.

Energia eletrica y gas: l'aboliziun dl marcé protezioné vëgn sburlada

Cun le decret de prorogaziun di termi (milleproroghe) él gnü sposté l'aboliziun dl marcé protezioné de löm y gas al 1. de jená dl 2022. Cina dailó pó les families sté, sce ares ó, tl marcé protezioné o se chirí n fornidú sön la marcé lëde (i confrunc dles tarifes é da ciafé tla ZCS).

Sentarí por mituns: straufunghes dai 6 de merz y bonus fiscal

Tl decret fiscal él gnü desponü che al gnará straufé dai 6 de merz dl 2020 inant che che ne mët nia i mituns sot a 4 agn te n sentarel cun sistem "anti-arbandon" canche ai vá cun l’auto. Implü él gnü preodü n sostëgn de 30 euro por cumpré chisc injins o sentarí (mo le decret cun düc i detais n'é nia ciamó a desposiziun).

 

Le manual por les proprietares y i proprietars de n'unité imobiliara te n condomine:
Verjiun nöia dl manual de condomine tan aprijé

"Gnanca la miú porsona ne pó vire en pesc, sce al ne ti plej nia al ri vijin" insciö minâ almanco Friedrich Schiller. Aladô dl Ministere dla iustizia él 3 de 20 aziuns ziviles nöies cun mediaziun obligatoria che toma tl setur "condomini". Al vëgn fat na plüra deache al ne vëgn nia respeté le regolamënt de condomine, an n'é nia a öna cun l'anuzamënt dles perts che an adora deboriada, an arata che les spëises de condomine ne vëgnes nia partides sö coretamënter. Tröpes stritaries vëgn a se le dé - sciöche al é mefo gonot - deache al n’é nia cis tler ci dërc y dovëis che an á.
Deache al é püces informaziuns iuridiches te chësc ciamp á la Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) dé fora bele dl 2008 n "vademecum de condomine", olache al gnô dé dant i aspec plü importanc dla convivënza te n condomine. Al é oramai bele gnü fat la terza revijiun generala dl manual por integré les reformes legales che reverda chësc setur.
La verjiun nöia dl manual de condomine é partida sö te 7 perts, che dá informaziuns sön i argomënc plü importanc: al vëgn dé definiziuns de basa sön le regolamënt de condomine y la tabela di milejims, stlarí les formalités canche al vëgn cherdé ite n'adunada y trat adöm te na tabela les maioranzes desvalies damanades, splighé i dovëis de n aministradú, analisé le cunt consuntif anual y i aspec che reverda la privacy.
Al é spo ince na pert pratica cun "fac simile" y lëtres model y na pert nöia olache al vëgn sintetisé les normes che vel atualmënter.
Le manual de condomine é gnü stampé dala Provinzia y al é da ciafé debann tla Zentrala di Consumadus dl Südtirol, pro la portina mobila di consumadus, te dötes les sëntes destacades y sön la plata internet (https://www.consumer.bz.it/de/kondominiumfibel).

 

Tan dî vel pa pordërt n bon?

Sce al ne vëgn nia dé dant val' d'ater él en linia de prinzip da se basé sön n "termo de prescriziun" de diesc agn (ince sce n valgügn iurisć é dla minunga che bons sides anfat ai scioldi y ne "toma" porchël mai). Sce al ne vëgn dé dant nia sön le bon, ne podessel, te degun caje, tomé bele do n valgügn mëisc.
Problematich él indere da apliché le dërt deache sce le comerziant ne reconësc nia la validité, spo messesson porté la cossa dan da signoria y chël ne paia nia la mëia.
Sce al vëgn indere dé dant sön le bon na data de tomanza tlera, spo vel chësc sciöche "fat fora danter les perts" y vëgn conscidré varënt.
Nüsc consëis: Damí él da se lascé mëte avisa por scrit döt ci che ara vá sön le bon: che pó pa cumpré ci, te ci botëga, por tan de tëmp cun chësc bon? Plü avisa che les informaziuns é, manco problems che al sará dedô. Y: lascesse fá bons che vá ince da mëte te tacuin, scenó él prigo che ai vais a finí te na lada y vëgnes desmentiá.

 

 

like-512_0.png

like-512_0.png

Top