Telegram di consumadëures merz/aurí 2020

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

Sentarel „anti-arbandon“: dai 6 de merz pón gní straufá

Al é online la plataforma por i bons
Dai 7 de novëmber dl 2019, mëss che che á t’auto mituns sot i cater agn avëi n sentarel cun le sistem anti-arbandon. Dai 6 de merz velel les sanziuns por che che ne s’á nia adaté ales desposiziuns nöies: sanziuns aministratives da 83 a 333 euro y al vëgn trat jö 5 punc dala patent.
Che pó pa damané do le bon y co?
Dala fin de forá dl 2020 pón damané do le bonn de 30 euro sön https://www.bonuseggiolino.it/bonuseggiolino/#/beneficiario/homePage (ince che che l’á cumpré dan i 20 de forá dl 2020) cun l’identité digitala (SPID). Le contribut é de un n iade a möt y vëgn paié sot forma de voucher eletronich, che pó gní adoré ma tles botëghes che s’á denant scrit ite pro le Ministere.

 

Trá jö les spëises dl dotur tl 730 o tl formular bele scrit fora

La ZC: metede averda a coche i paiëis! Che che paia cun contanc risćia da perde le dërt de detraziun
Che che oress trá jö les spëises dl dotur dales cutes sön le davagn ince dl 2020, mëss mëte averda ala manira de paiamënt. Avisa dal 1. de jená dl 2020 él en forza regoles nöies sön les modalités de paiamënt dles spëises por ciafé la detraziun dl 19 porcënt.

1. I scioldi contanc podará ciamó gní adorá por les medejines, i aparac medics y les prestaziuns sanitares de strotöres publiches o privates acreditades pro le Sorvisc sanitar nazional. Te vigni caje jarál debojëgn, por documenté fiscalmënter la spëisa, da avëi la fatura o le insciödit “bon de cassa che baia”, olache al é le codesc fiscal de che che paia.
2. Por dötes les atres spëises dl dotur che an orará trá jö messarán indere paié cun mesi da podëi ti jí do, chël ó dí cun bancomat, chertes de credit, chertes prepaiades, trasferimënc bancars de scioldi, assëgns o d’atres modalités a chëres che an pó ti jí do, scenó ne pón nia les trá jö.

Nosc consëi: damanede canche i se lascëis dé n termin por na vijita o na prestaziun privata do informaziuns sön coche al foss bun da paié, a na moda da ester arjigná.

 

Can paiel pa la mëia da cumpré na resserva de patüc da mangé?

De regola aconsiunse da tigní a ciasa na resserva de patüc da mangé che tleches por diesc dis. Le bur tëmp o les interuziuns dla forza eletrica sozed te n iade y zënza preavis y podess ince tigní sö la fornidöra de spëisa.
An dess ciaré da ne cumpré nia alimënc che ne vëgn nia mangiá ion y che gnará spo bonamënter sciurá tl refodam.
“Al é damí s’anuzé dl refornimënt dinamich: cer produc che an adora plü sovënz tla vita da vigni de dess gní cumprá regolarmënter, a na moda da avëi dagnora na resserva a ciasa”, spliga la esperta d’alimentaziun dla ZC Silke Raffeiner.
Aladô dl arat dles autorités él important da avëi na resserva essenziala de dui litri d’ega (sce ara vá te bozes de spidl da reziclé) por porsona al de.
Ajache i produc te frigo y te dlaciadoia mëss tosc gní sciurá, sce al vá demez plü dî la forza eletrica, pól ester d’öga da fá na resserva de alimënc che vëgn conservá a temperatöra ambiënt.
Ala fin ne dessel nia mancé na resserva de articui por l’igiena (sciöche por ejëmpl le papier da cagadú) y d’atres cosses, sciöche por ejëmpl le mangé di tiers de ciasa.
Chiló dessot ciafëise le link por ti rové pormez ala lista di produc alimentars plü importanc por la resserva: https://www.consumer.bz.it/it/quando-ha-senso-fare-una-scorta-di-generi-alimentari

 

Novités por l’assiguraziun dl auto familiara: na miú classa de bonus-malus por düc i veicui de familia

Dai 16 de forá dl 2020 él en forza l’assiguraziun dl auto familiara nöia. Ara vá da assiguré vigni veicul dla familia (al vel le “zerificat de familia”) cun la miú classa de bonus-malus danman, ince sce le veicul é bele assiguré y ince sce al é n’atra sort de veicul (por ej. n motor). Chësc vá sce al n’é nia sté inzidënc cun colpa esclusiva, prinzipala o parziala ti cin agn denant.
La desposiziun nöia regolëia la classificaziun dl bonus-malus por l'assiguraziun dl auto y "miorëia" a val’ moda chëres dl “decret Bersani”. La lege nöia tol demez i impedimënc dla medema sort de veicul y chi dla pröma cumpra. Pian ia dala jüda en forza dla desposiziun nöia pó vigni contrat d’assiguraziun gní classifiché danü.
Por i consumadus vára porchël da arbassé i prisc dles polizes, tignin sambëgn cunt che la medema classa bonus-malus n’ó nia dí la medema premia da paié, ajache la premia dl’assiguraziun vëgn determinada aladô de de plü faturs.
La desposiziun nöia podess dal'altra pert ince porté pro a aumënc dles premies. Al devënta insciö plü important co mai da confronté les tarifes, por stlüje jö le contrat cun le miú raport cualité-prisc.

 


Cosć por la fornidöra di libri dl telefon

Co contesté le cost dla fornidöra dl liber dl telefon

Dan da püch é tröc utënc gnüs dala ZC, do avëi ciafé la fatura da pert dl gestur telefonich TIM, a segnalé da avëi ciafé da paié € 3,90 por le liber dl telefon. La chestiun reverda sides porsones che é stades n iade cliëntes de TIM, che cliënc atuai. Dantadöt les prömes segnalëia che, ajache ares â desdit la linia, n’áres nia ciafé le liber dl telefon y ares n’ó gnanca le ciafé. Dal'atra él tröc utënc atifs che ne ciafa bele da agn nia plü le liber dl telefon y porchël ne vëighi nia ite ciodí che ai messess paié chësta soma che é sön la bolëta.
Düc chi che n’ó nia plü ciafé le liber dl telefon o che ó contesté formalmënter la soma da paié por le liber dl telefon mëss ortié na comunicaziun ala TIM por fax al numer 800.000.187. Nostes lëtres é da ciafé chiló: https://www.consumer.bz.it/it/addebiti-la-consegna-degli-elenchi-telefonici.

 

Degöna folia d’aluminium prëibel!

Ci che al é da savëi sön l’adoranza dla folia d’aluminium y de produc anfat te ciasa

 

L'aluminium pó se trasferí sön i alimënc cun chi che al é en contat, dantadöt cun sostanzes y produc aji o sará: aladô de stüdi fac dan da püch pó chësc sozede ince sce an cujina spëisa te folia d’aluminium.

Massa tröp aluminium: ingalin él tosser
Cun le passé dl tëmp pó perts che romagn s’acumulé tl corp y porté pro a conseguënzes sön la sanité, sciöche patologies neurologiches o nefrologiches, faziuns sön la fertilité y sön la sanité di osc. L’aluminium á bonamënter ince n cer pëis por ci che reverda l’Alzheimer y le crebesc al dansö. La cuantité mascimala al’edema da toleré che l’Autorité Europeica por la Segurëza Alimentara (EFSA) á definí é de n miligram de aluminium por chilo de pëis dl corp.
Cujiné tla folia d‘aluminium: comot o prigorus?
Cujiné te furn cern o pësc fac ia te aluminium é na tecnica da cujiné adorada gonot, mo ti ultimi tëmps vëgnera dejaconsiada da tröc. “I resultac dles analises chimiches fates dal'Université de Milan é stá demorvëia, cinamai por i esperc: ince sce la cern y le pësc ê gnüs cöc tla folia d’aluminium zënza marinadöra y zënza se, él gnü confermé n trasferimënt de de pices perts de aluminium dala folia ai alimënc”, sintetisëia Silke Raffeiner, esperta d’alimentaziun dla ZC. Le Ministere dla sanité á fat fá ciamó d’atres analises y do avëi odü i resultac ál fat na campagna d’informaziun.
Degun aluminium é ince damí por l’ambiënt
La produziun de aluminium, che vëgn dala bauxite, se damana de gran cuantités de energia, porta pro ala desdruziun dl bosch pluvial tropical y é dantadöt responsabla ti Tropics dl’intossiada de tröc habitat.
I consëis dla ZC: https://www.consumer.bz.it/it/niente-stagnola-favore

 


Co vëgnel pa dé dant i ingrediënc primars de n produt?

Por rajuns de marketing vëgnel fat sön la confeziun de tröc alimënc diretamënter o indiretamënter referimënt a süa provegnënza, por ejëmpl cun les indicaziuns “Fat te ..” o “Made in...”, mo ince cun n’imaja, n simbol o la bandira de n paisc.
Pian ia dal 1. d’aurí dl 2020 sarál sön chisc alimënc la provegnënza di ingrediënc primars, sce ara ne ti corespogn nia al post d’origina dl produt. La desposiziun nöia vel sön döt le teritore dl’UE. Cun ingrediënc primars él miné i ingrediënc che rapresentëia por ci che reverda la cuantité le 50% dl’alimënt y chi che vëgn assoziá ala denominaziun de chësc alimënt. N produt pó contigní un o de plü ingrediënc primars, datrai gnanca un.
Les organisaziuns de sconanza di consumadus se dá bele dî da fá por che düc i ingrediënc prinzipai di produc alimentars vëgnes dá dant avisa sön le patüc da mangé. Cun chësta desposiziun nöia indere mëss la provegnënza di ingrediënc primars ma gní dada dant, sce al vëgn fat referimënt al post d’origina dl produt.

Les indicaziuns scrites dant n’ó dí püch y nia deache le paîsc o la regiun d’origina pó, mo ne mëss nia gní dá dant: al tleca por ejëmpl diziuns sciöche “Ingrediënt che vëgn da n paîsc UE” o “Ingrediënt che vëgn da paîsc defora dal’UE” o “Ingrediënt che vëgn da paîsc UE y extra UE”. Al vëgn ince conzedü l’indicaziun “L’ingrediënt ne vëgn nia dal paîsc d’origina o post de provegnëza dl alimënt”.

 

Val’ consëis por lauré da ciasa zënza tröpes radiaziuns

  • Telefonades: plü dî y sovënz che an telefonëia, miú che al foss da adoré la linia fissa impede le smartphone. Che che s’un capësc fora pó telefoné cun le cabl se colian al computer. Le cordless él damí da tó por telefonades cörtes y che an fej ma dainré: al iradiëia le ce avisa tan co le fonin, sce nia deplü.
  • Por le coliamënt dl computer a internet ne desson nia tó le wi-fi, mo le cabl ethernet colié al router (LAN). Spo él da destodé cun n botun aposta dötes les funziuns (wi-fi), sides sön le computer, che sön le router. Ince i tablet y vigni fonin modern pó jí te internet cun le cabl tres adatadus aposta (chirí fora la modalité “te fligher” y destodé les funziuns wireless).
  • La conesciun wi-fi jiss a vigni moda da limité la destodan, por ejëmpl canche an dorm, ara nen vá dla cualité dl som.
  • D’atres fontanes de radiaziuns wireless che i podun saurí eliminé o sostituí (wi-fi o Bluetooth) é le mouse, la tastadöra, i oredlá, les casses acustiches, la conesciun dl babyphone, les stampantes y televijiuns. Metede averda: al é stampantes y televijiuns pro chëres che le wi-fi pó ma gní tut demez sce an les destaca daldöt.

 

“Sistems de segurëza por le gas metan, le monossid de carbonium o le gas licuid y cuntra le medefüch”

Zënza se tigní ales desposiziuns por le contignimënt dl’epidemia, vënn na dita dl nord dla Talia aparac porta a porta.
Ara é indô tan inant – y chësc cinamai tratan la pandemia dl coronavirus. Al é porsones che ne s’archita dan da nia. Al nes é gnü segnalé n’aziënda da defora dla provinzia, che al scomenciamënt de merz ciarâ da vëne te val’ perts dla provinzia “sistems de segurëza por le gas metan, le monossid de carbonium o le gas licuid” conesciüs ince sciöche “sensurs antigas o aparac cuntra intossiades y esplojiuns", tres le sistem dl “porta a porta”.
La ZC dëida recordé che an ne mëss nia istalé chisc aparac y che ai n’é nia preodüs dala lege. I consumadus n’á porchël nia le dovëi da lascé ite te ciasa i rapresentanc de chëstes dites y tan demanco ciamó te chësta situaziun de emergënza, y sambëgn n’ái nia bria da cumpré chisc aparac. Sce i ëis val’ dübe cherdede sö les Forzes dl Ordin.
Ajache al vëgn venü “porta a porta”, sciöche preodü dal Codesc dl Consum (d.lgs 206/2005), pó le consumadú se trá zoruch dal contrat stlüt jö te 14 dis de calënder da süa sotescriziun o dala fornidöra dl produt tres lëtra racomanada c.r. L’aparat mëss te chësc caje gní retü ala sënta legala dla dita aladô dles modalités y dla misciun dada dant tl contrat; al é le consumadú che paia.
I consulënc dla ZC é a desposiziun por informaziuns y assistënza sön la chestiun. Le numer de telefon é 0471 975597.

like-512_0.png

like-512_0.png

Top