Telegram cunsumadëures faure-merz 2012

Ćiarburant: ćiarié ite le tanch plëgn costa le 10 % deplü

Ti ultimi dui mëisc é le benzinn y le diesel jüs sö dl 10%. Na familia mesana tl Südtirol dà fora te n ann (dać dl 2010) 2328 euro por ćiarburant, 194 euro al mëis. Por gauja de chisc aumënć crësc insciö le pëis de chisc cosć implü sön le bilanz dles families tl Südtirol de feter 240 euro al ann y chësc comporta por tröc l’arjunjimënt dl livel de verda. Y esperć s’aspeta che i prisc vais ćiamò n iade sö. Por chësta rajun él bëgn damì lascè bindićé l’auto te garage y tó n pü plü gonot la roda o jì a pé. Mo impò él jënt che à debojëgn dl auto por se spostè y fà iadi plü lunć. Te chisc caji podéssel paié la mëia da ponsè a n’alternativa y passè al gas licuid o al metann. I vantaji é da odëi: cun i prisc che é śëgn costa le gas licuid le 50% demanco co le benzinn, y le gas metann é dl 70% miùmarćé.
Chësc aumënt tan asvelt di prisc dl ćiarburant devënta tres plü de pëis por les families y inće por l’economia. Porchël fóssel dërt che la Provinzia se fajess n pinsier sön la renunzia a na pert dles cutes por podëi smendrì le prisc dl 10-15%. Les entrades tla cassa dla Provinzia podess impò romagne sciöche ares é porvia che tröc passa a n’alternativa y dal’atra pert gnìssel zënzater venü de plü ćiarburant sce i prisc s’arbassass. Chësc foss n gran vantaje no ma por i zitadins y les zitadines, mo sambëgn inće por l’economia te chësta ria fasa de conjuntöra. Na reduziun dles cutes ma por i comuns de confin é na cossa da nia ajach’ara ne tëgn nia sö le turism dl cumprè ite y dl ćiarié ite le tanch plëgn foradecà y chësc ô inće y dantadöt dì na pordüda sigüda por les casses dla Provinzia.


Regolamentaziun nöia por scioldi en contanć y libri dl sparagn

Dal 1. de forà incà vêlel normes nöies por ći che reverda l’adoranza de scioldi en contanć:

  • al é proibì da paié cun scioldi en contanć por 1.000 euro o passa;
  • i sceć bancars y postai da passa 1.000 euro mëss avëi la tlausola “nia trasferibl”;
  • i libri dl sparagn dla banca o dla posta al portadù mëss avëi n saldo sot i 1.000 euro;
  • i libri dl sparagn dla banca o dla posta che à n saldo majer co 1.000 euro mëss gnì arbassà ćina ai 31 de merz dl 2012.

Metede averda por ći che reverda les cauziuns por i contrać d’afit: ćiarede che Osta cauziun ne sides nia deponüda sön n liber dl sparagn al portadù! Sciöche alternativa él conzedü ma n liber dl sparagn cun l’inom o na garanzia bancara.
Dai 6 de merz inant po i davagns, les ponsiuns y les indenitês dles aministraziuns publiches ma plü gnì paià fora por via eletronica. Por chësc mëssel gnì pité dales banches y dala posta „cunć corënć de basa“ aposta zënza spëises; por les tlasses soziales plü debles mëssel inće tomè demez la cuta de bol.


Cuntraband de benzinn: straufunghes sëćes

Cun i prisc dl ćiarburant che an ciafa dötaurela fêjel dër gola le pinsier da jì a fossenè benzinn tl’Austria. Y sc’an se tol para n canister o l’ater àn atira n valgügn euro de sparagnà. Mo al é da mëte averda! Sce valgügn importëia cuantitês de benzinn nia conzedüdes tla Talia, spo risćiëiel da perde l’auto y na straufunga de apresciapüch 7.700 euro.
Al é ma conzedü da trasportè alplü 10 litri de benzinn te n canister omologhè.


La svenüda dëida sparagné … éra propi insciö?

“Sconto” o „Svenüda“: chëstes é parores dër atratives. Feter degügn ne sa co se parè canch’ara se trata da jì a cumprè ite a prisc arbassà. Mo tan ti costa pa na campagna de svenüda a n comerziant? Por ti jì do a chësta domanda à la Zentrala Consumadus dl Südtirol relevè y controlè i prisc de 166 articui eletrics y 152 articui d’eletronica pro le medemo comerziant ai 13 de dezëmber y ai 11 de jenà.
Di 318 produć controlà ai 13 de dezëmber dl 2011 n’ê ai 11 de jenà dl 2012 indöt 64 nia plü da ciafè; 10 produć di 254 romagnënć ê ćinamai plü ćers y 67 miùmarćé. „Sc’an conscidra i produć singolarmënter, spo po les ofertes zënzater ester bones. Sc’an conscidra indere döt le sortimënt, spo é le davagn por le comerziant ma de püch mënder“ comentëia Walther Andreaus, diretur dla Zentrala Consumadus dl Südtirol. La svenüda vëgn adorada por tó y jì injins che le comerziant stënta da vëne – y sc’an conscidra chisc numeri, spo él propi chësc le caje. Por che n produt sides veramënter bunmarćé messess les reduziuns de prisc ester majeres, y dantadöt tó ite de plü produć.
Le consëi: se chirì fora le produt ch’an oress se cumprè bele denant che la svenüda mëtes man. A chësta moda pol gnì ciafè fora le sconto efetif. Sce le produt che an chir ne n’é nia plü da ciafè y an s’un chir fora n ater, spo désson dagnora se damanè: me cumprassi chësc, inće sce le prisc ne foss nia arbassè?


Bolëtes dla forza eletrica y dl gas: lì jö regolarmënter le cumpedadù dëida sparagné

Te chisc tëmps olache la crisa tëgn pro, pàiel la mëia da imparè a conësce nostes usanzes por ći che reverda le consum de forza eletrica, gas, öre da scialdè y ega. La maiù pert de nos sa ma püch o nia de so consum efetif y de sües usanzes de consum: sot a chëstes condiziuns vëgnel insciö strapuzè ressurses y sciuré demez tröc scioldi. Ala medema manira aumënta inće les bolëtes por la forza eletrica, le gas, l’ega y le refodam y chësc porta pro eventualmënter a mëte en crisa ćinamai döt le bilanz de na familia.
Avisa porchël ciafëise chilò dessot n valgügn consëis:

  • canch’an controlëia les bolëtes dla forza eletrica y dl gas, ne déssel nia ma gnì ćiarè ala soma da paié, mo al dess inće gnì controlè döta la tabela de suravijiun y les letöres dl cumpedadù, che ala fin fej fora la soma da paié. La soma dla bolëta é pö ma la conseguënza y le resultat dl cumpedadù y nia al contrar;
  • n iade al mëis (o inće vigni dui mëisc) désson jì a lì i cumpedadus diretamënter instësc y se scrì sö le resultat. N iade al ann (magari ala fin dl ann) déssel inće gnì lit jö le cumpedadù dl’ega. N aiüt pratich nes pîta la cherta aposta dla ZCS da podëi desćiarié sot a www.verbraucherzentrale.it/17v17d65548.html).

De plü consëis por sparagné energia podëise ciafè sön la plata internet www.verbraucherzentrale.it/energie..


Paiamënt dles ponsiuns de invalidité zivila: al po gnì fat pro vigni banca

Dan da püch nes à comëmbri dla Zentrala Consumadus dl Südtirol (ZCS) che ciafa ponsiuns de invalidité zivila portè dant chësc problem: aladô dles diretives dl’aministraziun provinziala podôn ma jì a tó fora chësta ponsiun pro na portina dla posta o scenò tres na transaziun sön n cuntcorënt a inom dl titolar dla ponsiun pro na banca tl comun de residënza.
La ZCS ti à insciö presentè döta la chestiun al Ministêr dl’economia y dles finanzes. Dan da püch à le Ministêr stlarì la chestiun cun l’afermaziun che “le destinatar de na ponsiun (…) po damanè che la ponsiun ti vëgnes paiada fora sön n cuntcorënt a so inom”.
Fazit: la ponsiun po gnì paiada fora sön n cuntcorënt pro vigni istitut bancar, che é a inom dl titolar dla ponsiun. Al é bel anfat sce la banca é tl Südtirol o fora dl Südtirol o sc’al se trata de na banca on line.


Normes nöies por i implanć da scialdè

Dal 1. de jenà vêlel normes nöies por i implanć da scialdè: tl dagnì tómaràl demez la mosoraziun anuala dl gas de desćiaria por de pici implanć da scialdè a gas y a öre, che an ciafa sovënz te de pices abitaziuns. Les normes é indere deventades plü rigoroses por de majeri implanć y por le pröm iade gnaràl da śëgn inant inće controlè n iade al ann i implanć da scialdè a lëgna.
Chëstes normes nöies determinëia i valurs limit d’emisciun, la regolarité, la sort y les modalitês di controi di implanć da scialdè aladô dla grandëza dl implant y reverda sides i implanć da scialdè a öre y a gas che à plü co 35 chilowatt, mo inće chi a lëgna cun plü co 35 chilowatt. Ma plü por chisc y nia plü por de mëndri implanć mëssel gnì lascè mosoré n iade al ann da n scoaćiamin autorisé i valurs limit d’emisciun. Insciö é l’implant dagnora regolè indortöra y les emisciun y le consum vëgn tignis a n livel otimal.
La lista di scoaćiamins autorisà é da ciafè sön la plata internet dl’Agenzia provinziala por l’ambiënt www.provinz.bz.it/umweltagentur. Le scoaćiamin mëss ti relascè al proprietar dl implant da scialdè n atestat cun i resultać dla mosoraziun.

like-512_0.png

like-512_0.png