Telegram cunsumadëures jenà/forà 2018

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


Intardiades dla ferata: Trenitalia tira en lunch l'introduziun de dërc nüs por i passajiers
ZCS: La Cherta dla cualité cun retüdes por pendolars y pendolares é bele da n pez arjignada

Tla Zentrala di Consumadus vëgnel ultimamënter registré n aumënt dles reclamaziuns porvia de ferates tardies o tomades fora y ince datrai por na stleta gestiun dl'informaziun de chësc vers. A nen paié lassura él dantadöt les pendolares y i pendolars, é pö chëstes les porsones che perd ciamó de plü tëmp sön le iade y mëss ciamó fá cunt cun problems sön le post de laur. Döt jiss da gní soporté plü saurí por les porsones che vá de por de incërch cun la ferata, sce al gniss preodü retüdes adatades.
Cun le sostëgn dla Repartiziun provinziala Mobilité él bele l'ann passé da d'aisciöda gnü fat n'acordanza danter la Repartiziun provinziala, Trenitalia y la Zentrala di Consumadus por fá valch cuntra le problem dles intardiades, che foss dötaurela ma plü da sotescrí. Mo cina sëgn ne n'é la Cherta dla cualité, preodüda por lege bele da de plü agn, mai ciamó gnüda realisada da Trenitalia. A chësta moda ti vëgnel neghé dërc essenziai ales pendolares y ai pendolars. Te chësta Cherta vëgnel preodü che Trenitalia ne ti paies nia les straufunghes por intardiades ala Provinzia, mo ales pendolares y ai pendolars sot forma de bonus. Le bonus messess gní acredité diretamënter sön le Südtirol-Pass, zënza bojëgn da fá domanda aposta.
La Zentrala di Consumadus prëia porchël l'assessur Florian Mussner da ti fá a Trenitalia les straufunghes preodüdes tl contrat de sorvisc por l'intardiamënt tl'introduziun dla Cherta dla cualité. Le diretur dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) dij: "La cualité dl trasport publich local pón ince odëi canche al é problems. La Cherta dla cualité foss n meso de chësc vers, mo al n'é nia da capí ciodí che chësc stromënt important vëgn saboté a chësta moda."


MiFID II porta de plü informaziun sön i cosć por cliëntes y cliënc di sorvisc finanziars
Sce la banca ó ajorné le chestionar MiFID ...

Ai 3 de jená él jü en forza desposiziuns de lege nöies y importantes por ci che reverda i sorvisc finanziars y les relaziuns danter mediadus finanziars y investidus. Da n valgönes edemes incá ti mëna les banches ala clientela che á investimënc te scioldi, comunicaziuns de mudaziuns dl contrat (tl lingaz tecnich ti dijon "ius variandi") y la inviëia a storje pro tla banca por atualisé le chestionar MiFID (tres chësc vëgnel fat le profil dles investidësses y di investidus).
Ara ne se trata sovënz nia de diretives veramënter "nöies", mo bëgn ma de prezisaziuns y renforzamënc di dovëis a ciaria di mediadus finanziars che gnô bele odüs danfora dala diretiva da denant. A chësta moda dessel gní garantí che les cliëntes y i cliënc dles banches vëgnes sconá deplü y pois chirí fora cun plü cosciënza i investimënc te scioldi che ares/ai ó fá.

N valgügn consëis dla ZCS:

  • Canche an scrí fora le chestionar MiFID dessel gní respognü avisa ales domandes (zënza se lascé influenzé dala consulënta o dal consulënt): fá n profil dl risch é n aspet important por podëi defëne damí sü dërc.
  • Metede averda a sciöche al vëgn fat l'ordin de cumpra de n cer produt; aladô dla sort de sorvisc (consulënza o ma esecuziun) se müda le livel de sconanza por les cliëntes y i cliënc.
  • Liesse jö avisa "les racomanaziuns personales" y la relaziun dla consulënza denanco sotescrí.
  • Por ester bogn da chirí fora coscientamënter l'investimënt te scioldi ól ester tëmp; porchël tolesse dlaurela y ne stede a se lascé mëte prescia, an pó ince ponsé sura n valgügn dis!
  • Controlede i cosć dl investimënt te scioldi, en relaziun al produt che i oresses cumpré.
  • Metesse fins de investimënt realistics; sce chisc vëgn arjunc do da püch tëmp vëgnel aconsié da vëne y ciaré da realisé ci che an á davagné por ne risćé nia da perde döt cant a dorada lungia.

De plü informaziuns é da ciafé sön www.verbraucherzentrale.it.


Contribut provinzial por mosöres de sparagn energetich: al pó indô gní fat domanda

Dal 1. de jená incá él indô poscibl da fá domanda por ciafé n contribut provinzial por les mosöres de sparagn energetich plü desvalies y por l'adoranza de fontanes d'energia renovabla. Les domandes é da ti presenté al Ofize Sparagn d'energia cina al plü tert la fin de jügn.
Do le moto "che che röia por pröm, ciafa por pröm" vëgnel ince en chësc ann indô dé contribuc da pert dl Ofize Sparagn d'energia. Porchël dess che che á intenziun da s'anuzé dl contribut provinzial ciaré da dé jö la domanda le plü snel che ara vá. Ma insciö pón ester sigüsc da ciafé spo davëi ince n contribut. Canche la ola dai scioldi dla Provinzia é öta, vëgnel desdit le contribut y al é da fá domanda danü. Deache al é da presenté domanda de contribut denanco mëte man cun i laurs, dessel a vigni moda impormó gní scomencé impara canche an á tles mans la conferma che an ciafa i mesi finanziars da pert dla Provinzia.
Al vëgn recordé che impede s'anuzé dles detrates fiscales dl stat por les mosöres de sparagn energetich desvalies, che é porater gnüdes prorogades ince por le 2018, á les consumadësses y i consumadus la poscibilité da damané do n contribut de un n iade a livel provinzial. Le contribut da pert dl Ofize Sparagn d'energia fej fora cina al 50% di cosć aprová y vëgn conzedü por mosöres de sparagn energetich desvalies y por l'adoranza de fontanes d'energia renovabla. Por condomini cun almanco 5 unités d'abitaziun pó le contribut cinamai rové al 70%.

Informaziuns plü avisa é da ciafé sot a www.verbraucherzentrale.it.


Do le bonus por l'energia y le gas, vëgnel sëgn ince n bonus por l'ega
ZCS: I comuns dess defata se dé da fá

Le Consëi provinzial â, tl cheder de sües competënzes legislatives, bele l'ann passé d'agost deliberé le regolamënt d'esecuziun por les tarifes dal'ega da bëre tl Südtirol (decret dl Presidënt dla Provinzia n. 29 di 16.08.2017). Le regolamënt atuëia les desposiziuns preodüdes dala lege provinziala corespognënta (lege provinziala n. 8 dl 2002, articul 7) che se basëia sön i prinzips dla diretiva dl'Uniun Europeica 2000/60/CE.
Na novité dl regolamënt é les mosöres de sconanza por consumadësses y consumadus che é te de ries situaziuns finanziares y soziales, che an pó definí en cört "bonus sozial ega". Le regolamënt vëiga danfora che: "Tl regolamënt tarifar dl Comun pól gní tigní cunt di caji de relevanza soziala particolara y preodü i criters por l'esenziun o la reduziun dla tarifa."
La regolamentaziun plü detaiada dla tarifa ti speta insciö ai singui Comuns, che pó a chësta moda danterater stabilí che les zitadines y i zitadins te situaziuns de bojëgn n'á en pert o daldöt nia bria da paié la tarifa.
"Tl caje de fatures por l'adoranza a ciasa nia paiades ne pól nia gní fat sté sö la fornidöra d'ega da bëre. Por vigni porsona residënta mëssel gní garantí almanco 50 litri d'ega da bëre al de sciöche minimum vital."
Chësta cuantité ti corespogn ala "cuantité minima vitala" tla Talia, stabilida dal decret dl Presidënt dl Consëi di Ministri di 13 d'otober dl 2016 (tarifa soziala dl sorvisc dl'ega).
Insciö vëgnel ince assiguré a livel provinzial mosöres de sconanza importantes por ci che reverda l'ega da bëre por families, ince aladô dla Cherta di dërc fondamentai dl'Uniun Europeica. Chësta ti garantësc a dötes les zitadines y a düc i zitadins da ti podëi pormez ai sorvisc de interes economich general, sciöche por ejëmpl l'ega da bëre.
Sëgn ti spetel ai Comuns l'inciaria da mëte en pratica avisa ci che é gnü stabilí dala legislaziun provinziala. De plü informaziuns él da ciafé sön www.verbraucherzentrale.it.


É l'ingver bun cuntra les desfridades?

L'ingver (zingiber officinale) é conesciü por süa saú aromatica y picanta. Te ciasadafüch vëgnel adoré le fió sot tera dla planta d‘ingver, a chël che an ti dij rizom, por ejëmpl sciöche erba da saú por les jopes o pro tês. Por n tê da ingver adoron dui de de gran cazüsc de ingver frësch graté. Chësc é da scialdé sö te n liter d'ega, lascé cöje por diesc menüc alalungia y dedô coré jö.
L'ingver é rich de sostanzes vegetales secundares, danter chëstes sostanzes anties y picantes. Al ingver ti vëgnel atribuí na faziun antiossidanta, antibaterica, antivirala y che tëgn indô infeziuns, al dess ince ester bun cuntra le gní stome, le rejeté y la mancianza d'apetit y al dess ince stimolé la formaziun de süc por la digestiun. Tla medejina tradizionala cineja vëgnel adoré l'ingver por curé romatisc, me ai muscui y desfridades. Ince t'Europa vëgnel tres deplü reconesciü sciöche meso cuntra desturbs al magun y al stentin y cuntra le stome. Al n'é nia ciamó gnü desmostré scientificamënter süa faziun de prevenziun cuntra les desfridades. Impó vëgnel ponsé che les sostanzes picantes che é tl ingver scialdes le corp da daite y stimolëies l'insangaziun dles mucoses; insciö ne röiel nia plü tan saurí ite agënc patogens.
L'ingver crësc te regiuns tropicales y subtropicales. L'India é le maiú produzënt, le plü ingver vëgn indere esporté dala Cina. Tl passé á l'ingver dala Cina dé tl edl por la presënza, en pert ince alta, de pestizig.


Detrates dala cuta pro imobii: prorogaziun y novités

La lege de stabilité dl 2018 á proroghé les detrates dala cuta dl 50% por laurs de ressanamënt cun spëises mascimes de 96.000 euro y chëres dl 65% por ressanamënc energetics (cun limitaziun al 50% te n valgügn caji, la spëisa mascima variëia); al é indere da osservé n valgönes condiziuns nöies.
Al é ince gnü confermé le bonus por mebli che speta por laurs de ressanamënt metüs man do dal 01.01.2017 por chi che al é le dërt de detrata fiscala dl 50%. Al pó gní trat jö le 50% de alplü 10.000 euro por mebli y aparac eletrics cun n'efiziënza energetica alta.
Na novité é le "bonus vërt" cun chël che an pó trá jö dala cuta le 36% de alplü 5.000 euro pro unité imobiliara por inverdí terasses, soras y i.i.
Ci che é d'importanza canche ara se trata de detrates dala cuta é che an dess ponsé sura avisa dan, tratan y do l'intervënt, ci che al ó ester por ne risćé nia che i scioldi dles alisiraziuns fiscales, che an mina d'avëi sparagné, vais a perde. Por podëi s'anuzé deplëgn dla detrata fiscala dessel gní stlarí damperfora, sce al vëgn bëgn paié assá cuta sön le davagn.
Por ci che reverda les cutes dess vignun ciaré da se informé instës adora assá - chël ó dí denanco scomencé i laurs - pro consulëntes o consulënc profescionai. Che che é responsabl y á spo n problem sce al ess da gní dant fai é les porsones atocades instësses che á dé l'inciaria da fá i laurs y ó s'anuzé dl bonus fiscal.


Tarifaziun vigni 28 dis por telefon, fonin, internet y televijiun: tröpes parores, püc fac - al é da aspeté co che ara jará inant

Da aurí dl 2018 inant messará düc i sorvisc fá aladô dla lege na faturaziun vigni mëis, mo al ne vëgn nia preodü che al mëssess gní retü les somes calcolades surafora sön la basa di 28 dis por i mëisc passá. L'autorité de control se tol a dí che canche al vëgn mudé le tëmp de faturaziun (d'aurí dl 2018) mëss i gesturs (TIM, Vodafone, Fastweb y WindTre) tl medem tëmp ince rete i imporc faturá implü, nia iustificá. I gesturs á fat recurs dan dal Tribunal aministratif. Dal punt d'odüda dles consumadësses y di consumadus n'é döt chësc nia regolamenté sciöche al aldiss da ester. Chiló él n valgügn consëis por s'orienté y savëi ci che al é da fá.

  1. Mi contrat de linea fissa, internet o moscedé é passé a na faturaziun vigni 28 dis da d'aisciöda dl 2017
    Al é anfat sce al é bele gnü fat na reclamaziun o no, sciöche la situaziun é sëgn vëgnel aconsié da aspeté ci che les sozietés fajará d'aurí, chël ó dí sce ares acreditëia indô, canche ares passa ala faturaziun vigni mëis, i dis "implü" che é gnüs calcolá o no. N caje d'ejëmpl cun resposta negativa ala reclamaziun á la Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) bele mené tres l'apajada; le gestur indere s’á refusé da rete i imporc reclamá, fajon referimënt al recurs pendënt dan dal Tribunal aministratif.
  2. Mi contrat de fonin y de televijiun a paiamënt é passé a na faturaziun vigni 28 dis da d'aisciöda dl 2017
    Da d'aurí dl 2018 inant él da ciaré do che la faturaziun vëgnes bëgn fata vigni mëis y nia plü vigni 28 dis. Al ne vëgn nia odü danfora retüdes.

Sambëgn controlará ince la ZCS sciöche la cossa jará inant.

Te nosta newsletter debann ves informarunse di svilups atuai. I podëis s'aboné sot a https://www.consumer.bz.it/de/newsletter-anmeldung.

like-512_0.png

like-512_0.png