Telegram cunsumadëures mà/jügn 2019

Newsletter


Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

 

Buy&Share: sanziuns a 6 sozietés online por passa n miliun de euro!
L'AGCM á detlaré che le sistem de venüda ingiana y é agressif

L'Autorité Garanta dla Concorënza y dl Marcé (AGCM) á straufé, ince sön segnalaziun dla ZCS (Zentrala di Consumadus dl Südtirol), por indöt passa n miliun de euro sis sozietés che laora te internet tres le sistem Buy&Share: Girada S.r.l.s. (girada.com); Zuami S.r.l.s. (zuami.it); Gladiatori Roma s.r.l.s. (bazaza.it y listapro.it); SHOP BUY S.r.l.s. (shopbuy.it); IBALO S.r.l.s (ibalo.it); E CO WORLD (66x100.com).
Aladô de ci che é gnü dit dal'Autorité “á i operadus promoiü n'oferta comerziala particolara, olache i consumadus é gnüs inviá da cumpré produc a n prisc dër sconté, paian ite atira le prisc sconté damané, mo mësson spo aspeté da ciafé le produt cina che d'atri consumadus ess cumpré le medemo”.
Le sistem de venüda de chisc sic vëiga danfora en sostanza na forma de cumpra condizionada: an ciafa le produt impormó canche d'atri dui consumadus paia apostan le medemo produt, a chësta moda vëgnel curí le prisc plëgn de cumpra dl produt. Cun l'aumënt dl numer de domandes ne garantî le sistem indere nia la fornidöra di produc. L'AGCM arata che chësc sistem de venüda:  “sides na presentaziun dla venüda che ingiana, bona da baié sö i consumadus da tó dezijiuns comerziales, che ai n'ess scenó mai tut: che che apostëia vëgn ingiané sön la poscibilité da stlü jö le prozes de cumpra y da ciafé veramënter i bëgns apostá”.
I ves recordun che sön le sit www.conciliareonline.it vára da ti rové pormez ala prozedöra debann por porvé da ciafé na soluziun tl caje de stritaries che vëgn da na cumpra online.


LA ZC denunziëia le reclam ingianus dla posta y ti le segnalëia al Antitrust
La posta se tol sö n impëgn devers dl’AGCM y di consumadus

Ciamó d'agost dl ann passé ti â la ZC segnalé al'Autorité Garanta dla Concorënza y dl Marcé n reclam de Poste Italiane sön i libri y deponimënc de sparagn postai, ajache ara i aratâ ingianusc. La campagna de reclam, denominada “Buoni e libretti – Buono a sapersi” ê gnüda metüda a jí da Poste Italiane de messé dl 2018. L'ingianada aratada revardâ dantadöt val' afermaziuns contignüdes ti messaji de reclam: “Il rendimento a scadenza è garantito”.
La ZC â contesté pro l'AGCM dantadöt l'ultima afermaziun dl reclam, aratan che ara ne jiss nia a öna cun la verité. Sce an tëgn cunt di cosć fiscai a chi che i libri y i deponimënc de sparagn é sotmetüs (dantadöt la cuta de bol, n'essel te tröc caji gnanca podü "gní garantí” n davagn canche ai toma.
Do che al é gnü metü a jí l'azertamënt da pert dl'AGCM, s'á Poste Italiane tut dant da azeté les condiziuns impormetüdes y informé i consumadus. L'Antitrust n'á porchël nia straufé Poste Italiane.
“Le provedimënt dl'AGCM confermëia l'importanza de nosta funziun de monitoraje por ci che reverda les tröpes informaziuns comerziales, che n'é datrai nia tan trasparëntes y tleres, cun chëres che al ti vëgn fat vigni de reclam ai produc dai intermediars bancars y finanziars pro la jënt. Al é dagnora bun da mëte averda, nia ma al reclam mo ince ala descriziun dles condiziuns di produc pitá denanco sotescrí val' produt finanziar.”
I detais dl provedimënt é dan man sön la plata internet www.consumer.bz.it.


Renforza pa veramënter le iogurt “pro-biotich" le sistem imunitar?

Agn alalungia nes á le reclam impormetü che le iogurt pro-biotich renforza le sistem imunitar y regolëia l'ativité di baroc. La parora “pro-biotich" vëgn adorada por descrí grups de baters speziai, sciöche por ejëmpl le Lactobacillus Casei Shirota o le Bifidobacterium Animalis DN 173 010. Chisc grups é resistënc ai süc de digestiun y arjunj porchël le colon ciamó vis. Tl caje iadeal pói se stabilí iló y influenzé positivamënter la flora intestinala.
Cina sëgn n'é indere i produturs nia stá bugn da desmostré sciöche al alda y a na moda scientifica la fondamënta dles impormetüdes che vëgn fates dal reclam. “L'Autorité europeica por la segurëza alimentara (EFSA) á por intant proibí chëstes indicaziuns generales sön la sanité che reverda i grups de baters ajuntá”, nes spliga Silke Raffeiner, esperta de nudrimënt pro la Zentrala di Consumadus. “Dala fin dl 2012 pó les indicaziuns de nudrimënt y sön la sanité ma gní adorades tl'Uniun Europeica por produc alimentars che é gnüs ejaminá scientificamënter".
I produturs adora porimpó furbaries por ti sciampé ales desposiziuns europeiches, ajuntan por ejëmpl a chisc produc vitamines sciöche la D y la B6. La frasa “porta pro al funzionamënt normal dl sistem imunitar" vëgn conzedüda por chësta sort de vitamines.
Por na dieta ecuilibrada ne vál nia debojëgn de produc da lat cun pro-biotics, daldöt ne nia, ajache ai á ince tröc zücri. I baters de aje latich de cualité che ti fej bun a nosta sanité é ince da ciafé tl iogurt normal che é miú marcé.


La Curt de Cassaziun ti dá rajun a n ciafer cun handicap
Le Comun de Balsan mëss ince paié les spëises legales dl prozes
La ZC: l'anulamënt dla sanziun ne basta nia!

Chësc fat é bele sozedü dl 2015: na zitadina austriaca cun handicap ê jüda cun so auto tla zona limitada al trafich dl zënter de Balsan y â metü süa autorisaziun speziala por porsones cun handicap sön le vider dant, a na moda che ara foss saurida da odëi. Baldi n'âra nia metü averda a ci che ê scrit sön la tofla metüda sö iló, che inviâ a ti lascé alsavëi ala polizia de comun che ara foss jüda iló cun l'auto y la targa dl veicul, o denanco jí iló o tles 48 ores dedô. Do chësta violaziun âra ciafé a ciasa na gran straufunga dal Comun de Balsan (81 euro plü 15 euro de spëises d'azertamënt y notificaziun).
Do le pröm degré de iudize y l'apel á nosta compagna tut la dezijiun da jí dan la Curt de Cassaziun, y chiló ti él finalmënter gnü dé rajun: le Tribunal de Balsan n'ess nia podü ghiré les spëises de litiga y la straufunga (detais dl prozes é desponibli sön www.consumer.bz.it).
Apert le caje spezifich mësson se fá na domanda sön n prinzip fondamental: ne foss nia pordërt i ënc che gestësc les strades obliá, aladô dles desposiziuns varëntes, da alisiré la mobilité dles porsones cun handicap, impede ti foré ti torchi? Aladô dla ZC pél che le Comun de Balsan ne l'ais nia fat. Suraciarié porsones bele dejavantajades cun ciamó n majer pëis burocratich n'é sigü nia n bel segnal por la jënt. La dezijiun spo da ne se cruzié nia dl anulamënt dla sanziun y da ti sforzé sö al utënt döta la prozedöra di trëi degrá de iudize, dij döt.
“I sperun che le Comun de Balsan toles val' dezijiun che vá debojëgn do chësc fat y se crüzies finalmënter da tó y jí cun na burocrazia nia da capí ti confrunc de ciaferies y ciafers da na mobilité smendrida” dij Walther Andreaus, diretur dla ZC.


Mobile: Roaming al ester
Ciodí paia pa Roberta 3 euro al de tl'Austria, sce le roaming messess ester debann?

Roberta nes scrí: “Dan da püch sunsi stada n valgügn iadi a Desproch. Canche i á controlé tan de scioldi che i â ciamó sön le fonin, ái odü che al m'é gnü trat jö 3 euro por sorvisc al ester vigni iade che i sun jüda a Desproch. I aratâ che le roaming foss oramai debann? Co él pa poscibl che al sozedes ciamó val' de te?"
I operadus dla rëi mobila ti pita a sü cliënc tarifes internazionales “pre-liëntes" por zirca 2 - 6 euro al de tl caje de adoranza. Chisc tol ite, avisa sciöche i contrac dër slariá fora por les telefonades nazionales, n cer numer de menüc da telefoné y/o SMS y/o dac. La soma mëss gní paiada canche an adora le pröm iade al ester le fonin. L'ativaziun de chëstes tarifes é gnüda lasciada alsavëi tres comunicaziuns aposta, mo chëstes pó, aladô dl caje, ester gnüdes fates ince agn denant y é porchël gnüdes desmentiades.
Le problem é che al vëgn trat jö la soma intiera impede le cost dles telefonades, di SMS o di coliamënc cörc a internet dla naziun de provegnënza.
Nosc consëi: i podëis controlé tres l'aplicaziun dl gestur tla lerch personala o pro le sorvisc por i cliënc dl gestur, sce chëstes tarifes al ester é o manco atives, y les dejativé sce al vá debojëgn. Roberta pó presenté na reclamaziun por les somes paiades, ince sce te so caje (sciöche al sozed baldi sovënz tl ciamp dla telefonia) pó la spëisa por la reclamaziun ester majera co la soma contestada (12 euro).


Sentënza dla Curt d'Apel de Balsan por dui sparagnadus de passa 90 agn

Ai 13 d'aurí él gnü dé jö na sentënza importanta dla Curt d'Apel de Balsan sön i investimënc finanziars. Ara nen vá dl caje de döes porsones de passa 90 agn rapresentades y defenüdes dal avocat prof. Massimo Cerniglia consulënt dla ZC, che â pluré dl 2014 la Banca Popolara dl Südtirol dan le Tribunal de Balsan, damanan che ara gniss condanada da rete i passa 120.000 euro che ai â investí agn denant te bonds dla Lehman-Brothers.
Aladô di sparagnadus â la Banca fat mëte düc sü sparagns sön n su titul zënza desfarenzié l'investimënt, azentuan insciö zënza motivaziun le risch. Le Tribunal de Balsan n'â nia azeté les ghiranzes di sparagnadus cun la pröma sentënza dl 2017 y i â ince condané da paié les spëises legales.
I sparagnadus ne l'â nia dada sö y â proponü l'apel.
Te manco de n ann y mez á la Curt d'Apel de Balsan definí le iudize y á condané la Banca da rete i dagns a bëgn di sparagnadus y di arpadus, da paié les spëises legales de pröm degré de iudize y d’apel, reconescion che la Banca â falé da ti fá investí ai sparagnadus düc sü sparagns te n titul su, aumentan insciö le prigo dl investimënt. La deversificaziun di titui, sciöche sistem de reduziun dl risch colié a vigni sort d' investimënt finanziar, é n prinzip che vel por düc i investiturs, cinamai por chi che á na propenjiun costanta y investimënc speculatifs.
La sentënza desmostra ince che i sparagnadus n'á nia bria da la dé sö canche sües rajuns ne vëgn nia ascutades sö te na pröma fasa dl prozes, y che sce les rajuns á na fondamënta sterscia él bun da tó la dezijiun da jí dan la Curt d'Apel y eventualmënter ince dan la Curt de Cassaziun, ajache la iurisdiziun n'é nia unica, mo componüda.


Regoles nöies por che che ó cumpré na ciasa en costruziun
Dai 16 de merz dl 2019 velel regoles nöies por i contrac de venüda

Dai 16 de merz incá mëss che che ó sotescrí n contrat preliminar de cumpra de na ciasa en costruziun de na dita de costruziun, por chëra che al n'é nia ciamó gnü relascé le zertificat d'abitabilité, jí a vigni moda da n notar.
Le d.lgs 14/2019 á preodü che le contrat preliminar vel ince sce ara se trata de n scrit privat autentiché, olache la sotescriziun pó gní autenticada ince da n notar austriach (che ne fej nia le control sostanzial dl contignü dl at).
I sotrissun che la norma é obliënta y porchël comporta süa violaziun l´anulamënt dl contrat.
Implü á le Codesc dla crisa d'impresa y insolvënza porté ite n valgönes restriziuns sön la fideiusciun y garanzia d'assiguraziun che le costrutur mëss ti dé al compradú, sciöche bele preodü dal d.lgs.122/2005.

D'atres novités:

  • La fideiusciun pó ma gní dada da banches o assiguraziuns.
  • La fideiusciun mëss jí a öna cun le model arjigné ca dal Minister de Iustizia.
  • A pert la fideiusciun mëss le costrutur dé jö al momënt dla zertificaziun dal notar, scenó ne vel le contrat nia, ince na poliza d'assiguraziun de diesc agn por garantí la retüda di dagns materiai y direc eventuai dl frabicat che vëgn da desdrüta totala o parziala o da de gragn defec de costruziun.
  • Le model de poliza vëgn arjigné ca dal Minister dl Svilup economich.
  • Dla fideiusciun pón s'anuzé sides ti caji de crisa dl costrutur/venditur che tl caje (nü) de mancianza de surandada dla poliza d'assiguraziun por la garanzia de diesc agn al momënt dla zertificaziun dal notar, y sce le consumadú ó se trá zoruch dal contrat.
  • Ti contrac mëssel ester i dac dla fideiusciun y dla poliza d'assiguraziun.

 

like-512_0.png

like-512_0.png