Telegram di consumadëures merz/aurí 2021

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

Cashback y lotaria di bons de cassa
Ci che é anfat y ci che é atramënter

Al 1. de forá él pié ia ofizialmënter la lotaria di bons de cassa. Da dailó inant ti él rové ala Zentrala di Consumadus dl Südtirol zacotan de segnalaziuns. Les consumadësses y i consumadus ó savëi ci desfarënzia che al é danter le cashback y la lotaria.
Pro le cashback ciafon derevers scioldi sce an á paié cun mesi de paiamënt zënza scioldi contanc: i scioldi vëgn retüs sce an á fat do da sis mëisc almanco 50 de chisc paiamënc. Pro vigni paiamënt ciafon derevers alplü le 10% y dötalplü 15 euro pro operaziun y la soma mascimala pro semester é de 150 euro.
Pro la lotaria di bons de cassa generëia indere vigni euro sön le bon de cassa de n paiamënt zënza contanc na cherta virtuala (cina alplü 1.000 euro pro bon de cassa) che tol spo pert ales estraziuns desvalies (vigni edema, mëis y ann).

I scioldi dl cashback é scioldi sigüsc sce an ademplësc les condiziuns, i pesć dla lotaria mëss indere gní davagná.
Ci che les döes scomenciadies á deboriada é che trames é provedimënc por scombate l'evajiun fiscala. Implü mësson avëi la majera eté, la residënza tla Talia y cumpré ite sciöche consumadëssa privata/consumadú privat (chël ó dí nia cumpré ite por n'ativité comerziala o na profesciun lëdia). Al vel ma paiamënc te botëghes fisiches. Le comerz online vëgn stlüt fora. Pro la lotaria vëgnel surapró ince stlüt fora i paiamënc olache al é le codesc fiscal sön le bon de cassa por podëi spo trá jö l'import dala cuta.
Informaziuns plü avisa sön co che an fej da se registré a trami i programs é da ciafé sön www.verbraucherzentrale.it.

 

Paiamënc cashback mancianc: le portal por les reclamaziuns
ZCS: insciö fejon da reclamé sce al é gnü fat fai

Ti ultimi mëisc á zacotan de consumadësses y consumadus reclamé deache n valgügn paiamënc n'ê nia gnüs registrá sön l’app “IO” dl program de cashback.
Sëgn á la Consap (Concessionaria Servizi Assicurativi Pubblici) metü a desposiziun n portal por reclamaziuns. Chësc é da ciafé chiló:
https://reclamicashback.consap.it/reclamiprivate/faces

Sön chësc portal de reclamaziun vëgnel descrit avisa dötes les modalités y i termi. An pó fá reclamaziuns por acreditamënc mancianc o nia corec te 120 dis da canche al é gnü stlüt i tëmps de paiamënt desvalis.
De plü informaziuns él da ciafé sot a chësc link: https://www.consumer.bz.it/de/fehlende-cashback-auszahlungen-portal-fuer-beschwerden

 

Mangé indortöra tl home office

La metoda plü efiziënta canche an laora tl home office é bonamënter chëra da planifiché le de. I pasć prinzipai sciöche ince les palses amesa ite y la palsa café dess gní programades a na moda che an pois ince veramënter se tó dlaurela da mangé.
Deache tröpes porsones che laora tl home office fej te chësc tëmp püch movimënt á l'alimentaziun otimala plütosc püces calories y tëgn dî pormez: verzöra y ordöra, en pert crüa, en pert cöta é la basa di pasć. Alimënc che contëgn tröpes proteines sciöche früc da cose, ciajó y vignitant n ü o l'ater tëgn dialalungia pasciü. Produc de farina integrala tëgn plü dî pormez co produc de farina blancia. I öri vegetai de cualité alta ti dá al corp aji grasc vitai nia saturá.

Arjigné ca sistematicamënter un n iade al'edema i pasć (meal prepping) dëida smendrí le tëmp da cujiné tratan i atri dis. Sce an cujina por ejëmpl un n iade al'edema danfora, vára da adoré ci che an á cujiné i dis dedô y da se sparagné insciö cotan de tëmp. Ince verzöra dlaciada ite pó ester d'öga.
Al é important da bëre assá. La miú cossa é s'arjigné ca na termos de tê da doman o na carafa d'ega de spina. Bëre regolarmënter é important por mantigní na bona conzentraziun.
Al dess ince gní programé le tëmp por l'ativité fisica por che ara vëgnes spo ince efetivamënter fata. Al é da dí che le movimënt dl corp dëida smendrí chimicamënter i ormons dl stres te nosc corp.

 

Telefonia mobila: menüc ilimitá, o impó ne nia?!
ZCS: Metede avisa averda ales condiziuns!

Ti ultimi dis s'á n valgönes porsones adressé ala ZCS por se baudié de n'oferta de n gestur dl telefon dër conesciü. Ara se trata de n pachet tarifar cun trafich de dac, SMS y menüc ilimitá. Sce an lí indere avisa l'oferta tles condiziuns contratuales pón constaté che i menüc ilimitá é sotmetüs a na condiziun: i menüc de conversaziun é bëgn ilimitá mo dantadöt devers de numeri dl medemo gestur. Sce an vá sura na certa porcentuala de conversaziuns devers de numeri de d'atri gesturs, toma l'opziun tarifara di menüc ilimitá y le sorvisc pó gní fat sté sö da pert dl gestur, zënza avisé.
Por la Zentrala di Consumadus dl Südtirol ne tëgn chësta pratica nët nia cunt dles consumadësses y di consumadus y ara n'é gnanca trasparënta. Porchël él gnü fat na comunicaziun al'Autorité Garanta dla Concorënza y dl Marcé deache al vëgn sospeté na pratica comerziala nia coreta y che ingiana.
La ZCS aconsiëia a vigni moda da lí avisa les condiziuns contratuales denanco stlüje jö contrac de telefonia y da confronté les ofertes sön le marcé. I contrac stlüc jö al telefon é le peso de düc: nia dagnora ne stimenëia ci che l'operadú dal'atra pert impormët y porchël n'é certes cosses nia da ciafé tles condiziuns dl contrat scrites. „Verba volant, scripta manent.“
De plü informaziuns y consëis é da ciafé sot a: https://www.consumer.bz.it/de/mobile-telefonie-unbegrenzte-minuten-oder-doch-nicht.

 

Libri dl sparagn de porsones sot ai 18 agn
Pó i geniturs tó fora te vigni momënt chisc scioldi?

La familia F. ti á lascé daurí a süa möta defata do süa nasciüda n liber dl sparagn a so inom. I geniturs, i nenesc y les lâs, i berbesc y les mëdes lasciâ mëte sö regolarmënter de pices somes sön le liber dla picia Emma y cun le tëmp s'ál abiné sö na bela soma.

N dann nia preodü al tët de ciasa che messâ atira gní cuncé á porté la familia te dificoltés finanziares. Spo ti él tomé ite ai geniturs le liber dl sparagn - chël dô ester la salvëza! Le funzionar dla portina tla banca ne orô indere n'un savëi nia da ti dé i scioldi ai geniturs. Chësc ess ma podü gní fat sön la basa de n ordin da pert dl vicar de ghiravanza.
La famila F. n'ê nia bona da crëie y á damané do tla Zentrala di Consumadus. Le funzionar bancar ti á dé les dërtes informaziuns. Pro libri bancars a inom de na porsona de mëndra eté pó i geniturs te vigni momënt paié ite valch, mo le dërt da tó fora scioldi á indere en linia de prinzip ma le möt/la möta canche al/ara arjunj la majera eté.
N'atra poscibilité da sparagné che ti conzed ai geniturs da ti podëi pormez ai scioldi é n cunt de deponüda plü convegnënt, che mëss ester indere a inom di geniturs.

 

De d'informaziun Onlineschlichter.it/Conciliareonline.it (Apajé online)
La ZCS y la Ciamena dl comerz ti presentëia le sorvisc ales firmes dl Südtirol te incuntades online

Tl ultimo tëmp ti á la Cimena dl comerz de Balsan y la Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) presenté ales firmes dl Südtirol le sorvisc d'apajada online Onlineschlichter.it/Conciliareonline.it.

Onlineschlichter.it/Conciliareonline.it. é n organism d'apajada dla ZCS por le setur dl e-commerce. Le sorvisc é daldöt debann por les consumadësses y i consumadus, mo ince por les firmes che á süa sënta tla regiun y á na botëga sön le web, y conzed da ciafé na soluziun alternativa fora dala signoria te caji de strit che pó gní a se le dé pro cumpres online de bëgns o sorvisc. Le sorvisc ODR (online dispute resolution) vëgn preodü dal legisladú europeich.

De plü informaziuns é da ciafé sot a www.onlineschlichter.it o sön nosta plata internet.

 

A ci él pa da mëte averda pro les fanes da arestí olache le mangé ne taca nia sura?

Tles fanes da arestí olache le mangé ne taca nia sura él n strat de politetrafluorethilen (PTFE), ince denominé teflon. Chësc fej a na moda che la spëisa ne taches nia sura tla fana.
Sce le strat é roviné spo se destachel, cun l'influs de aji, particoles de material sintetich y la fana ne funzionëia nia plü sciöche al alda. Sura na temperatöra de 260°C lascia fora le teflon tanfs da tosser, danter chisc ince combinaziuns de fluor. Le strat dla fana vëgn scür y chësc desmostra che la fana é gnüda scialdada sö demassa.
Por che de te fanes tëgnes plü dî vëgnel aconsié da d'adoré forchëtes, cazüs y muisri ma de lëgn, silicon o plastica y da lavé jö la fana a man cun ega cialda y detergënt da lavé jö y da d'adoré la pert morjela de na spunga da lavé jö.

Les fanes de teflon dess gní scialdes sö cina alplü 200°C, chël ó dí ma cun na picia flama o na flama bassa. An ne dess mai les lascé plü co trëi menüc ötes sön la flama y nia les mëte te furn. Da cujiné spëises olache al ó ester temperatöres plü altes sciöche soni arestis cun la crosta o na snizl dessel gní tut na fana de fer coré o d'aciá inox.

 

La banca ret 5.000 euro sparis tres n'ingianada online
L'ABF (Arbitrio Bancario Finanziario - n sistem de ressoluziun alternativa di stric danter banches y clientela) contaté dala ZCS tol na dezijiun a bëgn dl cliënt

Willy (inom de fantasia) s'á intenü che da süa app dl online-banking êl gnü trat jö 5.000 euro; chësta operaziun n'ê nia gnüda autorisada da d'ël. Nüsc consulënc á analisé avisa le caje y á spo constaté che pro chësta operaziun se tratâl de n trasferimënt de scioldi cun adebitaziun sön la cherta de credit. Do avëi porvé da ciafé por nia ciamó d'atres informaziuns dala banca ti unse mené inant le caje al ABF pro la Banca d’Italia.

Do da n valgügn mëisc á le collegium arbitral tut na dezijiun a bëgn dl cliënt. Sce al vëgn fat n'operaziun de paiamënt tres n canal a destanza (chël ó dí telefon, homebanking, app, ...) mëssel gní fat, aladô dla diretiva di sorvisc de paiamënt europeics, "n'autentificaziun sterscia" ("strong authentication") dl cliënt o dla cliënta cun de plü faturs. Te chësc caje spezifich ê l'operaziun gnüda fata ma cun la sora "password statica". Mo deache al foss almanco sté debojëgn de n'identificaziun a dui faturs dl cliënt á le ABF desponü che la banca á da ti rete döta la soma al cliënt.

 

Verzöra y ordöra - 5 iadi al de: co vá pa chëra?

Le 2021 é l'ann internazional dl’ordöra y verzöra, sciöche al é gnü anunzié dales Naziuns Unides. Por se mantigní sagns intun y se stravardé da maraties gaujades dal'alimentaziun vëgnel aconsié da mangé 5 porziuns de verzöra y ordöra al de ("5 iadi al de").

Co vára pa da mëte en pratica le "5 iadi al de" tla vita da vigni de?
"Na porziun de verzöra o ordöra vëgn definida sciöche la cuantité che á lerch te na man: por ejëmpl n pom de grandëza mesana o n pice colrabi" spliga Silke Raffeiner, l'esperta d'alimetaziun dla ZCS. Por de mëndra ordöra sciöche früc de bosch o verzöra da n gran volum sciöche la salata vëgn na porziun costituida da trames les mans metüdes öna dlungia l'atra. Al vëgn aconsié döes porziuns d'ordöra y trëi porziuns de verzöra al de.
N bun de scomëncia cun n bun gosté rich de sostanzes nudritives. Müsli o floc d'avëna bagná ite sura nöt ("overnight oats") vára da combiné dër saurí cun ordöra frësca de sajun. Verzöra y ordöra vá ince bun da mëte sön le pan integral cun crema de ciajó o ciote. Chi che se stënta da mangé verzöra y ordöra se fej poester plü saurí da s'arjigné n smoothie, na boanda a basa de verzöra o ordöra laurada sö cun le mixer. Le pan dales nü pón abelí cun n pü' de verzöra; saurí da bocolé vá carotes o colrabi, taiá sö te strisciores sotides. Da misdé pón se cujiné n past da verzöra o an pó mangé verzöra sciöche injunta al past. Domisdé pón se lascé savëi bun n toch de ordöra. Verzöra cöta o crüa ti dá ince na miú saú ala cëna.

 

Baraté scincundes tl lockdown?

Gustav scrí: "Mia uma ti á cumpré dan da n valgügn mëisc na scincunda a mia möta te na botëga de patüc da fá la blëita dër conesciüda. Mo porvia dl coronavirus unse impormó podü pié do la scincunda plü tert. Dan da n valgügn dis ái contaté la botëga y damané sce ara foss jüda a val' moda da baraté la scincunda o da s'incunté magari dan porta de botëga deache mia möta ne â propi degöna ligrëza cun la scincunda. La botëga me á respognü che do da trëi mëisc ne podôra nia plü tó derevers le produt! Sëgn mia domanda: co vëgnel pa pordërt fat de regola? Sambëgn che la botëga n'impó nia de chësc intardiamënt porvia de corona, mo gnanca iö ne!"
En linia de prinzip ne mëss na botëga nia baraté n produt che n'á degügn defec. Sce chësc vëgn impó fat spo él n sëgn de cordialité devers dla cliëntela y la botëga pó mëte les condiziuns che ara ó (p.ej. ma tl tëmp de 10 dis, ma tla confeziun originala, ...).
Atramënter él sce an cumpra valch online, a destanza o sön porta de ciasa: te chisc caji vëgnel preodü 14 dis calendars por se trá derevers dal contrat de cumpra zënza dé dant na rajun; insciö n'él nia debojëgn da "baraté" le produt.

like-512_0.png

like-512_0.png