Telegram di consumadëures novëmber/dezëmber 2018

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Di mundiel dl’alimentazion: tenì su la maiadives coche l toca

Tl zënter dl’atenzion ie n l di mundiel dl’alimentazion, ai 16 d’utober, la fam mundiela y l sparcantamënt dla maiadives. Truepa maiadives vën trates demez ajache les ie jites o va a mel. Nfurmazions sun l tëmp de cunservazion dla maiadives nes dà la data de cunservazion minima y la data de destumeda.
La data de cunservazion minima ne ie nia na data da tré demez. La ndichea mé nchin can  che na maiadiva mantën almanco si carateristiches tipiches (cialé ora, tof, sëur y nsci inant). La data de cunservazion minima ie da recunëscer dala esprescions "mindestens haltbar bis"/"da consumarsi preferibilmente entro". Maiadives che ne ie mo nia unides giaurides y che ie unides tenides su coche l toca ie tan che for nce mo da maië do che la data de cunservazion minima ie passeda, aldò dl prudot ënghe mo mënsc do. Cie che cëla ora bon, tofa bon y à na bona sëur possa de regula unì maià zënza pesima. 
N’autra cossa ie la data de destumeda: chësta ie da recunëscer dala esprescion "zu verbrauchen bis"/"da consumarsi entro" y la vën mé adurveda per maiadives che va saurì a de mel coche cërn majeneda. Prudoc cun na data de destumeda ne dassëssa do chëla data nia plu unì maiei ajache l ie l pericul de unì danejei da bateries ntussientes –purtruep toca chisc prudoc propi tla condla dl refudam. La miecia ie che i vënie maiei dan la data de destumeda o dlacei ite per tëmp y ëura.


Mët verda a ti dac: Miëura prutezion y chances nueves

La prima istanza de defendura y prutezion di dac persunei, ma nce chëla plu mpurtanta sons nëus nstësc. A chësta cuntlujion ie ruvei i esperc defrënc de nuvëmber a Bulsan tl cheder de n cunvëni sun la Despusizions nueves sun la Prutezion di dac, metù a jì dala Repartizion Europa y dala Zentrela Cunsumadëures Südtirol (ZCS).

Cunsëies per uni di

  • Ne dé no l’apurvazion sce l ne ie nia tler o nia da ntënder cie che suzed cun i dac.
  • Sce “nosta anda” ne l dassëssa nia udëi ne àl nia da crì tl Internet.
  • I dac persunei ne ie degun bën de barat: servijes debant ie da udëi cun uedl critich particuler.
  • Se nuzé di dac tla drëta maniera: dant damandé do per scrit pra l respunsabl, che à dl’aurela n mëns per respuender. Sce chësc ne joa nia possa l’autorità de verdia unì ativeda debant – miec che la cuestion ie documenteda y miec che l ntervënt possa unì fat.

Nfurmazions de utl ie da liejer tl cudejel “Kurzüberblick für VerbraucherInnen zum neuen EU-Datenschutzrecht” che ie a despusizion sun la homepage dla ZCS coche nce te duta la sëntes dla ZCS y pra l pulmin cunsumadëures.


Sigil de bontà per la flaura: Joca da d’inviern zënza malterjamënc di tieres?

La flaura tën bon ciaut, la ie mujela y n prodot naturel. Ma l’adurvanza dla plumes ie suvënz cunlieda al patimënt de tieres. Splumé l’auces vives cumporta per chisc puere tieres de gran patimënc.
Dantaldut l setor dl “outdoor” cumbat nce pervia di scandui che se à purtà pro ti ultimi ani pra la produzion dla flaura cun n problem de “image”. Ma śën scumëncel a se muever zeche: tres la zertificazions y i standarc mienen de vester boni de schivé l patimënt di tieres. 
Ma sarà pa chël puscibl? La urganisazion austriaca per la defendura di tieres VIER PFOTEN (cater ciotes) y l defensëur di cunsumadëures dla AK Oberösterreich à valutà i sigii de bontà dla flaura y cunsiëia trëi standarc sun chëi che n possa se lascé:

  • Traceable Down Standard
  • Responsible Down Standard
  • Downpass 2017

Auternatives ala flaura defin zënza patimënt
Chi che uel schivé a na maniera segura che i tieres patësce per la joches da d’invier cumpredes, dassëssa cumpré prodoc auternatifs ala flaura coche primaloft, lyocel o bambesc. Ajache: la nfurmazion, sce n produtëur se nuza de n sigil de bontà sun chël che n possa se lascé ie bën scrita sun la plata web, ma ce flaura che l ie pona perdrët tl prodot, chël ne sàn mpò nia avisa.


Tan de “fruc” iel pa te n “müsli cun fruc”?

L ne ie nia scrit dant na cuantità minima de fruc ti prudoc da gusté che vën vendui coche “müsli cun fruc”. La cuantità de versura sëcia ti prudoc singui ie perchël ënghe scialdi defrënta y chësc sibe n cont dla cuantità che nce n cont dla sort de fruc sëc. La ndicazions sun la cuantità de fruc possen liejer sun la lista di ingredienc sun l cuntenidëur dl prudot. Chësta ndicazions possa unì purtedes a esprescion tla forma dla perzentuela o tl orden di ingredienc. Ingredienc che ie presënc te de majera cuantiteies ie tl scumenciamënt dla lista, ingredienc che ie mé presënc te de pitla cuantiteies ala fin. Pervia che l’ua passua ie bendebò plu a bon marcià che d’auta sortes de fruc sëc vëniel metù te truep müslis truepa ua passua, ma puec d’autri fruc. Prudoc plu cëres cuntën n generel de plu sortes de fruc sëc. Dala fotografia sun l pachetl ne dassëssa la/i cunsumadëures a uni moda nia se lascé nfluenzé –  la majera pert di produtëures reprejentea sun l pachetl na majera cuantità de fruc de chëla che ie perdrët laite. Na mescedanza de müsli da na bona sëur cun ingredienc defrënc se lascia oradechël njinië saurì nstësc: l ie mé de bujën de floc de blava, cuces, lincioles, sumënzes y fruc frësc o sëc aldò de coche n à plu gën. 


Deura la spina y sparagna - paié demanco por l'ega cialda
Consëis por smendrí le consum d'ega cialda y sparagné cosć

Cun les istalaziuns adatades y le dër comportamënt vára da sparagné cotan d'ega cialda zënza messëi renunzié a certes comodités. Chisc é i consëis d'ütl dala Zentrala di Consumadus:

  • Cun l'adatamënt dla zircolaziun dl'ega cialda al bojëgn efetif (istalaziun de n timer) pón sparagné tröpa energia.
  • Sce an se fej na duscia de cin' menüc impede n bagn complet adoron mesanamënter 2/3 d'ega demanco y insciö vëgnel arbassé i cosć por la produziun d'ega cialda. Ciamó deplü vára da sparagné sce an adora sprinzadus dla duscia che dëida sparagné. Consëi: Cun le calcoladú dla duscia dla Zentrala di Consumadus Nordrhein-Westfalen vára da ciafé fora avisa tan che an sparagna.
  • Ince da se lavé les mans, lavé jö y tigní nët te ciasa adoron ega cialda che dess gní adorada cun ciorvel por schivé n consum d'energia che ne vá nia debojëgn. Insciö ne desson por ejëmpl mai lavé jö sot al'ega corënta; da fá chësc adoron 3 iadi tan de ressurses co sce an lava jö te lavandin. Sce an lascia istalé n limitadú pro lavandin che ne lascia nia jí tan d'ega fora por ro vára da sparagné cina al 40%.
  • Na porcentuala nia da sotvaluté de cialt vá a perde por gauja de na stleta isolaziun termica di ros y dla vasca dal'ega cialda. Sce an lascia isolé termicamënter dopró dantadöt chi locai olache al ne vëgn nia scialdé vára da sparagné cotan d'energia.


Él veramënter “d'oblianza” da mëte sö i montli da d'invern?

Che che ó podëi jí sigü incërch cun l'auto d'invern dess se lascé mëte sö de bogn montli da d'invern. Canche al vëgn naota frëit á i montli da d'isté fat so sorvisc. Bele canche al é na temperatöra de 7 degrá ván plü sigüsc cun l'auto sce an á i montli da d'invern: chisc ingripëia damí ciodí che ai vëgn fac cun na composiziun de gume speziala.
Mo che che á n auto ne sá nia dër ci crëie y é confus canche al vëgn lascé alsavëi da comunicaziuns desvalies che dai 15 de novëmber inant él "l'oblianza di montli da d'invern" tl Südtirol. Ara n'é nia insciö! Sön les strades provinziales él l'oblianza de atrezadöra da d'invern: chësc ó dí montli da d'invern adatá o sciöche alternativa n echipamënt da d'invern valí y sigü cuntra le slizié, sciöche morones da nëi o n'atrezadöra omologada ecuivalënta. Chësta oblianza vá en forza canche al vëgn metü sö les tofles aposta sön les strades provinziales (segnal d'oblianza bröm cun montli y morones lassura y cun la scrita "tl caje de dlacia o nëi") y ne depënn porchël gnanca n püch ne da na certa data.
Indere: Sön l'autostrada dl Prener y a Balsan él dai 15 de novëmber ai 15 d'aurí l'oblianza generala da avëi n'atrezadöra da d'invern, bel anfat sciöche les condiziuns dl tëmp é. Chiló mëss düc che che é incërch cun l'auto avëi i montli da d'invern o avëi para les morones da nëi adatades da podëi mëte sö sce ara messess ester.
Che che ne se tëgn nia a chësta oblianza mëss s'aspeté straufunghes.
Consëi: ciaresse jö i tesć de valutaziun denanco cumpré i montli da d'invern y damanede de plü preventifs; metede ince averda a tan vedli che i montli é (da na pert dl montl é n numer p.ej 3214 che ó dí che le montl é gnü fat tla 32ejima edema dl 2014).


Cai é pa i öri che vá bun da arestí?

Canche an aprata jö valch te na fana vëgnel arjunt temperatöres cina 200°C, canche an arestësc valch cina 180°C. Nia düc i öri ne tëgn fora chëstes temperatöres: canche ai vëgn scialdá mëti man da fomé y da se descompone y insciö se formel sostanzes che fej mal ala sanité y che gaujëia en pert ince le crebesc. A chësta temperatöra ti vëgnel dit punt dl fomé. Plü aji da gras saturá che al é tl öre y plü alt che al é le punt dl fomé.
Öri natifs fraciá a frëit che é ric de aji da gras nia saturá (p.ej. öre de sorëdl o öre de lin) n'é nia adatá da apraté. Chisc dess ma gní adorá por le consum a frëit.
Öri natifs cun na gran porcentuala de aji da gras scëmpli nia saturá sciöche l'öre de orí o l'öre de ravun resta stabii te cer limic a temperatöres altes. Ai tëgn fora temperatöres de 170-180°C y é adatá por cöje a tanf y te na manira fina, mo nia por apraté jö valch cun na flama alta. Le medemo vel por le smalz.
Dër resistënc al cialt é öri rafiná deache tres la rafinaziun él gnü tut y jü les sostanzes contignides che brüj plü saurí. L'öre d'orí rafiné tëgn por ejëmpl fora temperatöres cina 200°C. Dër adatá da apraté y arestí é le gras de coco y l'öre de palma, mo cuntra süa adoranza él conscidraziuns etiches y ecologiches. Smalz da cujiné tëgn ince fora temperatöres cina 200°C.
Tles botëghes bio él implü ince da ciafé da cumpré öri da cujiné "high oleic". Chisc vëgn fac cun sorts de somënzes de sorëdli o de iardun coltivades aposta. Respet ai öri tradizionai él laite n contignü bindebó alt de aji da gras scëmpli nia saturá. Por chësta rajun ési adatá por temperatöres cina 210°C.


Investimënc risćiusc: che che á crëta, se fala plü gonot
La Zentrala di Consumadus ti dá consëis a che che á albü dann da investimënc

Investimënc finanziars é na cossa de crëta. Chësc vëgn ince desmostré da na inrescida atuala publicada dal Osservatore finanziar todësch dles Zentrales di Consumadus sön le comportamënt de consumadësses y consumadus che â fat investimënc finanziars sön le "marcé de capital grisc". Le resultat dl'inrescida á desmostré che la dezijiun por o cuntra na certa sort de investimënt depënn dassënn dal raport de crëta danter investidú y intermediar.
Propi canche conescënc o parënc dá n bun consëi o cunta de esperiënzes positives dailó é i investidus cotan manco critics da chirí fora l'investimënt de scioldi. Ai ti dá dër na gran crëta al intermediar. Mo chësta crëta ne se paia gonot nia. "Te nostes consulënzes sozedel tres indô che consumadësses y consumadus ti á albü crëta ales falzes impormetüdes de n intermediadú finanziar" se tol a dí Paolo Guerriero, iurist finanziar dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol. "Impede investimënc sigüsc por le dagní él gnü stlüt jö investimënc cun n potenzial de risch dër alt zënza che les consumadësses y i consumadus foss stá cosciënc de chësc."
Investidësses y investidus che chir fora fonds d'investimënt stlüc o d'atri produc finanziars cun n degré de risch plü o manco alt spera por na gran pert da mëte ia scioldi por integré n pü' la ponsiun. Che che dubitëia dla consulënza ciafada tla banca o dal intermediadú finanziar pó s'adressé ala Zentrala di Consumadus dl Südtirol. An pó fá fora n termin tres la hotline di consumadus dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol 0471 975597.


Eletrizité: dal 2013 al 2018 n gran aumënt di cosć de destribuziun
ZCS: les spëises de trasport y de gestiun dl cumpedadú aumënta dl 39,5% por les families, deperpo che les aziëndes paia le 3% demanco

Dai dac dl'Autorité de regolaziun por Energia Rëis y Ambiënt (ARERA) resultëiel che le prisc de basa mesan por la forza eletrica é aumenté dl 4,5% dal 2013 al 2018 por les ciases privates; tl medemo tëmp é le prisc por la materia pröma energia jü jö dl 5,4%.
Indöt él aumenté le prisc de dötes les componëntes dl prisc dl'eletrizité; ci che dá particolarmënter tl edl é l'aumënt dl 39,5% bele ma por ci che reverda les spëises de trasport y de gestiun di cumpedadus. Les spëises por i costimënc de sistem é jüs sö dl 6,6% y les cutes dl 3,2%.
Chisc aumënc interessëia les ciases privates: sce an tol ca sciöche ejëmpl na familia cun n consum anual de 2.700 kWh tl "sorvisc de basa protezioné" che paiâ dl 2013 ciamó incër 515 euro, paia sëgn dl 2018 incër 538 euro.
Atramënter ciarera fora pro les aziëndes che á n consum cotan plü alt (por ejëmpl n hotel cun 25 ciamenes consüma 125.000 kWh al ann): chëstes paia mesanamënter le 10% demanco por la forza eletrica co dl 2013. Implü él ince da tó en conscidraziun che les aziëndes y les ciases privates tl Südtirol y ince tla Talia paia i prisc plü alc por l'eletrizité. Por le hotel tl ejëmpl dessura vëgnel a s'al dé cosć anuai de plü co 26.000 euro. Por les aziëndes é indere dötes les componëntes gnüdes miú marcé.

 

like-512_0.png

like-512_0.png