Telegram cunsumadëures setëmber/otober 2019

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Vire bun - bëre ega:  ega de spina
Edema d'aziun: dai 21 ai 27 d'otober dl 2019 / Edema de preparaziun: dai 14 ai 20 d'otober

L'Uniun dles families dl Südtirol (KFS - Katholischer Familienverband Südtirol) y la Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) informëia sön le tema dl'ega. Sëise interessá? Spo jide sot a https://www.familienverband.it/ y metede ite Osta misciun e-mail tl destributur dl'aziun “Gutes Leben – Wasser trinken” y i ciafarëis informaziuns debann. I Ves dun ion le bëgnodü ince en sabeda, ai 26 d'otober danmisdé sön le Kornplatz a Balsan olache i podëis ciarcé ega.

Valch de morvëia
Vigni ann vëgnel boiü tla Talia 206 litri d'ega minerala a porsona y por chësc vëgnel implí incër 8 miliarg de bozes de plastica. Por ci che reverda le consum de ega fora de boza é la Talia al secundo post, do dal Messico. Le 59% dles porsones dl Südtirol (sura i 11 agn) á dé dant da bëre vigni de plü co mez liter de ega minerala. Y chësc ince sce la cualité dl'ega da bëre é dër bona.

... mo ara nen vá de chësc:
Tratan l'edema d'aziun renunziëia la familia a ega minerala, limonades, café, tê, boandes alcoliches y i.i. y bër por n'edema alalungia poscibilmënter ma ega de spina! Da gosté pón fá n'ezeziun!
Le consum de boandes vëgn scrit sö chiló sön chësta cherta. Mo nia ma tratan l'edema d'aziun. Ara se trata da fá n confrunt y porchël vëgnel naota documenté le consum de boandes tratan n'edema "mesanamënter normala" y plü avisa tl'edema de preparaziun dai 14 ai 20 d'otober.
Sce chësc ess da n'ester nia poscibl pón fá l'edema de confrunt ince do l'edema d'aziun. Daite él da scrí sö sön la corona a man ciampa les boandes dl'edema de preparaziun, tla corona a man dërta le consum de boandes tratan l'edema d'aziun - madër fá na riga pro copa o gote (na boza da 0,5 litri = 2 goti).


Sostëgn dla Provinzia por le ressanamënt de amiant
Dal 2 de setëmber pón fá domanda de contribut

Che che lascia fá n ressanamënt de amiant tla ciasa d'abitaziun pó fá domanda de contribut provinzial tla mosöra dl 70% di cosć reconesciüs dai 2 de setëmber ai 2 de dezëmber.

Al vëgn indô daurí i termins por la domanda de ressanamënt de amiant te ciases d'abitaziun. Dai 2 de setëmber ai 2 de dezëmber 2019 pón indô presenté domanda tl ofize provinzial competënt (Ofize tecnich dl frabiché alisiré) por ciafé n contribut dala Provinzia por tó y jí y desmandré l'amiant da ciases d'abitaziun y da frabicac che toca lapró.
Por ciafé le contribut tla mosöra dl 70% dles spëises ametüdes mëssel ti gní mené la domanda al ofize provinzial denanco avëi albü les spëises cun lapró le preventif di cosć detaié. Al vëgn conzedü n contribut cina a n import mascimal de 10.000 euro. I formulars por fá domanda pó gní desćiariá dala plata internet dla Provinzia.
Impede le contribut provinzial pón damané na detraziun fiscala tla mosöra dl 50% di cosć. De plü detais é da ciafé sön la plata d'informaziun dla Zentrala di Consumadus “Förderungen im Baubereich” y tl sföi “Steuerleitfaden der Verbraucherzentrale”.


Classifica dles barches da crujada 2019 fata dal Nabu: Emisciuns di giganc di ozeans "daldöt nia conformes ai tëmps y iresponsables"

Tres de plü porsones dl Südtirol se vega na crujada. Nia ma la navigaziun zivila che á de gran conseguënzes nagatives sön le clima mo ince l'industria dles crujades, che é n setur che crësc dër dassënn, vëgn tres plü criticada porvia de sües emisciuns. "Al é bëgn vëi che na picia pert dla flota vëgn tres plü nëta, mo la maiú pert dles barches vá cun combustibl pesoch y ne adora nia les tecniches che filtrëia i gasc de desćiaria. Ultimamënter él tres plü barches da crujada che á n motor che vá cun gas licuid. Mo ince chësc gas licuid (LNG = gas metan) é n ciarburant daldöt fossil, che vëgn en pert trat fora cun de gran intervënc sön l'ambiënt" scrí l'assoziaziun por la defenüda dl ambiënt todëscia Nabu (Nabu – Deutscher Naturschutzbund).
Söinsom ala classifica 2019 él l'AIDA Nova. La multinazionala taliana Costa Crociere, che é ince proprietara de AIDA, á arjunt la medema posiziun cun süa new entry “Costa Smeralda” che vá ince cun gas licuid. Al terzo post él da ciafé trëi barches dla sozieté de navigaziun Hapag-Lloyd: l'“Europa 2”, la “Hanseatic Nature” y la “Hanseatic Inspiration”. Cotan plü injö tla classifica y bele da dagnora incá sön i ultimi posć él les barches di colosc dl setur MSC y Royal Caribbean. Ince TUI Cruises arjunj intratan ma plü le 13ejim post.
Döta la classifica dles barches da crujada é da ciafé sön la plata internet: www.nabu.de.


Open banking, token, contactless y i.i.:
Dai 14 de setëmber vel la diretiva PSD2
I consëis por les consumadësses y i consumadus dla ZCS

Él la banca che se á lascé alsavëi che al sará mudaziuns da adoré le bancomat y la cherta de credit o che l'azes al homebanking vá sëgn atramënter? Por adoré l'app de Osta banca mëssel gní conzedü l'autorisaziun ala localisaziun geografica ince canche i sëis en vacanza? O él sté n gran comerziant online che s'á damané l'autorisaziun da ciafé informaziuns sön Osc cunt bancar? Döt chësc á da nen fá cun la diretiva PSD2 che é gnüda operativa ai 14 de setëmber. La "Payment Services Directive 2", en cört PSD2, é na diretiva europeica che dess danter ater fá gní plü efiziënt le marcé intern di sorvisc de paiamënt che dess ince gní plü sigüsc.

Azes lëde por i operdus terzi
Na gran novité reverda le open banking: dai 14 de setëmber dl 2019 pó cliëntes y cliënc dla banca autorisé terzi da consulté sü cunc y les banches mëss ti conzede l'azes a chisc operadus terzi. Les consumadësses y i consumadus pó ince dé pro ai operadus terzi da fá operaziuns de paiamënt. Les cliëntes y i cliënc pó sambëgn revoché te vigni momënt l'autorisaziun ai operadus terzi.

Segurëza: l'autentificaziun "sterscia"
Por ci che reverda "l'autentificaziun sterscia" pro operaziuns online o paiamënc tres cherta cun azes tres le PC, le smartphone y i.i. ti á la Banca d'Italia conzedü ales banches ciamó n tëmp de transiziun por fá düc i adatamënc tecnics che ó ester por garantí la segurëza dles operaziuns online, deache al pé che n valgönes banches ne sides nia ciamó arjignades. Al n'é nia ciamó gnü lascé alsavëi na data avisa dala Banca d'Italia.

Ci se müda pa por les consumadësses y i consumadus?
Tl'Europa ne bastel nia plü, canche an paia cun la cherta de credit, da savëi ma le numer de cherta de credit y le codesc de segurëza (CVV) iadô la cherta, y gnanca les parores tle cheriades dai "token" desvalis ne basta plü por conzede da ti podëi por pormez al cunt. Ince les listes di numeri TAN tla verjiun sön papier ne pó nia plü gní adorá. Düc i azesc y i paiamënc (cun ma püces ezeziuns sciöche p.ej. le paiamënt contactless tres cherta por imporc sot a 50 euro) vel la regola dl'autentificaziun sterscia.


Cumpra de auti de secunda man y cumpëdachilometri manipolá
Co fejon pa da ciafé fora i chilometri efetifs dl auto?

L'Autoristé garanta dla concorënza y dl marcé (AGCM) informëia sön les segnalaziuns dles consumadësses y di consumadus che se baudia de pratiches comerziales nia coretes da pert de comerzianc de auti por ci che reverda manipolaziuns poscibles di cumpëdachilometri de auti da vëne de secunda man.

Al vëgn por na gran pert straufé la pratica da vëne auti de secunda man cun manco chilometri de chi efetifs. Les consumadësses y i consumadus ne ciafa canche ai cumpra n auto degönes indicaziuns che corespogn ala verité sön i chilometri efetivamënter fac cun chël auto cina al momënt che ai l'á cumpré. Chësc comportamënt é na pratica comerziala nia coreta y vá cuntra le Codesc dl consum.

Por controlé i chilometri denanco cumpré n auto de secunda man pón:
pretëne da podëi ti dé na odlada al ultimo zertificat a desposiziun che da jügn dl 2018 dá ince dant i chilometri, o ince

  • controlé i chilometri tres la plata web istituzionala dl Ministere di trasporc. Por fá chësc pón se coleghé a www.ilportaledellautomobilista.it y dé ite sot al punt dl menü "servizi online" le numer dla targa dl auto.

Sön la plata internet dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol él da ciafé ciamó d'atres informaziuns importantes y consëis implü por ci che reverda i auti de secunda man:
https://www.consumer.bz.it/de/gebrauchtwagen-welche-gewaehrleistung-besteht-wirklich
https://www.consumer.bz.it/sites/default/files/2018-02/Autokauf%20-%20Muster%20und%20Checkliste.pdf.


Ressanamënt y/o bonus tremoroz:
Scunt diret sön la fatura por le bonus eco y le bonus tremoroz

Cun le provedimënt dl’Agenzia dles entrades di 31 de messé dl 2019 vëgnel operativa la norma dl Decret chersciüda (DL n. 34/2019) che ti conzed ai benefiziars de mosöres de ressanamënt energetich (bonus eco) y de mosöres por la reduziun dl prigo da tremoroc (bonus tremoroz) da ciafé n scunt diretamënter sön la fatura ciafada dal fornidú. Sce an ciafa normalmënter zoruch l’alisiraziun te n tëmp de diesc agn sciöche detraziun o retüda Irpef, vára sëgn da damané atira n scunt al fornidú (n artejan o na dita) sön i laurs realisá.
N ejëmpl por capí damí le prinzip: sce le consumadú lascia fá intervënc de 1000 euro por chi che al vëgn preodü na detraziun dl 50%, messarál ma paié 500 euro. Le rest, che ti corespogn al scunt sön la fatura, sarál le fornidú che recuperëia. Chësta opziun á sambëgn de gragn vantaji por le consumadú deache al pó atira adoré döt l’import dla detraziun che ti speta, deperpo che aladô dles normes varëntes ciafassel zoruch chisc scioldi impormó tratan i proscimi diesc agn.
L’amunta dl scunt apliché ti corespogn insciö ala detraziun dala cuta che ti speta por i intervënc fac.
Important: L’opziun “scunt diret sön la fatura” é ma poscibla sce al é n’acordanza danter le consumadú y le fornidú.

 

like-512_0.png

like-512_0.png