Telegram di consumadëures Jená/Forá 2022

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

 

Video cörc dla ZCS

I consulënc y les consulëntes dla ZCS informëia sön i dërc di consumadus y dles consumadësses.

Canche an cumpra marcianzia y sorvisc salta les consumadësses y i consumadus vigni de te impedimënc, dificoltés o problems.
Che che conësc sü dërc, s'informëia y tol cun cosciënza dezijiuns é sovënz al sigü da de burtes sorpreses - mo al n'é indere nia dagnora saurí da conësce sü dërc tl detai, y dantadöt da savëi sciöche an pó i fá avarëi sce al vá debojëgn.
„Se cruzié danfora é damí co chirí dedô na soluziun“ - porchël unse ciaré da respogne ales domandes che i podesses nes fá.
Co pa?
Cun video d'informaziun y animaziun cörc olache le personal de consulënza spliga coche an pó se comporté y se defëne te situaziuns desvalies liades al consum.
I 20 video d'informaziun y les 10 animaziuns video é saurisc da capí y cür ciamps desvalis, danter chisc la telefonia, i bëgns imobiliars, le comerz online y les assiguraziuns.

I video é da atira da ciafé sön le canal YouTube dla ZCS: https://www.youtube.com/vzsctcu.

I video é gnüs arjigná ca tres le sostëgn dla Provinzia autonoma de Balsan cun i scioldi dl Ministere dl svilup economich (aiudicaziun 2020).

 

Ci modes de alimentaziun nes porta pa le dagní?
L'istitut todësch che stüdia les tendënzes dl dagní dá fora vigni ann na relaziun sön l'alimentaziun, al é na suraodüda di trends dl'alimentaziun dl dagní y dles mudaziuns tla cultura dl mangé.
Tla relaziun dl 2022 analisëia la scienziada de alimentaziun austriaca Hanni Rützler les conseguënzes dla pandemia dl Coronavirus sön la cultura dla spëisa.
„Tres la pandemia é la sanité gnüda sburlada dancá sciöche valur y insciö ince le significat de n ambiënt sann“, dij Silke Raffeiner, l'esperta de alimentaziun dla ZCS.
„Alimënc prodüc localmënter vëgn damaná tres deplü, mangé deboriada é deventé plü important. Valurs ecologics, etics y soziai sciöche la sconanza dl ambiënt o di tiers é tres plü importanc por la jënt.“ Nia da inultima él gnü azeleré tres la pandemia l'adoranza de canai digitai tl'economia alimentara. Al vëgn senté tres plü gonot tles regiuns plantes aratades esotiches. Val' ejëmpli é le ingver o la curcuma dl'Austria. Chësc vára da fá danterater por mirit de tecnologies nöies sciöche le vertical farming y le aquaponik.
La spëisa avegetariana y vegana á tres plü suzes y an la ciafa ince tres plü gonot ti restauranc.
Le manual gourmet Michelin dá bele na stëra vërda por na gastronomia che ciara dla natöra y dl ambiënt.
De plü informaziuns ciafëise chiló: https://www.consumer.bz.it/de/welche-ernaehrungstrends-bringt-die-zukunft

 

Batalia cuntra les telefonades de reclam
De boniscimes tarifes dl telefon, premies de assiguraziun nia da surpassé, poscibilités da investí interessantes, prisc dla forza eletrica y dl gas gnanca da crëie y jüc da davagné.
Che ne conësc pa nia les tröpes telefonades de markteting che i messun doré vigni de y tol ca tëmp?
Le peso che pó suzede é che al vëgnes lascé alsavëi sü dac y stlüt jö contrac che mëss gní revocá te 14 dis.
Dl 2010 él gnü fat le pröm vare por ciafé na soluziun, na basa iuridica che prevëiga che les consumadësses y i consumadus ne pois nia plü ciafé telefonades de reclam.
Ara nen vá dl register dles obieziuns publich (na insciödita lista Robinson), che á daidé altamo n pü' cina sëgn, mo che n'á nia pité na soluziun por tó y jí cun le problem.
Novités dal 2022: tomanza dles aprovaziuns y sarada di numeri di fonins

Dan da püch él gnü porté ite de gran mudaziuns importantes (dl. 139/2021, trasformé te l. 205/2021). Tres l'iscriziun tl register dles obieziuns (http://www.registrodelleopposizioni.it/it) toma dötes les autorisaziuns che n consumadú o na consumadëssa á dé denant.
Chësc vel dantadöt ince por telefonades automatisades fates da na mascin y nia da na porsona che destürba.
Aladô dl vize-minister por le svilup economich Gilberto Picchetto dessel ince ester tosc danman la deliberaziun che autorisëia ince da saré les telefonades de reclam sön le fonin.
La norma iuridica stopa sëgn les loces y ti deura le tru ales consumadësses y ai consumadus por gní sconá deplü da telefonades de marketing y reclam.

 

Svenüda: ci mëssel pa ester sön na cubita?
La signura M. nes scrí: „I á cumpré a Maran te na botëga na linia de produc che gnô venüs fora.
Sön la cubita n'êl indere nia dé dant le sconto, mo sön les etichëtes sön i produc indere bëgn.
I aratâ che i comerzianc messess le fá.“

Canche al vëgn venü fora mëssel ester sön l'etichëta dl prisc trëi indicaziuns: le prisc de venüda da denant, tan che al vëgn lascé do te porcënt y le prisc de venüda nü; sön la cubita vëgnel ma dé dant le prisc che an á paié.

Ince canche al vëgn venü fora mësson: tigní sö la cubita sciöche al alda. Chësta adoron tl caje de reclamaziuns te botëga o ince por lascé alsavëi n defet, por ejëmpl al'assiguraziun. Implü é la cubita ince la basa por tröc dërc di consumadus, sciöche por ej. le dërt de garanzia.

Important: Ince canche al vëgn venü fora án le dërt da ciafé marcianzia zënza defec cun les carateristiches impormetüdes.

Sce n articul vëgn venü miú marcé, ajache al é por ejëmpl n pü' paz o sce le corú dla sotrata daite é smarí mëssel ince gní dé dant. Le termo por lascé avarëi mancianzes é de dui agn da canche an l'á cumpré. Ti pröms 12 mëisc él le comerziant che mëss desmostré che le defet n'ê nia canche la marcianzia é gnüda cumprada. Sciöche meso d'aiüt tl caje de mancianzes dá dant le codesc di consumadus la reparaziun, le barat, n arbassamënt dl prisc adaté o ala fin la fin dl contrat.

 

Plüra coletiva dla Zentrala di consumadus dl Südtirol cuntra VW
Prozes pro le Tribunal federal superiur de Braunschweig ai 22 de forá
Ultima poscibilité por se scrí ite tl register de plüra!

Ai 22.02.2022 él tl Tribunal federal superiur de Braunschweig la pröma discusciun dla plüra coletiva dla ZCS cuntra la Volkswagen.
Cun chësta plüra coletiva ó la ZCS arjunje le pröm obietif chël ó dí stlarí sce y a ci condiziuns che al ti speta ales consumadësses y ai consumadus dl Südtirol che á cumpré tla Talia
auti dla marca VW, Audi, Skoda y Seat cun n motor dla linia de costruziun EA189, dërc de retüda dala VW.
Le senat mëss ince respogne ala domanda sce les ghiranzes vëgn fates avarëi aladô dl dërt talian o todësch.
„Por les consumadësses o i consumadus é porchël chësc termin important, ajache cun la pröma incuntada vëgnel stlüt le register de plüra“ ressumëia la responsabla dla ZCS Gunde Bauhofer.
„Che che á o á albü n auto atoché dal scandal dl diesel dles marches nominades dessura á ciamó püces edemes de tëmp por se scrí ite tl register.“
L'ultim termin por se scrí ite é ai 21.02.2022!

 

Ci é pa pordërt le „lievito madre“?

„Lievito madre“, pasta ajia o lové natural por ladin é na pasta n pü' ajia fata cun farina de formënt o jandela majinada fina y ega.
Te chësta pasta se svilupëiel spontaneamënter a na temperatöra d'ambiënt baters dl aje de lat, d'atri baters y fonguns dl gherm te na balanza naturala y variabla.
Da fá le lové natural adoron tëmp y paziënza, ajache le lové mëss gní renfresché vigni per de dis: al vëgn tut demez na pert dla pasta y al vëgn ajunté de plü farina y ega.
Le lové natural vëgn tut da fá pan y d'atri alimënc sciöche spëisa da pasta da lové.
„Sce al vëgn ajunté pro la pasta lové natural „digerësc“ i microorganisms laite na pert di carboidrac contignüs tla farina y se moltiplichëia“, spliga Silke Raffeiner.
„Al se forma le gas anidrida carbonica che lochernëia la pasta y ingrandësc le volum.
Al se forma ince aromesc, vitamines, antiossidanc y lians de proteines.“
Por pastes ma cun lové (sëch) aconsiëia le produtur dl Südtirol da le lascé crësce 14 ores.
Pro val' produc vëgnel ajunté ciamó n pü' de gherm sëch convenzional, a chësta moda se smendrësc le tëmp da lascé lové a döes ores.

 

Coronavirus: Prömes tratatives cuntra le Dolomiti Superski porvia dla mancianza de retüdes a schiadus y schiadësses
ZCS: I consumadus y les consumadësses dess segnalé ghiranzes

Ai 26 de jená él sté dan le vicare de pesc de Balsan la pröma incuntada por ci che reverda la mancianza de retüda di schipass. Sciöche dit (https://www.consumer.bz.it/de/coronavirus-dolomiti-superski-verweigert-rueckerstattungen-skifahrerinnen) n'éra nia jüda da ciafé na soluziun cun le Dolomiti Superski tratan les tratatives porchël á la ZCS tut la dezijiun da sostigní chësta plüra coletiva.

La proscima incuntada é d'aurí dl 2022; tratan che an aspeta i proscims svilups ti aconsiunse a dötes les porsones che á cumpré tles ultimes döes sajuns na cherta sajonala y n'á nia podü l'adoré y n'ó nia plü l'adoré tla proscima sajun, da adressé na reclamaziun al Dolomiti Superski y al consorz, olache al cumpré na cherta, y ghiré la retüda dl prisc dl sorvisc nia anuzé (formular y informaziuns pro la ZCS, tel. 0471-975597 / info@verbraucherzentrale.it).

 

Scialdamënt zentral ti condomini
ZCS: S'anuzé sëgn dl bonus sozial!

Ince tl Südtirol él tröpes fornidöres de gas „zentralisades“ olache al vëgn stlüt jö n su contrat de fornidöra a inom dl condomine, ince sce tl condomine él dötes les families che tol le gas da scialdé y por l'ega cialda.
Tröpes families pó damané do le insciödit „bonus dl gas“ (de plü informaziuns é da ciafé chiló:
https://www.arera.it/it/consumatori/gas/bonusgas_ec.htm#).
Dal 1. de jená dl 2021 vëgn chisc bons soziai, chël ó dí i bons por la forza eletrica y le gas, liá diretamënter a n contrat de forza eletrica y gas, paiá fora automaticamënter, a chësta moda ne vál nia debojëgn da fá domanda pro le comun o le CAF. Les porsones atocades mëss ma dé dant la DSU (Dichiarazione sostitutiva Unica) al scomenciamënt de n ann calendar cun chëra che l'INPS controlëia i recuisic d'azes.
Tles ultimes edemes á tröpes porsones atocades ciafé na comunicaziun dala portina dla Zentrala di consumadus - Energia y ambiënt, olache al gnô lascé alsavëi che la porsona atocada ess les condiziun por ciafé le bonus por le gas mo che al n'é nia tl sistem "n contrat sön la fornidöra de gas por chësta familia-ISEE". Les porsones atocades (inom sön la detlaraziun ISEE) dess lascé alsavëi, te 60 dis da canche ares á ciafé chësta comunicaziun, sön la plata web www.portalesportello.it/regunica le codesc - PDR dla fornidöra zentralisada (condominiala).
Le codesc PDR ti mëss gní damané al aministradú dl condomine.
„I aconsiun da lí avisa le comunicat y da contaté, porvia dl termin cört por la registraziun sön le portal y dl'ortiada dl formular, atira osc aministradú por damané do le codesc-PDR“, ressumëia Gunde Bauhofer, la responsabla dla ZCS.
„Porvia dla situaziun da sëgn caraterisada dal aumënt dl prisc dla forza eletrica y dl gas, é le bonus dl gas dessigü n aiüt finanziar important por le budget familiar“.
Pro la ZCS él na portina aposta por l'energia por domandes y informaziuns sön cubites, contrac y d'atri aspec di sorvisc d'energia, ega y ambiënt (0471/975597).

 

La scota: de plü vantaji

Vigni ann premiëia na iuria dl'uniun de naturopatia todëscia Theophrastus la planta da medejina dl ann. Dl 2022 ciafa la scota chësc titul, ajache an pó l'adoré te de plü manires tl'apoteca de ciasa y te ciasadafüch.
Tla naturopatia davagna les scotes tröc punc ajache ara arfera les inflamaziuns y á na faziun antiossidativa. Implü él laite lians de minerai sciöche aje silizich, calium y se de calzium, che á na faziun diuretica y dá na sbürla al metabolism, sciöche ince fer y vitamina C. Al vëgn dantadöt adoré les fëies, mo ince i mani y les raisc.
Te ciasadafüch pó les scotes gní cujinades avisa sciöche le spinot, an pó ince les tó da fá jopes o pesto. An n'á nia bria da se tomëi che ares brüjes tla bocia canche an les mangia, ajache i polans dla scota che brüj vëgn desfac dal cialt. Sce les fëies dles scotes vëgn adorades cröies desson fá ia les fëies lavades te na peza da ciasadafüch y jí sura ia cun n sciadá.
De plü informaziuns ciafëise sot: https://www.consumer.bz.it/de/die-brennnessel-ein-multitalent

like-512_0.png

like-512_0.png