Telegram di consumadëures Jená/Forá 2024

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

 

Ci é pa l'injiniaria genetica nöia?

Cun la "vedla" injiniaria genetica gnôl fat tla maiú pert di caji organisms transgenics: gens de creatöres de na sort vëgn trasferis tles zelules de na sort nia parentada. Les tecniches adorades, sciöche le canun genetich y le vetur, n'é nia mirades y chël ó dí che al é le caje che tol na dezijiun olache i gens nüs vëgn metüs tl genom.

Pro les prozedöres genetiches nöies sciöche la insciödita forfesc genetica (tecnica CRISPR/Cas), vëgnel metü n enzim (l'enzim Cas9) colié a n RNA de direziun tla zela de travert. Le RNA de direziun á vigni iade na strotöra somiënta sciöche la pert da mudé dl genom y se taca ite avisa iló olache l'enzim Cas9 taia amesa jö trames les cordes de DNA (scherzada dla corda dopla). Sön le post de incrujada pól sëgn gní a se le dé la "dortorada" spontana dla zela instëssa, gní tut demez a na moda mirada n toch de DNA o gní ajunté n toch de DNA nü. A chësta manira vëgnel mudé o archité i gens o renforzé süa faziun por mudé insciö les cateristiches dl organism de travert. Cun chësta prozedöra de injiniaria genetica nöia dessel dantadöt gní realisé plantes cisgeniches – plantes che ne contëgn nia gens de sorts forestes - che n'é porchël nia lëdies da düc i prighi.

Aladô dles desposiziuns de injinaria genetica dl'UE mëss i organisms mudá geneticamënter (OMG) se tigní a na prozedöra de autorisaziun cun valutaziun dl prigo y gní amarsciá sciöche "mudá geneticamënter" y ara mëss jí da ti jí do.
La Comisciun dl'UE á indere presenté d'isté dl 2023 na proposta por na deregolamentaziun de plantes, che vëgn realisades cun l'aiüt de prozedöres de injiniaria genetica nöies. Aladô de chësc ne dess les regoles sciodes por i OMG nia plü gní aplicades tl dagní sön plantes NGT dla categoria 1 (NGT = New Genomic Techniques, prozedöra de injiniaria genetica nöia). Al ne dess no ester debojëgn dla prozedöra d'amisciun no dl ejam de prigo no de na amersciadöra dl produt final. I consumadus y les consumadësses n'é nia plü bugn da desfarenzié danter alimënc manipolá geneticamënter y alimënc nia manipolá dla categoria NGT-1 y ne pó nia plü chirí fora lediamënter.

La dezijiun sön la deregolamentaziun planificada s'aspeton tles proscimes edemes o ti proscimi mëisc. Tolede ince os pert al'aziun tres e-mail: https://www.ig-saatgut.de/#mitmachaktion por ti dí de NO ala proposta dla Comisciun dl'UE sön la deregolamentaziun dl'injiniaria genetica nöia:

 

 

Coaching online: al é da mëte averda!

Al n'é degun dübe che i/les coaches che s'á autonominé s'anüzes dër bun di media soziai sciöche YouTube, TikTok y Instagram. Cun parores tle y frases de motivaziun impormëti da ciafé fora i socrëc por realisé i somi che an á.

Do n clich sön le link röion de regola inant a n formular, olache an pó fá fora n termin al telefon por ciafé de plü informaziuns. Pro le termin vëgnel splighé che i videos de coaching y les sentades sön Zoom é tan val' de inovatif, che chi che fej ci che al ti vëgn aconsié, se garantësc n paiamënt al mëis de milesc de euro.

Les consumadësses y i consumadus baiá sö ciafa spo por e-mail n ater link cun les indicaziuns por paié i videos y les sentades sön Zoom (somes de ca. 3.000 € cina 13.000 €).
Dedô vëgnon ortiá inant sön la plata internet de n'aziënda, che dá fora les cubites, se crüzia da trá ite i scioldi y pita cinamai la poscibilité da paié a rates.

Mo sciöche al é sovënz, n'é nia döt or ci che slomina. N iade paié ciafon fora che le socrët dl davagn de scioldi é pordërt lié al impizé adalerch sön la plataforma porsones che crëi a döt, a na moda che ares ti ciares ai videos.

Y chiló vëgnel sö la trapolada dl coaching: L'aziënda se refodëia da ti reconësce ales consumadësses y ai consumadus le dërt de retrata, ajache ares á metü - canche ares á cumpré ite - na crusc sön n cadrel renunzian insciö tlermënter a chësc o ince ajache chësc dërt n'ê gnanca preodü por le produt digital cumpré.

Por chësta rajun ves aconsiunse da mëte averda cun ofertes de chësta sort y da ne crëie nia a döt: N tru sigü devers dla richëza y dl suzes (personal) n'él nia ciamó!

Sce i oressess impó tó pert a ofertes de videos de coaching ciafëise chiló n valgügn consëis: https://www.consumer.bz.it/de/online-coachings-vorsicht-ist-angesagt

 

 

Ci vantaji á pa la verzöra da d'invern?

Ales sorts de verzöra che n'é plü o manco nia zities dal dlacé y che pó gní coltivades porvia dla resistënza al frëit ince d'invern, valöna cinamai sce al é degrá sot le zero, ti dijon verzöra da d'invern: verzöra dla familia di capüc sciöche capüc vërc, capüc cöci, verza y carfioi, verzöra da raisc sciöche pastinache, topinambur, res cöci, raisc fosces, res da ojoradöra y selari, verzöra da fëia sciöche salata de pre, cicoria, ciapel de zücher, salata cineja y pori da d'invern.

Por pröm pita sorts de verzöra da d'invern n stlafun de sostanzes che dëida la sanité. Tl capüc vërt por ejëmpl él dër tröpa vitamina C y porchël vëgnel araté n superfood. La cicoria y le ciapel da zücher nes dá sostanzes anties che dëida digerí. Le re cöce á tröpes sostanzes de balast y les sorts de capüc á glucosinolac (glicosig de öre de senf), che podess bonamënter stravardé dal crebesc.
Por secundo ne vëgn la verzöra da d'invern nia condüta fora por mez le monn sön strada, cun le fligher o cun la barca – sciöche früc importá - mo ara crësc chiló da nos y nia dainultima adora la coltivaziun de verzöra da d'invern te ciamp cotan manco energia co la coltivaziun de salata, pomodori y co. tla sajun frëida te ciases da chersciüda scialdades (cun combustibli fossii). Ince les emisciuns da ciases de chersciüda che danejëia le clima é tla coltivaziun alaleria cotan mëndres co pro la coltivaziun tles ciases de chersciüda.
La verzöra da d'invern se desfarenziëia por süa saú interessanta, sües sostanzes prezioses y na produziun che ne danejëia nia le clima.

 

 

Vëne fora d'invern 2024: N valgügn consëis sce an ó fá de bogns afars

Ai 13 de jená ál metü man te tröc posć tl Südtirol la svenüda da d'invern dl 2024. La Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ZCS) ó daidé recordé che en gaujiun dla svenüda vëgnel arbassé i prisc mo nia i dërc dles consumadësses y di consumadus.

I produc che vëgn venüs a n prisc de svenüda ne pó sambëgn nia avëi defec y mëss ti corespogne ales indicaziuns dl reclam. Sce n produt é da defet (che ne vëgn nia dé dant extra y che foss rajun de n scunt surapró), mëss chësc produt gní cuncé aladô dles normes dla garanzia o gní baraté fora cun un zënza defec. Sce trames les mosöres ne pó nia gní realisades spo mëssel gní anulé le contrat de cumpra: la consumadëssa/le consumadú dá derevers le produt da defet y ciafa zoruch i scioldi (y te degun caje n bon!).
Dötes les botëghes mëss azeté paiamënc tres POS (cherta de credit, cherta prepaiada o bancomat).

N valgügn consëis:

  • Ponsede do naota ci che i adorëis: na lista di dejiders dëida cumpré ite cun cosciënza.
  • Confrontede les ofertes de de plü botëghes.
  • I prisc reclamisá vel por döta la jënt, zënza limitaziuns de cuantité o injunta de val' condiziuns y cina che al é gnü venü döt.
  • Tla prescia pó produc y tofles di prisc rové sotissura. Porchël vëgnel aconsié da controlé dagnora l'etichëta denanco paié.
  • Ince pro na svenüda velel: tigní sö la cubita.
  • Produc zënza defec ne mëss pordërt nia gní tuc zoruch dai comerzianc, gnanca pro na svenüda.
  • Por vigni mancianza che na botëga n'á nia mostré sö, pó le cliënt/la cliënta se lascé sö sce al/ara s'intënn. Le termo por lascé avarëi mancianzes é de dui agn da canche an l'á cumpré. Ti pröms 12 mëisc mëss la botëga desmostré che le defet n'ê nia ciamó canche le produt é gnü cumpré.

Suravijiuns di termins:
Te tröc comuns dla provinzia de Balsan ál metü man les svenüdes ai 13 de jená dl 2024 y se á rové ai 10 de forá dl 2024. Ti comuns turistics á metü man la svenüda sajonala impormó ai 24 de forá dl 2024 y se röia ai 23 de merz dl 2024.

 

 

Tan costa pa pordërt mi cunt bancar?

Na domanda a chëres che bonamënter ma püces porsones foss bones da dé na resposta. Les informaziuns ne é porimó nia ries da ciafé.
Sön l'ultimo estrat dl cunt bancar dl ann él i cosć tl detai.
Les spëises por l'ann passé vëgn partides sö do categories, chël ó dí por ej. spëises fisses, tasses por le bancomat foradecá, y i.i. La sort y les somes dles spëises depënn dales indicaziuns tl contrat dl cunt bancar: sce al é preodü che an pó tó forá scioldi pro i bancomac de dötes les banches tan de iadi che an ó, ne sarál nia da paié por chësc. Sce an pó indere ma tó fora scioldi debann pro certes banches, mo an á ince tut fora scioldi pro d'atres banches, él sambëgn lassura ince chisc cosć.
Cun les suravijiuns dl estrat de dezëmber él ince saurí da ti jí do al svilup di cosć ti agn.
Che che ó mudé so cunt ti dá ala banca nöia l'inciaria. La mudaziun dess gní fata te 12 dis da laur. Sce chësc termo ne vëgn nia tigní ite él preodü dal legisladú n'indenisaziun por les cliëntes y i cliënc.
Consëi: Por porsones en ponsiun cun na ponsiun brutto de manco co 1.500 euro al mëis él n cunt de basa debann, cun n cer numer de movimënc desvalis.

 

 

Bons: Mësson se tigní ala tomanza dada dant?

Sce al ne vëgn nia dé dant val' d'ater él en linia de prinzip da se basé sön n "termo de prescriziun" de diesc agn (ince sce n valgügn iurisć é dla minunga che bons é anfat a scioldi y ne pó porchël mai "tomé"). Problematich é indere dagnora l'aplicaziun dl dërt deache sce le comerziant ne reconësc nia la validité, spo messesson porté la cossa dan da signoria y chël ne paia nia la mëia.

Sce al vëgn indere dé dant sön le bon na data de tomanza tlera, spo vel chësta sciöche "fata fora danter les perts" y vëgn conscidrada varënta.

Consëi: Sce ara ne vá nia da adoré n bon denant che al tomes, vëgnel aconsié da contaté denanche al tomes la botëga o le sorvisc por se lascé arlungé le bon - aladô dl'esperiënza fata ves vëgni de regola adincuntra.
Y: Indicaziuns avisa sön le bon (che, ci, can, olá, co, …) schiva plü inant caji de dübe desplajors.

 

 

Le canal WhatsApp dla ZCS nü

La Zentrala di Consumadus dl Südtirol á da püch n so canal Whats-App por les consumadësses y i consumadus. Dötes les news y informaziuns dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol é sëgn diretamënter danman por les consumadësses y i consumadus sön le smartphone.
Les consumadësses y i consumadus ciafa insciö saurí comunicaziuns cun les informaziuns ajornades diretamënter sön le stromënt de comunicaziun che ares á tan ion "WhatsApp“, zënza messëi jí sön nosta plata internet o cherdé sö bëgn dî.

Jidi do a nosc canal dla ZCS; i ciafëise nosc material d'informaziun sot: https://whatsapp.com/channel/0029VaDDs5oJP215x3EtKk1G.

 

 

Desdita antizipada de n contrat dl'eletrizité:
Dal 1. de jená podessel toché da paié penales

La ZCS: Al manciâ ma plü chësc!

Le marcé dl'energia ti comporta al momënt a tröc cliënc y cliëntes dla forza eletrica y dl gas tröc fistidi. Che che se dá bele jö cun la fin dl marcé sconé (por le gas bele dai 10 de jená, por la forza eletrica dal 1. de messé) y cun la lîta de n gestur nü, mëss savëi che na mudaziun dl gestur podess porté ince a cosć eventuai tl dagní.

Na deliberaziun dl'autorité de verda ARERA di 6 de jügn dl ultimo ann prevëiga che le gestur dla forza eletrica podess pretëne dal 1. de jená penales o straufunghes de contrat, tl caje de retrata dan le termin da n valgügn contrac dl'eletrizité. Chësc reverda ma contrac dla forza eletrica cun n tëmp fis (de regola 12 o 24 mëisc) y n prisc fis, y ince contrac a tëmp indeterminé che prevëiga por n cer tëmp n prisc fis y é insciö ince atocá te chësc tëmp. Porintant ne reverdel nia i contrac dl gas.

I fornidus mëss informé i cliënc y les cliëntes finai sön tan che "la penala é sce an se tira zoruch denant" tl'oferta dl contrat de fornidöra. Le cliënt mëss sotescrí la comunicaziun sön la straufunga de contrat y la autorisé insciö espressamënter (la insciödita sotescriziun dopla).
Ince sön le portal de confrunt dl'ARERA mëssel gní dé dant sot les informaziuns dles singoles ofertes les penales che alda lapró.

Aladô dl'autorité de verda ne pó i fornidus de forza eletrica nia ghiré che al vëgnes paié straufunghes porvia de mudaziuns de contrat unilaterales: sce n cliënt/na cliënta se tira zoruch porvia de chëstes mudaziuns dl contrat denant che le contrat tomes, ne pól nia gní ghiré na penala.

 

 

like-512_0.png

like-512_0.png