Telegram di consumadëures Merz/Aurí 2023

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

 

A ci él pa da mëte averda canche an puzenëia na termos?

Por rajuns igieniches y por che le tê ais tres n bun tof y na bona saú desson dagnora ciaré che al ne restes nia deponüdes organiches o umidité tla termos, deache scenó podessel se formé baters y müfa.

Da puzené na termos tla vita da vignidé bastel tó ega cialda, n pü' de licuid da lavé jö y n busc da lavé fora bozes. Sce al é taces tla boza che ne vá nia fora o sce ara á n stlet tof spo pón s'anuzé de n valgügn mesi de ciasa. Por tó y jí le tof da müfa desson mëte tla termos le süch de n limone cun ega cialda. Al é da lascé trá na cherdora por che la "forza dl limone" pois fá faziun y dedô él da lavé fora indortöra la boza cun ega. Deponüdes te boza se destaca sce an mët ite na busta de lové cun ega cialda, la stlüj pro, la scassa sciöche al alda y la lascia spo sté na mesora zënza stlipun. Dedô él da lavé fora bel la boza. Impede polver da lové pón ince tó dui de pici cazüs de se - mo metede averda: sides polver da lové che ince se é ma adatá por bozes de aciá rafiné. Les bozes che é fates daite de spidl o de n ater material spezial podess se roviné.

 

 

Apartamënc convenzioná y apartamënc por jënt dl post

L'Ordin di notars de Balsan y la ZCS, deboriada cun l' Assoziaziun Mediadus dl Südtirol y la FIAIP (Federazione Italiana Agenti Immobiliari Professionali), á presenté n jorantin nü cun informaziuns sön apartamënc por porsones residëntes. Le jorantin mostra sö cares che é les oblianzes por i proprietars y les proprietares canche al vëgn cumpré n apartamënt por porsones che á la residënza.

Sön le jorantin él informaziuns d'ütl sön apartamënc convenzioná por porsones residëntes y al vëgn splighé i lians che toca lapró y sambëgn ince i dërc y i dovëis dles consumadësses y di consumadus. La legislaziun provinziala vëiga danfora che certi apartamënc mëss gní resservá ala jënt dl post y ales porsones residëntes. Chisc apartamënc vëgn porchël aciariá cun le lian provinzial relatif y pó ma gní ocupá da porsones che á le dërt y i recuisic. Che che ne se tëgn nia a chëstes normes mëss fá cunt cun straufunges. Canche an cumpra n'abitaziun mësson naota s'informé sce l'apartamënt é aciarié cun na te sort de lian.

I jorantis é da ciafé tl Ordin di notars de Balsan, da düc i notars dla provinzia, tla Zentrala di Consumadus dl Südtirol (ince online) y tles agenzies imobiliares dl'Assoziaziun di agënc imobiliars y dla FIAIP.

 

 

Cai é pa i insec che vëgn lasciá pro cina sëgn por le consum alimentar?

Bele da milens incá mangia les porsones chefri, romuns, saioc y d'atri insec, y atualmënter él incër dui miliarg de porsones che nen mangia. Da n punt de odüda iuridich vëgn i insec porimpó conscidrá tl'Uniun Europeica sciöche alimënc nüs (Novel Food) y se damana porchël na prozedöra de autorisaziun cun la valutaziun dl risch lapró, denanco podëi gní adorá sciöche alimënc o ingrediënc alimentars.

Le pröm inset che é gnü lascé pro por gní adoré sciöche alimënt dala Comisciun europeica é sté le romun dala farina ghel (tenebrio molitor): bele da jügn dl 2021 incá pól gní tut ca intier, dlacé, secé o mené jö y gní mangé o ince adoré sciöche ingrediënt. De dezëmber dl 2021 él ciamó gnü lapró le saioch migratore (locusta migratoria) y de forá dl 2022 le grile de ciasa (acheta domesticus); da jená dl 2023 incá vel chësta aprovaziun ince por la farina de grili en pert desgrassada. Chësta pó sëgn gní tuta da fá patüc da mangé sciöche pan, cracker, grissini, biscoti, ridli, pasta, pizza, patatines o ince por produc che sostituësc la cern. Le cuarto y cina sëgn ultimo inset che dala fin de jená dl 2023 pó gní adoré te patüc da mangé é la larva dl alphitobius diaperinus, le chefer dla bla conesciü ince sciöche buffalo worm; al pó gní tut te na forma dlaciada, cremosa, seciada y ince sciöche polver.

Sce al é te n produt insec o farina de insec mëssel sambëgn gní dé dant te na manira tlera sön la lista di ingrediënc. Implü vëgnel ince scrit dant l'indicaziun di alergens por düc i insec aprová. Dantadöt les porsones che é alergiches a tiers dala crosta, moluscs y a milbes dal stöp pó avëi reaziuns alergiches ince a insec.

 

 

Aumënc di fic tres la Banca Zentrala Europeica (BZE)
Les assoziaziuns dles consumadësses y di consumadus: "Nia indô aumënc!"

Les 14 assoziaziuns dles consumadësses y di consumadus arata che i aumënc dl porcënt di fic da pert dla BZE sides n stromënt inadegué - i aumënc é de dann por les zitadines y i zitadins y les aziëndes - al é da mudé orientamënt!

La dezijiun dla BZE da aumenté le porcënt di fic ne basta nia por scombate l'inflaziun, deache n aumënt fej dantadöt jí sö i cosć di imprësć por les pices aziëndes y por chëres mesanes, y dantadöt ince por les families. Döt chësc agravëia le cost dla vita y arfera i investimënc privac. Ince le prigo de na rezesciun s'alza inant. Bel sce an ti ciara al porcënt di fic spo ti costa n imprëst por la ciasa de vint agn cun fic variabli y de 100.000 euro, stlüt jö de jügn dl 2022 (canche i fic dla BZE ê incër nul), a na familia rodunt 1.700 euro al ann deplü, chël ó dí che la rata al mëis é jüda sö de passa 140 euro. Pro chëstes spëises röiel ciamó i atri aumënc sön i bëgns de consum che amunta a passa 3.000 euro al ann de cosć surapró; chësc fej praticamënter fora por tröpes zitadines y tröc zitadins plü de dui paiamënc al mëis o döes ponsiuns.

Por dötes chëstes rajuns se damana les assoziaziuns che á sotescrit, Adiconsum, Adoc, Adusbef, Assoutenti, Casa del consumatore, Cittadinanzattiva, Codici, Confconsumatori, Federconsumatori, Lega consumatori, Movimento Consumatori, Movimento Difesa del Cittadino, Udico y la ZCS, dala presidënta Lagarde y dai componënc dl Comité esecutif dla BZE da mudé l'orientamënt dla politica di scioldi praticada al momënt y da ne alzé nia indô i fic.

 

 

Ci erbes salvaries pón pa tó da fá salates?

Erbes salvaries é n arichimënt por vigni sort de salata sides por ci che reverda la saú che ince la sanité. Öna dles prömes plantes che florësc do l'invern é le jentivel. Les sostanzes de chësta planta stimolëia le metabolism, la digestiun y l'ativité di rognuns y ares á ince na faziun dejintossianta y fej bun cuntra le slaim. Le jentivel pón tó da arjigné ca salates y da fá pesto, adoran les fëies cun man y flu.

N'atra planta che florësc defata da d'aisciöda é l'ortia mata. Sües fëies da n aroma n pü' da fonguns pó gní adorades cröies te salates o cötes sciöche spinot. Tles orties mates él öri eterics y sostanzes vegetales secundares che stimolëia l'ativité di rognuns y á na faziun dejintossianta.

An pó ince mangé les fëies, i popi y les flus dles alcines (pices margherites); ares contëgn sostanzes minerales (danterater calium, calzium, magnesium y fer) y sostanzes vegetales secundares. Les fëies jones á n pü' la saú da nojeles, sciöche la salata de pre, y pó gní adorades te salates, te cremes da straiché sön le pan, te jopes y tl spinot. I popi stlüc á na saú n pü' ajedina y pó gní metüs tl ajëi sciöche i capri. Les beles flus da mangé pó gní tutes da decoré salates y desserc. Les alcines arfera inflamaziuns, stimolëia le metabolism y fej bun cuntra le slaim.

Le ciarí mat (achilea) crësc te posć süc te pra y dlungia trus. Al á na saú aromatica y passenëia bun te salates, te cremes da straiché sön le pan, te smalz da erbes y cinamai te smoothies. An pó ince le tó da aromatisé öre y ajëi, y sëch vál bun da fá se da erbes. Ince tl'achilea él öri eterics y sostanzes vegetales secundares. Tla medejina naturala vëgnera sovënz adorada cuntra inflamaziuns, granfs, le me dal mëis y desturbs al magun y ai baroc.

 

 

Vëne patüc de secunda man online
Baldi ól ester na porziun de desfidënza

Mebli, copes y tais, articui sportifs o patüc por popi tol ma sö stöp sotletët? Spo él damí da ciaré da vëne valch, por fá n pü' de lerch y se davagné tl medemo momënt ince val’ scioldo.

Chësc s'á ince ponsé Franca che â n radio che ne gnô nia plü adoré y insciö l'ára metü da vëne sön n portal online dër conesciü. Defata s'ál lascé adintëne na porsona interessada che â dé dant te na e-mail na firma de trasport de süa crëta. L’interessé ti á sön na tara damané a Franca da antizipé i cosć de trasport che al ti ess spo retü adöm cun le cost dl aparat.

Franca á metü man da sospeté deache la porsona interessada ne ti â damané nët nia dl aparat gnanca di cabli che n'ê nia da odëi sön la foto online. Insciö á Franca tut la dezijiun da ne ti vëne nia le radio. Tosc dedô s'ál lascé adintëne na porsona veramënter interessada che á ince orü savëi de plü cosses sön le radio y che é jüda personalmënter a se tó l'aparat.

Nosc consëi: ince sce an ó ma vëne valch online él da mëte dër averda dantadöt canche ara nen vá da antizipé scioldi por ci rajun chessî.

 

 

Mesi miracolusc

Dëida pa i integradus de vitamines davëi?

Pordërt messess n integradú alimentar (an ti dij insciö ala maiú pert di preparac de vitamines) impormó gní tut ite sce al vëgn racomané da n dotur o da na doturia y sce an á veramënter na mancianza de na vitamina o l'atra. N te produt ne dess mai gní cumpré ma insciö pro manifestaziuns comerziales o sön consëi de zacai, y dantadöt nia sce al vëgn dit che chësc meso á forzes miracoloses - deache mesi miracolusc n'él nia!

I preparac de vitamines cun sües sostanzes nudritives isolades y da na dosaziun dër alta pó cinamai ester de dann por la sanité sce an nen tol ite demassa o plü gonot de ci che al vëgn racomané. Porsones sanes che mangia de döt n'á en general nia bria da tó ite de vigni sort de preparac de vitamines; le plü important é mangé n pü’ de döt y bëre ega assá.

 

 

La portina mobila dla ZCS
Le sorvisc de informaziun y consulënza mobil dla ZCS

Dal 1998 incá mët a desposiziun la ZCS y i Comuns dl Südtirol na portina de informaziun mobila dlungia la jënt. Tröpes porsones á podü se lascé daidé y aconsié te chisc ultimi 25 agn.

La portina mobila dla ZCS ti condüj le material d’informaziun dla Zentrala di Consumadus dl Südtirol diretamënter ala jënt, che ciafa chiló ince les prömes consulënzes sön temesc importanc che reverda le consum. Les architades atuales dla portina mobila é da odëi sot: https://www.consumer.bz.it/de/verbrauchermobil-der-aktuelle-kalender.

Por mirit dla jënt che ti dá le 5 promile ala Zentrala di Consumadus dl Südtirol canche ara scrí fora la detlaraziun dl davagn, éra jüda da baraté fora le vedl veicul cun n nü y da pité inant chësc sorvisc. I contribuënc pó dal 2005 incá ti destiné le 5 promile dla cuta söl davagn ince ala Zentrala di consumadus dl Südtirol. Chësc import vëgn impó trat jö dal import dla cuta y ne costa porchël nia deplü. Al tleca na sotescriziun sön le CU, 730 o UNICO, sciöche ince l’indicaziun dl numer de codesc fiscal dl’organisaziun chirida fora dal ciamp sozial (por ej. ZCSS 94047520211). De plü informaziuns sot a https://www.consumer.bz.it/de/5-promille-fuer-die-stimme-der-verbraucherinnen.

Cun l’aiüt de dötes les porsones pó la Zentrala di Consumadus dl Südtirol defëne miú y cun plü forza üsc dërc a düc i liví y ves aconsié sce i ëis debojëgn d’aiüt!

 

 

22 de merz: De internazional dl'ega
La Zentrala di consumadus dl Südtirol dá consëis por sparagné vigni de ega

En gaujiun dl De mondial dl'ega y porvia dles püces prezipitaziuns di ultimi mëisc tol la ZCS l'ocajiun por alzé fora l'importanza dl sparagné ega. Tl Südtirol adora na porsona 238 litri de ega da bëre al de.

I consëis dla ZCS dess daidé sparagné ega te bagn, te ciasadafüch y te urt.

  • Fá na duscia de 5 menüc impede fá bagn.
  • Destodede l'ega tratan che i se lavëis i dënz, metëis sö jafa, sciampo o se fajëis la berba.
  • Ponsede ci tasta druché por trá l'ega de cagadú. La regola é: canche an mëss ma jí "püch", él da druché la picia tasta.
  • Ciarede dagnora che la mascinn da lavé guant y da lavé jö sides plëna denanco la mëte a jí.
  • Anuzede sprinzadus y spines che sparagna ega!
  • Ne stede a lavé jö sot l'ega corënta!
  • Lascede atira cuncé les spines che gota!
  • Ne stede a bagné l'urt canche al dá sorëdl! Da bagné i ciüfs y les plantes da doman adora o da sëra tert smendrëscion l'evaporaziun direta dl'ega.
  • Baratede fora osta mascinn da lavé sce ara á plü de 20 agn y arjignesson na nöia. Da lavé dui iadi al'edema guant pól gní sparagné incër 10.000 litri de ega da bëre al ann.

Tan de ega avisa che an pó sparagné, sce an aplichëia vigni consëi y d'atres informaziuns d'ütl, pón ciafé sön nosta plata web (www.verbraucherzentrale.it).

 

 

like-512_0.png

like-512_0.png